La UdL valida una eina de detecció ràpida de l'ansietat en alumnat d'Infermeria
Podria aplicar-se a altres col·lectius en situacions de crisi
Descarregar pdf
Investigadores de la Universitat de Lleida (UdL) i l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) han comprovat l'eficàcia de l'Escala d'Ansietat Analògica Visual (VAS-A) com a eina de detecció ràpida en l'estudiantat d'Infermeria durant la pandèmia de COVID-19. I consideren que aquest mètode també es podria aplicar a altres col·lectius. La recerca que valida la VAS-A com a instrument més ràpid i eficient que el qüestionari d'ansietat estat-tret (STAI per les seues sigles en anglès) l’han publicat a la revista International Journal of Environmental Research and Public Health.
El grup de recerca de cures de salut (GRECS), amb la col·laboració de la Universitat Ramon Llull de Barcelona, ha realitzat un estudi observacional amb 185 estudiants de quart curs d'Infermeria de la UdL. El 88,1% eren dones, amb una edat mitjana de 21,3 anys. Segons els resultats, el nivell d'ansietat registrat pel VAS-A va mostrar una mitjana de 6,19 sobre 10 punts i l'STAI, un nivell de 58,43 sobre 120 punts.
L'estudi demostra així que és possible una detecció ràpida de l'ansietat mitjançant el VAS-A i un enfocament en profunditat amb l'STAI per a avaluar l’alumnat en una crisi. "En el context de crisis sanitàries com la primera onada de la COVID-19 (primavera de 2020) són necessaris instruments de valoració que siguin eficients, ràpids i fàcils d'utilitzar", destaca la primera autora de l'article i professora de la Facultat d'Infermeria i Fisioteràpia (FIF) de la UdL, Anna Lavedán Santamaría.
"És crucial avaluar i crear recursos per ajudar l'estudiantat d'infermeria a afrontar de manera eficaç les seues emocions durant els períodes d'estrès, com el que es va viure amb la virtualització de la docència i l'aplicació de l'auxili sanitari en els mesos més durs de la pandèmia" ha afegit la investigadora i degana de la FIF, Judith Roca Llobet.
Per vigilar l'ansietat a l'àmbit universitari, l'article proposa analitzar i redistribuir les càrregues acadèmiques i les pràctiques clíniques, millorar les metodologies d'ensenyament i els sistemes d'avaluació actuals i explorar estratègies d'intervenció psicològica per a mitigar les conseqüències de la pandèmia.
La recerca també afirma que "en altres contextos, aquesta eina també es podria utilitzar per analitzar poblacions. Per exemple, detectar el personal de salut més i menys estable emocionalment podria ser molt útil per atendre les demandes de salut amb més qualitat". En aquest sentit, una altra de les investigadores, Olga Masot Ariño, creu que "aquesta investigació és d'interès per a tota la comunitat que estudia i/o treballa en l'àmbit de la salut mental i la docència universitària".
Text: Comunicació IRBLleida / Premsa UdL