10 de juny de 2013

Descarregar Pdf
 

Rècord de troballes al jaciment dels Vilars d'Arbeca
 
. El pou-cisterna treu a la llum joies, ceràmica i ossos de la fase ibèrica plena, la més desconeguda  

Fíbula de bronze trobada al pou-cisterna / Vilars d'Arbeca / Universitat de Lleida [+] AMPLIAR IMATGEFíbula de bronze trobada al pou-cisterna /
FOTO: UdL
L'actual campanya d'excavacions al jaciment iber dels Vilars d'Arbeca, dirigida pel Grup d'Investigació Prehistòrica (GIP) de la Universitat de Lleida (UdL), està traient a la llum la major quantitat de materials arqueològics de les gairebé tres dècades de treballs en aquest enclavament. En un mes, la campanya ha posat al descobert una fíbula i un braçalet de bronze, fragments grans de fusta d'uns 2.300 anys d'antiguitat, ceràmica i ossos d'animals. Les restes aportaran molta informació sobre la fase d'abandó del poblat.

L'excavació se centra en el pou-cisterna ubicat al centre de jaciment i construït a inicis del segle IV abans de Crist. El director del GIP i catedràtic d'arqueologia de la UdL, Emili Junyent, creu que "constitueix un irrepetible arxiu sobre la fase ibèrica plena". L'abandonament del poblat és el període pitjor conegut, ja que els treballs agrícoles han destruït les seues restes. Tampoc s'han fet moltes troballes en l'interior de les cases perquè ""la fortalesa va ser desallotjada sense patir, pel que semblam cap destrucció violenta". El pou de la fortalesa és una font d'atuells ceràmics (des de vaixella fina fins grans contenidors), materials metàl·lics (des d'eines agrícoles de ferro fins fíbules de bronze), objectes de tota mena (molins, materials constructius...) i macro-fauna (ossos d'ovella, cabra, porc, bou, cavall, gos, cérvol...).

Amb una fondària d'uns set metres, el pou va servir d'abocador en l'etapa final del poblat. Junyent explica que la presència d'aigua ha afavorit la conservació de restes orgàniques "ja que han estat submergides en condicions estables". L'estudi de la fusta i els carbons determinarà quin tipus d'espècies vegetals hi havia a l'entorn del poblat. En canvi, l'aigua perjudica els objectes de bronze, "perquè el metall apareix força mineralitzat", puntualitza el catedràtic.

En un mes, la campanya ha posat al descobert una fíbula i un braçalet de bronze, fragments grans de fusta d'uns 2.300 anys d'antiguitat, ceràmica i ossos d'animals. Les restes aportaran molta informació sobre la fase d'abandó del poblat i de l'alimentació dels ibers
Quant als ossos i banyes d'animals, també donen pistes de l'alimentació dels ibers. "El cérvol no era una espècie abundant i les banyes llençades a les escombraries podrien associar-se a un consum de la carn d'un animal escàs i parcialment luxós", comenten els membres del GIP. Però més enllà de les pautes alimentàries, els estudis arqueofaunístics també obren la porta a les pràctiques rituals. En la societat ilergeta cada animal podria dur implícit un determinat simbolisme relacionat amb ritus de protecció de la llar, la collita o la família.

L'excavació deixarà una reserva científica per permetre contrastar les dades i interpretacions i aconseguir-ne de noves en el futur. Els arqueòlegs deixaran intacte un dels quadrants a partir de la cota de filtració de l'aigua, és a dir, el contacte entre el mur paramentat de pedra i la roca natural.

El GIP disposa enguany de 160.000 euros per a l'excavació a Els Vilars, gràcies a les subvencions de l'Estat, la Generalitat, la Diputació de Lleida i l'Ajuntament d'Arbeca. Els treballs, que continuaran fins el proper mes d'agost, compten amb la col·laboració d'experts del departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl de la UdL i el Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques de la Universitat de Barcelona. .

 
Més informació

www.vilars.cat