De Lucas: La UE no garanteix els drets humans amb les polítiques migratòries i d'asil

El futur Pacte Nacional per a la Universitat, protagonista en la inauguració de curs a la UdL

Descarregar Pdf
javierdelucasUdL
L'acte acadèmic ha tingut lloc al Saló Víctor Siurana / Foto: UdL
"La Unió Europea (UE) incompleix principis bàsics de l'Estat de Dret, arribant a l'aberració jurídica de crear un estat d'excepció permanent" en la gestió dels fluxos migratoris i les polítiques d'asil. Així de contundent s'ha mostrat avui el catedràtic de filosofia del Dret i filosofia política de la Universitat de València, Javier de Lucas, durant la inauguració del curs 2017-2018 a la Universitat de Lleida (UdL), amb una conferència titulada Per què Europa no dóna resposta als refugiats. "La UE s'estima més donar-se un tret al peu que treballar en compliment de la seua raó de ser: una comunitat de Dret, al servei del reconeixement i garantia dels drets humans", ha afirmat.

Expert en Drets Humans, la recerca de Javier De Lucas s'ha centrat en l'estudi de polítiques migratòries, minories, ciutadania, racisme i xenofòbia, rebent reconeixements com ara la medalla d'argent de Creu Roja Espanya. Entre els seus llibres més recents trobem títols com La igualdad en los derechos: claves de la integración (2009), Los fundamentos de la igualdad y del reconocimiento de la inmigración. Sobre las políticas de integración de la Unión Europea (2012) i Mediterráneo, el naufragio de Europa (2015).

El catedràtic ha explicat "el que els crítics denominen el projecte de l'Europa fortalesa", que es basa en el blindatge de les fronteres exteriors, "enteses com espais en què es relativitzen o fins i tot es neguen drets humans elementals, que passen a  convertir-se en privilegis altament arbitraris, arribant a buidar de contingut el dret d'asil". En aquest sentit, ha recordat que "els centres d'acollida i estada de demandants d'asil s'han transformat en centres de detenció". De Lucas ha assegurat que "a més d'un negoci, amb beneficiaris identificables, és una privatització de funcions".  En el cas d'Espanya, ha culpat la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría.

De la seua banda, el rector de la UdL, Roberto Fernández, ha afirmat que "igual que crec fermament què la Universitat no ha de substituir als Parlaments en abordar els reptes i problemes del país, penso amb igual fermesa que ha d'estar compromesa amb la Declaració Universal dels Drets Humans i l'Estatut dels Refugiats". També ha parlat del futur Pacte Nacional per a la Universitat (PNU), que inicia els seus treballs aquest proper divendres, 15 de setembre, com "el primer deure del nostre curs acadèmic".

Tot agraint la iniciativa de la Generalitat, Roberto Fernández ha reivindicat "un sistema comú amb respecte per la pluralitat basada en l'autonomia" i ha posat sobre la taula les "dos qüestions principals": el finançament de les universitats públiques i "la mal denominada governança". El rector ha defensat que "els universitaris continuïn participant en la gestió directament".  Altres "deures" del curs són aprofundir en les relacions del rectorat amb l'actual representació estudiantil, estabilitzar tot el professorat interí i iniciar la construcció de l'edifici Polivalent 2, amb contribució de la Generalitat. Entre les reivindicacions, "sol·licitar una dràstica reducció de les matrícules universitàries".

L'actualitat política també ha marcat l'acte acadèmic. El secretari d'Universitats i Recerca, Arcadi Navarro, ha començat el seu discurs afirmant que "en el curs que inaugurem som instal·lats a un escenari d'especial transcendència històrica, tant pel món universitari com per al país", destacant que el sistema universitari català "és un model d'èxit que ens demostra que, com a país, quan tenim la capacitat de decidir, ho fem, ho fem bé, i ho fem d'una manera transformadora que fa progressar al país". Respecte al PNU, Navarro ha destacat que el més important serà el consens i que serà un motor per solucionar temes com "l'impacte brutal que ha tingut la taxa de reposició imposada pel govern espanyol".

El secretari d'Universitats i Recerca també ha destacat el paper de la UdL "com un membre important de l'equip" dins del sistema universitari català, subratllant el "pas endavant" del nou campus d'Igualada-UdL. La Universitat de Lleida "ha trencat les barreres físiques de ser una institució únicament local", ha lloat Navarro.