Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

DOGC n�m. 3826 - 20/02/2003

DEPARTAMENT DE LA PRESID�NCIA

• LLEI 1/2003, de 19 de febrer, d'universitats de Catalunya. (P�g. 3326)

LLEI

1/2003, de 19 de febrer, d�universitats de Catalunya.

El President
de la Generalitat de Catalunya

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d�acord amb el que estableix l�article 33.2 de l�Estatut d�autonomia de Catalunya, promulgo la seg�ent

LLEI

Pre�mbul

Les universitats catalanes es troben, en aquest principi de segle, davant de noves realitats, nous reptes i noves oportunitats. Els processos d�internacionalitzaci� afecten plenament el nostre m�n universitari i requereixen pol�tiques i estrat�gies ben afinades en �mbits com la qualitat de la doc�ncia i la recerca, la mobilitat dels estudiants i del professorat o la converg�ncia cap a la constituci� d�un espai europeu d�ensenyament superior. D�altra banda, l�evoluci� r�pida de l�entorn econ�mic i social demana una adaptaci� constant dels ensenyaments i dels m�todes operatius de les universitats a fi de permetre combinar de manera efectiva la creaci� i la transmissi� de coneixements cient�fics, t�cnics i human�stics amb la preparaci� per a l�exercici professional i amb el foment del pensament cr�tic, el pluralisme i els valors propis d�una societat democr�tica. Aix� mateix, la generalitzaci� de l�ensenyament superior a Catalunya, complementada amb una certa disminuci� de la pressi� demogr�fica, permet desenvolupar, amb decisi� creixent, pol�tiques de qualitat encaminades a situar les universitats catalanes en posicions capdavanteres i a oferir un servei de primera l�nia a la poblaci� de Catalunya en el camp de l�educaci� superior. Finalment, les tecnologies de la informaci� i les comunicacions obren possibilitats fins ara insospitades i poden constituir instruments essencials per a la millora permanent de les universitats.

En la tasca d�afrontar les noves realitats, aquesta Llei es fonamenta en tres premisses b�siques. En primer lloc, en l�exist�ncia d�una realitat universit�ria catalana, hereva d�una tradici� intel�lectual, educativa i cient�fica que ens �s pr�pia i que anomenem "sistema universitari de Catalunya". En segon lloc, en la voluntat d�aquesta realitat d�integrar-se plenament en l�espai europeu d�ensenyament superior i d�assolir un paper protagonista en la seva construcci�. Finalment, en l�excel�l�ncia com a instrument indispensable de progr�s en tots els �mbits de l�activitat universit�ria i, en particular, en la doc�ncia, en la recerca i en la transfer�ncia de tecnologia i de coneixements.

El sistema universitari de Catalunya constitueix una realitat amb segles d�hist�ria. El rei Jaume II va crear els Estudis Generals de Lleida, l�any 1300, orientat pels principis d�autonomia universit�ria i d�universalitat del saber. Entre 1533 i 1645 es posaren tamb� en funcionament estudis generals o universitats a Barcelona, Girona, Tarragona, Vic, Solsona i Tortosa. �s interessant constatar que les ordinacions (estatuts) en regulaven amb precisi� el funcionament intern i, entre altres coses, l�elecci� del rector, c�rrec que es repartien alternativament un catal� i un aragon�s. Tamb� posaven ja l��mfasi en la voluntat d�atracci� d�estudiants forans.

