6 de setembre de 2010
Descarregar pdfLes connexions del fossat inundable i l'urbanisme interior, objectius de la nova campanya d'excavacions a Arbeca
|
|
 |
![[+] AMPLIAR IMATGE](/export/sites/universitat-lleida/ca/serveis/oficina/.galleries/images/imatges-premsa2/fossarvilars.jpg "[+] AMPLIAR IMATGE"){kind=small}
La 34a campanya d'excavacions arqueològiques als Vilars d'Arbeca podria aportar noves dades sobre el funcionament del fossat inundable, el camp frisó i l'urbanisme interior. Aquests són els objectius dels treballs que han començat aquest matí, reforçats amb l'alumnat del Curs Teòricopràctic d’Arqueologia, que organitza el Grup d’Investigació Prehistòrica (GIP) de la Universitat de Lleida amb el suport de l’Ajuntament d’Arbeca. El treball de camp s’orienta en una doble direcció: avançar en el coneixement de la fortificació i fer possible el condicionament d’un recorregut de visita per al públic, que està previst començar aquesta tardor.
El director de les excavacions i catedràtic de Prehistòria de la UdL, Emili Junyent, ha destacat tres objectius científics. En primer lloc, la canalització que alimentava d’aigua el fossat que protegia la fortificació ibera. La hipòtesi és que aquest canal connecti amb un altre fossat avançat, actualment no visible. També treballaran en el camp frisó que defensava el recinte durant el segle VII a.C., quan encara no existia el fossat. Els arqueòlegs volen comprovar si la destrucció de la part davantera va contribuir a colgar i protegir les pedres a peu de muralla. Finalment, per ampliar els coneixements sobre l'urbanisme interior, s'excavarà en la part central, coneguda com a “testimoni”. Aquests treballs també alliberaran l’espai per on haurà de circular el públic i on s’han d’instal·lar els equipaments per a fer transitable el recorregut.
En les excavacions participen una trentena de persones, entre l’equip director, l'estudiantat de la UdL i el procedent d’altres universitats catalanes i espanyoles, com ara l’Autònoma de Barcelona, la Pompeu Fabra o la Rovira i Virgili. També hi ha alumnat de les Universitats de Cadis, Sevilla, Còrdova, València i Santiago de Compostel·la, així com tres estudiants provinents d’Itàlia i el Regne Unit. El curs ofereix coneixements teòrics i pràctics sobre tècniques i sistemes d’excavació, documentació i materials arqueològics.
El director de les excavacions i catedràtic de Prehistòria de la UdL, Emili Junyent, ha destacat tres objectius científics. En primer lloc, la canalització que alimentava d’aigua el fossat que protegia la fortificació ibera. La hipòtesi és que aquest canal connecti amb un altre fossat avançat, actualment no visible. També treballaran en el camp frisó que defensava el recinte durant el segle VII a.C., quan encara no existia el fossat. Els arqueòlegs volen comprovar si la destrucció de la part davantera va contribuir a colgar i protegir les pedres a peu de muralla. Finalment, per ampliar els coneixements sobre l'urbanisme interior, s'excavarà en la part central, coneguda com a “testimoni”. Aquests treballs també alliberaran l’espai per on haurà de circular el públic i on s’han d’instal·lar els equipaments per a fer transitable el recorregut.
En les excavacions participen una trentena de persones, entre l’equip director, l'estudiantat de la UdL i el procedent d’altres universitats catalanes i espanyoles, com ara l’Autònoma de Barcelona, la Pompeu Fabra o la Rovira i Virgili. També hi ha alumnat de les Universitats de Cadis, Sevilla, Còrdova, València i Santiago de Compostel·la, així com tres estudiants provinents d’Itàlia i el Regne Unit. El curs ofereix coneixements teòrics i pràctics sobre tècniques i sistemes d’excavació, documentació i materials arqueològics.
