Conèixer els efectes adversos del cribratge de càncer de mama, positiu per a les dones

Una millor informació no genera conflicte decisional, segons una recerca liderada per la UdL

Descarregar pdf
Les dones que participen en programes de detecció precoç o cribratge de càncer de mama haurien de rebre millor informació sobre els beneficis i els efectes adversos. Així ho afirmen investigadores de la Universitat de Lleida (UdL) i l'IRBLleida en un article que acaben de publicar a la prestigiosa revista Plos One. L'estudi ha testat un fulletó informatiu elaborat pel grup interuniversitari de Recerca en Anàlisi Estadística i Econòmica en Salut (GRAEES) de la UdL i la Universitat Rovira i Virgili (URV), liderat per la professora de la Facultat de Medicina de la UdL, Montserrat Rué, i la professora de la Facultat d'Economia de la URV Misericòrdia Carles. La principal conclusió: incrementar el coneixement ajuda a prendre millors decisions informades i no genera conflicte decisional, com passa en altres casos. 
 
En la recerca - en la què també han participat l'Institut Català d'Oncologia, l'Hospital del Mar i el Servei Canari de Salut - les investigadores han analitzat les respostes de 400 dones de 40 àrees bàsiques de salut de Catalunya i les Canàries. Totes elles, d'uns 50 anys, edat d'inici del cribratge poblacional. En el grup d'intervenció, 203 participants que tenien un fulletó amb informació detallada sobre els beneficis i efectes adversos del cribratge, el 23,2% van fer una elecció informada; davant el 0,5% de les 197 del grup control, que només va rebre un fulletó estàndard que no esmentava els efectes adversos. El conflicte decisional va ser significativament menor en el grup d'intervenció, afirma l'estudi.
 
El principal efecte advers del cribratge és el sobrediagnòstic, "un diagnòstic d'un càncer de mama que mai causaria símptomes ni suposaria un perill per a la vida de la dona", explica Rué. L'altre són els falsos positius, "una sospita de càncer amb la mamografia que es descarta després amb altres proves, com una biòpsia", afegeix. La diferència més alta entre els grups d'estudi es troba, precisament, en els coneixements sobre el sobrediagnòstic, amb 46 punts percentuals de diferència entre els grups d'intervenció i control.
 
L'estudi anomenat InforMa promou la participació de les dones en les decisions i estratègies dels programes de detecció precoç. L'equip liderat pel GRAEES ha conclòs que a Espanya les dones no tenen coneixements suficients sobre el cribratge del càncer de mama. "El fet de proporcionar informació detallada sobre els beneficis i els efectes adversos ha produït un augment considerable del coneixement i de l'elecció informada, amb una alta acceptació dels materials informatius", destaca Montserrat Rué.

Actualment, aquest grup de recerca està duent a terme un estudi d'acceptabilitat i viabilitat de la detecció precoç personalitzada del càncer de mama dins el Sistema Nacional de Salut. En aquest estudi hi col·laboren investigadors de la UdL, l'IRBLleida, la URV, l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova, el Programa de detecció precoç de la Regió Sanitària Lleida i l'Institut Català de la Salut.
 
Text: Premsa UdL / Comunicació IRBLleida