L�ensulsiada de 1714 s�emport� les universitats hist�riques. Durant el segle XVIII la Junta de Comer� promogu� a la ciutat de Barcelona una activitat educativa d�esperit alhora modern i pr�ctic. La restauraci�, llargament reivindicada, de la Universitat de Barcelona l�any 1837 fou un gran pas endavant en el redre�ament universitari. Mil� i Fontanals, Duran i Bas i d�altres intel�lectuals de la Renaixen�a en foren professors. En l��mbit m�dic, podr�em esmentar les recerques de Ram�n y Cajal i de l�escola de fisiologia d�August Pi i Sunyer. La universitat restaurada fou, per�, una universitat burocr�tica i de depend�ncia molt centralitzada, una universitat provincial i subordinada -llevat del par�ntesi dels anys trenta del segle XX, fins al 1954 no es pogueren atorgar doctorats a la Universitat de Barcelona-, on la realitat de Catalunya trobava dificultats d�expressi� i la seva llengua pr�pia era totalment absent. Tot aix� port� a dues l�nies d�acci�. D�una banda, a un impuls extern i ali� a la universitat oficial per a envigorir l�ensenyament superior i la recerca, a Catalunya i sobre Catalunya, que culmin� amb la fundaci� de l�Institut d�Estudis Catalans i els Estudis Universitaris Catalans. D�altra banda, a un impuls intern de reforma de la universitat, condu�t, en paraules de Pere Bosch i Gimpera, per una generaci� "que sentia apassionadament un ideal catal�, ideal que porta a la universitat no sols per tractar de millorar-la, sin� de transformar-la i d�incorporar-la a la vida catalana". Era una generaci� inspirada en el lema de Torres i Bages: "Lo dia que la Universitat sia de deb� catalana, comen�ar� la renaixen�a de Catalunya". Aquest moviment s�express� amb lucidesa i un gran car�cter innovador en el Primer Congr�s Universitari Catal� (1903) i en el Segon (1918), espais de reflexi�, debat i reivindicaci� en qu� es van tractar q�estions com la catalanitat de la universitat, l�autonomia, la llibertat de c�tedra i la renovaci� pedag�gica i cultural i es va reclamar la transformaci� de la universitat per a situar-la en condicions d�assolir un nivell alt de qualitat.

Tots aquests moviments conflu�ren en l�extraordin�ria florida de la Universitat Aut�noma de Barcelona, amb un patronat presidit per Pompeu Fabra i, com a rector, Pere Bosch i Gimpera, que succe� Jaume Serra i H�nter. L�estatut d�autonomia de la Universitat de Barcelona, promulgat l�any 1933 i vigent, amb interrupcions, fins el 1939, introdu�a innovacions molt destacades en aspectes tan importants com la selecci� del professorat, la regulaci� del professorat no pertanyent als cossos estatals, la incorporaci� dels estudiants als �rgans de govern i la renovaci� de plans d�estudi.

En la resist�ncia contra el franquisme, destac� el paper de la universitat com a espai de reivindicaci� democr�tica i pac�fica de les llibertats i d�afirmaci� de les seves funcions socials. En s�n exponents episodis com l�acte de constituci�, el 9 de mar� de 1966, del Sindicat Democr�tic d�Estudiants de la Universitat de Barcelona, en el convent dels Caputxins de Sarri�, on, en pres�ncia d�intel�lectuals com Jordi Rubi�, Joan Oliver o Manuel Sacrist�n, es present� el "Manifest per a una universitat democr�tica", o documents com el Manifest de Bellaterra, l�any 1975, que, amb l�objectiu d�assolir una universitat catalana, cient�fica i democr�tica, van impulsar la renovaci� universit�ria en la primera etapa de la transici� democr�tica.

Ja en aquesta nova etapa, cal destacar la constituci� del Consell Interuniversitari de Catalunya i la celebraci� del Tercer Congr�s Universitari Catal�, el 1978, que pretenia "arribar a una an�lisi global que permeti elaborar una alternativa pol�tica universit�ria adaptada a les possibilitats d�un marc pol�tic democr�tic".

