17 d'abril de 2013

Descarregar Pdf
 

La por al feixisme, germen de la proclamació de l'Estat català
 
. Un professor de la UdL signa el treball més exhaustiu sobre la insurrecció del 6 d'octubre de 1934

Els fets dels 6 d'octubre de 1934 / Manel López Esteve / Universitat de Lleida
[+] AMPLIAR IMATGEPortada del llibre de Manel López Esteve / Foto: UdL 
baixcorva
La proclamació de l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola per part del president de la Generalitat Lluís Companys va ser quelcom més que una reacció al nomenament de tres ministres de la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA) o una concessió a les pressions dels sectors separatistes del seu partit, Esquerra Republicana. Responia a "la voluntat d'amplis sectors de la societat catalana a resistir l'amenaça feixista" que s'estenia per Europa. Així ho defensa el professor associat de la Universitat de Lleida i investigador de la Pompeu Fabra, Manel López, a Els fets del 6 d'octubre de 1934 (Editorial Base, 2013), que es presenta aquest divendres, a les 19.30h, al Casal Ocell Negre de Lleida.

Es tracta del treball més exhaustiu fins a la data sobre aquell moment històric. López ha realitzat una recerca de 5 anys sobre arxius documentals i més de seixanta publicacions periòdiques. Tenint en compte el context d'efervescència política a Europa, analitza l'ambient que es respirava a les ciutats i pobles de Catalunya per entendre la dimensió social i popular de la insurrecció. El professor de la UdL ofereix "una visió global" per entendre" les decisions de Companys en el context de les mobilitzacions camperola i obrera", segons el professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra, Josep Fontana, que signa el pròleg. A més de les accions de les autoritats i dels aspectes ideològics, l'obra centra el focus en el "moviment real".

López afirma que l'octubre català és fruit "de la tensió acumulada des de novembre de 1933". La premsa de l'època reflecteix que "l'esquema feixisme/antifeixisme va adquirir centralitat en la vida política". L'autor subratlla que "l'amenaça possible i tinguda com a real de la dreta antirepublicana significava l'atac frontal a l'autonomia catalana, al projecte socialment reformador del govern autònom, els petits avenços assolits i les expectatives que pretenien una transformació profunda en un sentit social i nacional revolucionari".

La proclamació de l'Estat Català per part del president de la Generalitat Lluís Companys, responia, segons López Esteve, a "la voluntat d'amplis sectors de la societat catalana a resistir l'amenaça feixista" que s'estenia per Europa
Manel López ha centrat les seues investigacions en la història social i política dels anys trenta, la conflictivitat agrària i la configuració dels antifeixismes al període d'entreguerres. Entre les seues aportacions hi trobem: Els fets d’octubre de 1934: més enllà de l’acció governamental (2010), La insurrecció d’octubre de 1934. Elements comuns i divergències entre el cas basc, català i gallec (2012) i Huelgas y movilizaciones campesinas en la Cataluña de la Segunda República 1931-1936 (2012).