18 de març de 2013

Descarregar Pdf
 

El paisatge històric del Pallars i la Ribagorça abans de l'any 1000

Llibre sobre la Catalunya Carolíngia / Universitat de Lleida
[+] AMPLIAR IMATGED'esquerra a dreta Víctor Hurtado i Jordi Bolòs / FOTO: UdL
baixcorva
Com eren els comtats del Pallars i la Ribagorça al segles IX i X durant l'imperi carolingi, el nom dels seus pobles, el paisatge, l'economia, les institucions, és el que recull el nou volum de la col·lecció Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia, publicat per Rafael Dalmau Editors. Aquesta col·lecció, el primer volum de la qual, va sortir a la llum al 1998, és un projecte únic a Europa pel seu detall, ja que dels 16 comtats catalans se'n conserven més documents que dels altres 300 de la resta de l'imperi de Carlemany que s'estenia fins a Dinamarca, Àustria i Roma.

El vuitè volum, dedicat al Pallars i la Ribagorça, és també obra del catedràtic d'Història Medieval de la Universitat de Lleida, Jordi Bolòs, i el medievalista i especialista en cartografia històrica, Víctor Hurtado. Inclou mapes de topònims i de dominis senyorials (a una escala molt detallada, de l'1:100.000), a més de mapes econòmics que permeten reconstruir com eren els dos comtats abans de l'any 1000. En els mapes s'han situat l'orografia i la hidrografia, els poblaments, les construccions religioses i militars, el paisatge, les activitats extractives, els conreus, les comunicacions o les construccions de transformació econòmica, a més dels dominis laics i eclesiàstics.

A més dels prop de 500 documents consultats per a l'elaboració de l'Atles, els autors han utilitzat estudis lingüístics duts a terme per Universitat de Lleida els darrers anys que han permès situar centenars de noms de llocs actuals sobre els mapes que proven que indrets com ara Erill la Vall, Taüll o Esterri, ja existien abans del canvi de mil·leni. Els mapes recullen un total de 1.000 topònims documentats, el 70% dels quals encara existeixen, a més s'hi han afegit 320 topònims preromans que no trobem als documents i 330 de romans, romànics, germànics o àrabs, entre altres.

Al volum s'estudien nombrosos aspectes temàtics com ara topònims preromans, romans, àrabs i germànics, les advocacions de les esglésies, les pervivències paganes, entre altres, a més d'aspectes relacionats amb territoris com ara la Conca de Tremp, la Vall de Boí, la d'Aran o la de Benasc.

L'Atles ha permès així situar coses prou curioses com ara topònims d'indrets que evidencien les pervivències paganes (El coll de Fades, o la Muntanya de Sorguen, que vol dir bruixes), els fars documentats de Sossís o Villarué (on se celebraven el que ara coneixem com les falles), camins d'època romana que encara avui dia són transitables, o indrets on en època carolíngia encara hi havia esclaus.

Els autors expliquen que en aquests mapes es fa ús de la cartografia "no sols com una eina per a representar el passat sinó també com a mitjà que ens pot permetre conèixer més bé el passat i el present".

 

Més informació

"Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia" (PORTADA)
La Vall de Boí vers l'any 1.000 (MAPA)
L'empremta premedieval al Pallars Jussà (MAPA)