En �poques m�s recents, recuperada ja la Generalitat de Catalunya, s�ha anat consolidant un sistema universitari propi, alhora catal�, cient�fic i democr�tic. Un sistema, a m�s, modern, plural, molt extens i distribu�t en el territori. Aix� mateix, les universitats catalanes han aprofundit llur relaci� amb les universitats dels altres territoris de parla catalana amb la creaci� de la Xarxa d�Universitats Institut Joan Llu�s Vives. Paral�lelament, el Govern de la Generalitat s�ha dotat d�una estructura adequada en l��mbit universitari, que culmina amb la creaci� del Departament d�Universitats, Recerca i Societat de la Informaci�, l�abril de l�any 2000.

De la mateixa manera que aquesta Llei vol �sser hereva de la dilatada i intensa tradici� universit�ria de Catalunya i reivindica el catalanisme pol�tic com a inspiraci� per a la creaci� d�un marc propi d�ensenyament superior, tamb� vol impulsar les aportacions que la universitat catalana pot fer a l�aven� del coneixement, de les ci�ncies, de les humanitats i del conjunt de l�experi�ncia universit�ria. Aquesta Llei pret�n contribuir a la construcci� d�un sistema universitari profundament universalista i, en particular, europeista. En aquest sentit, �s bo recordar que, en un escrit de Francesc Layret, la primera proposta d�estatuts per a una universitat aut�noma de Barcelona, feta al Segon Congr�s Universitari Catal� (1918), deia que la universitat havia d��sser un "�rgan propulsor de la cultura catalana" i afegia que "aquesta catalanitat m�s que a singularitzar-se ha de tendir a aportar l�esfor� i l�esperit del poble catal� al patrimoni espiritual de la Humanitat".

Amb aquesta perspectiva, cal notar que el proc�s d�integraci� europea ha avan�at els darrers anys amb alguns projectes de gran significaci�. La creaci� d�un espai europeu d�ensenyament superior, a partir de la Declaraci� de Bolonya de 1999, signada pels ministres europeus d�educaci�, ha de contribuir a donar coher�ncia a un �mbit universitari que, per definici�, no coneix fronteres. S�n aspectes fonamentals d�aquest espai europeu la nova estructura c�clica dels ensenyaments, d�una banda, i la transportabilitat dels cr�dits, que ha de permetre la comparaci� entre titulacions, de l�altra. L�estructura de cicles que es despr�n de la Declaraci� de Bolonya pret�n harmonitzar els cicles universitaris i fomentar uns ensenyaments superiors m�s generalistes en les primeres etapes i m�s especialitzats en les darreres. Aix�, a una primera fase de formaci� general en una o en diverses �rees, amb �mfasi en la capacitaci� per a fer front a un m�n complex i la transmissi� d�habilitats per a la resoluci� de problemes, segueix una segona fase molt m�s especialitzada, amb una orientaci� cap a l�exercici professional o la recerca. El sistema es completa amb una darrera fase d�aprofundiment professional o de doctorat. Aquesta nova estructura i aquesta nova orientaci� caldr� introduir-les progressivament en el sistema universitari de Catalunya.

L�europe�tzaci� i la internacionalitzaci� tamb� es promouen amb la mobilitat d�estudiants i de professors. La mobilitat fomenta la integraci� europea, l�aprenentatge de lleng�es i el coneixement i el di�leg entre cultures. Pel que fa a la recerca i al doctorat, cal afegir que la mobilitat �s conseq��ncia necess�ria de la universalitat del saber i de la recerca cient�fica.

La internacionalitzaci� i la mobilitat han d��sser compatibles amb el manteniment de la pres�ncia de les caracter�stiques culturals de Catalunya a la universitat i, en particular, de la llengua pr�pia, que �s tamb� la llengua pr�pia de les universitats catalanes. Tota llengua de cultura necessita �sser viva i forta a l�ensenyament superior; aix� ho sabien prou b� els qui impulsaren els processos d�obertura de la universitat a la realitat catalana durant els segles XIX i XX. Avui som en una situaci� molt millor que la d�ells, per� mantenir all� que s�ha aconseguit exigeix i exigir� un esfor� continuat i, alhora, la pr�ctica sostinguda d�una pol�tica de foment.

