31 de juliol de 2013

Descarregar Pdf
 

Descobreixen quatre forns en un espai comunitari del jaciment de Vilars
 
. Els arqueòlegs de la UdL han obtingut del pou molt material per analitzar

Enterrament infantil al jaciment dels Vilars d'Arbeca / Universitat de Lleida [+] AMPLIAR IMATGEEls treballs també han tret a la llum un nou enterrament infantil / FOTO: GIP-UdL
El Grup d'Investigació Prehistòrica (GIP) de la Universitat de Lleida (UdL) ha descobert noves estructures al jaciment iber dels Vilars d'Arbeca. Quatre forns de grans dimensions possiblement dedicats a la panificació dibuixen un espai de treball comunitari que repercutirà en la interpretació de l'estructura social d'aquesta fortalesa il·lergeta que es va fundar fa més de 2.700 anys, en la primera edat del ferro.

Al barri oest, els arqueòlegs han identificat un espai a l'aire lliure, d'uns 18 metres quadrats, dedicat a la producció d'aliments. Restes de quatre forns de fleca, de mides superiors als localitzats a l'interior de les cases, i un cinquè més antic destinat a obtenir temperatures molt més elevades fan pensar en una placeta d'activitats comunitàries. El director del GIP i catedràtic d'arqueologia de la UdL, Emili Junyent, també treballa amb la hipòtesi d'una antiga bassa d'aigua anterior al pou central després de treure a la llum una petita claveguera coberta amb petites lloses que travessa l'anella d'espais productius.

La  29a campanya d'excavacions, en què també ha participat l'alumnat del curs de la universitat d'estiu, s'ha centrat sobretot en el pou cisterna, datat a finals del segle V aC. En aquesta construcció insòlita en el món ibèric que va acabar sent un abocador, el GIP hi ha trobat nombrós material ceràmic, peces de bronze, fusta d'uns 2.300 anys d'antiguitat i ossos d'animals. Junyent assegura que "les troballes superen espectacularment les recuperades en gairebé tres dècades d'intervencions al jaciment". Els resultats de la seua anàlisi poden ser claus per entendre l'abandonament de la fortalesa.

Els participants en la campanya arqueològica també han fet sondejos en petites àrees perimetrals al pou per intentar descobrir alguna estructura de l'àrea central de la fortalesa anterior a la cisterna. Professors del Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl de la UdL col·laboren analitzant la conductivitat elèctrica de les aigües, una mesura indirecta de les sals dissoltes. La seua distribució espacial ajudarà a entendre la connexió entre el pou, el fossat i el torrent de l'Aixaragall.

Els arqueòlegs han identificat un espai a l'aire lliure, d'uns 18 metres quadrats, dedicat a la producció d'aliments, que fa pensar en una placeta d'activitats comunitàries
Elements més petits també aporten dades importants. L'abundància de pol·len de cereal, blat i ordi a l'interior coincideix amb la importància de la mòlta i dels molins rotatoris que es fabricaven des de molt antic a la pròpia fortalesa. Mentre, a l'exterior es dibuixa un entorn estèpic, dominat per l'artemísia, gènere de plantes herbàcies i arbustives típica d'ambients semi-àrids de climes temperats. D'altra banda, l'absència de copròfils indica que no hi havia animals estabulats a l'interior del recinte i l'estudi dels crustacis de mesures microscòpiques aporta informació sobre l'alternança entre sequera/salinitat i entrades d'aigua dolça.

Els treballs al barri est han tret a la llum un nou enterrament infantil que podria datar entre els anys 700 i 650 abans de Crist. L'esquelet, al qual li falta el crani, estava en una cantonada de l'interior d'una de les cases de la fase fundacional. L'equip l'ha trobat en positura de decúbit lateral esquerra amb braços i cames flexionades en posició fetal. Es tracta d'una tradició ancestral entre els ibers amb un possible significat simbòlic i ritual. El catedràtic de la UdL explica que l'alt grau d'articulació i la poca afectació tafonòmica (procés de fossilització) fan pensar en un enterrament en una petita fosa, coberta totalment de la mateixa terra, segellant d'aquesta manera el difunt. Els arqueòlegs han guardat la totalitat del sediment que acompanyava l'enterrament, per al seu posterior tractament i triatge al laboratori. En aquesta zona, també han trobat un nivell de cremació amb cendres que passa per sota d'un dels murs de la casa i un paviment amb preparació de tovot, molt ben conservat i amb una enorme llar central de forma oval.

La campanya d'excavacions als Vilars d'Arbeca continuarà fins el 15 de setembre, amb un breu parèntesi de vacances, finançada pel Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat i amb el suport del Ministeri d'Economia i Competitivitat. Enllaçarà amb els treballs de restauració de la muralla nord-est, previstos per la tardor, a càrrec del conveni subscrit entre la Direcció General de Patrimoni Cultural, la Diputació de Lleida i l'Ajuntament d'Arbeca.


Més informació

www.vilars.cat

NOTÍCIES RELACIONADES

noticia 10 de juny de 2013
Rècord de troballes al jaciment dels Vilars d'Arbeca