La darrera premissa fonamental del sistema universitari de Catalunya ha d��sser una aposta, sense retirada o comprom�s, per l�excel�l�ncia i la qualitat en tots els �mbits. La funci� social de la universitat nom�s es pot acomplir amb efic�cia si les institucions d�ensenyament superior es plantegen constantment noves fites, amb l�ambici� de situar-se cont�nuament en la frontera del coneixement i de les altres facetes de l�activitat universit�ria. Aix� requereix un esfor� permanent de millora de la doc�ncia i dels processos d�aprenentatge i formaci� dels estudiants, de la qualitat de la recerca, de la transfer�ncia tecnol�gica i de coneixements cap a la societat i, tamb�, d�introducci� de t�cniques modernes de gesti� a les universitats mateixes. S�n q�estions cabdals, en aquest sentit, la incorporaci� dels principis de bona governan�a en el m�n universitari; les pol�tiques de selecci�, formaci�, promoci� i mobilitat del professorat; la col�laboraci� entre equips de recerca, o, finalment, el desenvolupament de f�rmules adients per a la valoraci� dels actius intel�lectuals de les universitats mitjan�ant, per exemple, l�est�mul de la creaci� d�empreses de base tecnol�gica.

Aquesta Llei neix d�un proc�s de reflexi� llarga sobre els nous reptes i les noves fites de les universitats del segle XXI, que es produeix arreu i que a Catalunya �s fruit d�un debat permanentment obert amb la comunitat universit�ria i amb la societat en general. Aquestes reflexions s�han vist reflectides en documents com l�informe Higher Education in the Learning Society (informe Dearing, juliol de 1997, Gran Bretanya), o b� l�informe Universidad 2000 (mar� de 2000), encomanat per la Confer�ncia de Rectors de les Universitats Espanyoles i, a Catalunya, l�informe "Per un nou model d�universitat" (mar� de 2001), de la Comissi� de Reflexi� sobre el Futur de l��mbit Universitari Catal�. Tots els quals documents, i tamb� d�altres, s�n de gran inter�s per a donar fonament i cohesi� a un nou pensament obert i plural i per a una nova universitat.

Aquesta Llei s�empara en les compet�ncies que corresponen a la Generalitat de Catalunya reconegudes pels articles 15 i 9.7 de l�Estatut d�autonomia de Catalunya, en mat�ria d�ensenyament i de recerca, respectivament, i en un respecte escrupol�s del dret fonamental a l�autonomia universit�ria, en virtut del qual correspon a les universitats concretar la regulaci�, en llurs estatuts i altra normativa interna, d�un nombre considerable d�aspectes continguts en la Llei. Aix� mateix, aquesta Llei s�insereix en el marc b�sic establert per la Llei org�nica 6/2001, del 21 de desembre, d�universitats.

Aquesta �s la primera llei d�universitats aprovada pel Parlament de Catalunya, per� t� especialment en compte les normes aprovades els darrers anys en mat�ria d�universitats, algunes de les quals han restat incorporades, amb les modificacions corresponents, a la nova Llei, com s�n la Llei 15/1998, del 28 de desembre, del Consell Interuniversitari de Catalunya, i la Llei 16/1998, del 28 de desembre, dels consells socials de les universitats p�bliques de Catalunya.

La Llei s�estructura en un t�tol preliminar i vuit t�tols. El t�tol preliminar defineix el sistema universitari de Catalunya com el que �s integrat per les universitats establertes a Catalunya, que es relacionen, i tamb� per les que siguin creades o reconegudes en endavant per Parlament de Catalunya, i detalla els objectius i els principis informadors del sistema universitari de Catalunya, els quals inspiren la resta de preceptes de la Llei. Es defineix el catal� com a llengua pr�pia de les universitats de Catalunya, tot remetent-ne la regulaci� a la normativa vigent en aquesta mat�ria, en concret a la Llei 1/1998, del 7 de gener, de pol�tica ling��stica, que reconeix el dret del professorat i l�alumnat a expressar-se en la llengua oficial que prefereixin. En aquest sentit, el professorat ha de tenir les compet�ncies ling��stiques necess�ries, d�acord amb les exig�ncies de la tasca docent.

El t�tol primer tracta de l�activitat universit�ria, que compr�n l�estudi, la doc�ncia i la recerca. En l��mbit de l�estudi i la doc�ncia es posa especial �mfasi en la formaci� integral dels estudiants, l�adaptaci� dels plans d�estudi a l�espai europeu d�ensenyament superior, el foment de titulacions transversals que permetin una formaci� generalista, la internacionalitzaci� dels estudis de doctorat, l�educaci� superior al llarg de la vida i la qualitat docent. En particular, i amb la finalitat d�agilitar el proc�s d�harmonitzaci� europea, la Llei possibilita que les universitats expedeixin titulacions pr�pies, dins els actuals estudis oficials, en correspond�ncia amb les titulacions europees.

La universitat esdev� una instituci� central del sistema de recerca. Es defineixen els centres de recerca universitaris, amb un esment especial dels instituts universitaris, els parcs cientificotecnol�gics i els serveis cientificot�cnics. Es considera la universitat com a motor de l�economia, mitjan�ant l�est�mul a la innovaci�. En aquest sentit, cal destacar la import�ncia de la col�laboraci� entre les universitats i les empreses per a la transfer�ncia de coneixements i tecnologia. En especial, es promou la mobilitat del professorat entre la universitat i el m�n de l�empresa i l�aplicaci� fora de la universitat de la recerca que s�hi porta a terme. Aix�, les universitats han de fomentar la capacitat emprenedora dels investigadors i dels estudiants i la creaci� d�empreses i iniciatives innovadores.

La comunitat universit�ria, integrada pels estudiants, el personal docent i investigador, els investigadors i el personal d�administraci� i serveis, �s l�objecte del t�tol II. S�hi estableix la possibilitat que les universitats catalanes es puguin coordinar per a oferir processos comuns d�acc�s, els quals han de tenir en compte l�oferta de places disponibles, han de valorar �nicament el m�rit i la capacitat, i han d��sser en tot cas transparents i objectius i garantir l�anonimat en la correcci� de les proves d�acc�s. L�experi�ncia dilatada i profitosa de coordinaci� en l�acc�s a les universitats catalanes avala aquest sistema. Es detallen els drets i els deures dels estudiants, que, com a m�nim, han de tenir en compte les universitats en llur normativa reguladora i es disposa l�acci� coordinada de les universitats, mitjan�ant el Consell Interuniversitari de Catalunya, per a la determinaci� dels mecanismes per a la seva garantia. S�estableix la necessitat d�aplicar mesures d�acolliment, assessorament i integraci� dels estudiants en la vida universit�ria, tant pel que fa als aspectes acad�mics com als socials i de conviv�ncia. �s especialment important que les universitats contribueixin al desenvolupament de les potencialitats dels estudiants. En aquest sentit, pren relleu la vida universit�ria com a experi�ncia vital per als estudiants, i com a espai en el qual es fomenta la implicaci� i la participaci� en �mbits associatius.

Un dels aspectes m�s innovadors d�aquesta Llei �s la regulaci� del professorat contractat. S�obre una nova via de carrera acad�mica, basada en la contractaci� laboral, que pot �sser complement�ria o substitutiva de la funcionarial, per� no menys exigent que aquesta. Aix� coincideix amb una reivindicaci� hist�rica dels moviments catalans de reforma universit�ria -els noms "professorat lector" i "professorat agregat" s�n presos d�aquesta tradici�-. Aix�, per exemple, la carrera acad�mica d�un doctor pot comen�ar per un contracte com a investigador postdoctoral en algun centre de recerca o universitat, seguit, a la mateixa universitat o departament o en una altra, d�un contracte, per un termini m�xim de quatre anys, com a professor lector (ajudant doctor). Cal destacar que es regulen, per primera vegada des de la Generalitat republicana, figures de professorat contractat amb contracte laboral indefinit: la de catedr�tic, la de professor agregat -ambdues, dins la tipologia de professorat contractat doctor- i la de professor col�laborador permanent. Aquest professorat �s seleccionat directament per les universitats i requereix una acreditaci� pr�via de recerca, en el cas dels professors agregats i dels catedr�tics, i un informe previ favorable, en el cas dels professors col�laboradors permanents, em�s per l�Ag�ncia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya. La Llei regula diferents aspectes relatius al r�gim jur�dic d�aquest professorat i, en particular, les llic�ncies i les exced�ncies, que pretenen facilitar-ne la mobilitat, i tamb� la seva implicaci� en la transfer�ncia de coneixement i de tecnologia i la creaci� d�empreses de base tecnol�gica.

Aquesta Llei destina un cap�tol al personal acad�mic de recerca, integrat pels professors de la universitat i pels investigadors amb t�tol de doctor, que poden �sser propis de la universitat, amb una menci� especial de la contractaci� per les universitats de personal investigador postdoctoral, o trobar-s�hi vinculats mitjan�ant un conveni de col�laboraci� per al desenvolupament de projectes, sense que en resti alterat el vincle jur�dic amb l�entitat de proced�ncia. Els becaris de recerca i els ajudants s�n considerats investigadors en formaci�.

El t�tol III, sota l�ep�graf "el govern i la representaci� de les universitats p�bliques", fa una refer�ncia puntual a les figures del rector o rectora i del gerent o la gerent; porta a terme la regulaci� dels consells socials i considera, com a novetat a destacar, la possible creaci� d�un consell d�antic alumnat i de persones amigues de la universitat. Pel que fa als consells socials, la nova regulaci� en redueix la composici� a quinze membres, nou dels quals s�n persones representatives de la societat catalana, nomenades pel Parlament de Catalunya, el Govern de la Generalitat i les organitzacions sindicals i empresarials, amb la representaci� d�una persona antiga alumna, i sis dels quals s�n membres del consell de govern de la universitat. D�aquesta manera es mant� la proporci� entre els representants interns de la mateixa universitat i externs a aquesta que es determinava en la regulaci� anterior, i alhora s�agilita el funcionament i es millora l�operativitat d�aquest important �rgan de participaci� de la societat en la universitat. La Llei detalla les funcions, l�organitzaci� i el funcionament dels consells socials i substitueix la regulaci� anterior, continguda a la Llei 16/1998, del 28 de desembre. El consell d�antic alumnat i de persones amigues de la universitat es configura com un �rgan de relaci� de la universitat i el seu antic alumnat i de participaci� d�aquest en la vida de la universitat, i representa una innovaci� en conson�ncia amb el relleu que es d�na a aquest col�lectiu en molts pa�sos del nostre entorn.

El t�tol IV es dedica al r�gim jur�dic de les universitats i a l�ordenaci� dels estudis i les estructures universit�ries. Els instruments b�sics d�ordenaci� del sistema universitari de Catalunya, objecte del t�tol V, s�n la Programaci� universit�ria de Catalunya i el finan�ament universitari. La Llei reconeix per primera vegada la possibilitat que les universitats privades que ho sol�licitin incloguin llurs ensenyaments en la Programaci� universit�ria de Catalunya. Pel que fa al finan�ament de les despeses de funcionament de les universitats p�bliques, estableix tres classes d�aportacions: la gen�rica, la complement�ria, mitjan�ant contractes-programa, i l�obtinguda per convocat�ries p�bliques. El finan�ament de les infraestructures i els equipaments s�articula mitjan�ant el Pla d�inversions universit�ries. Es fa un esment especial del fet que les aportacions del Govern de la Generalitat s�han de limitar a l�oferta universit�ria que es presta amb car�cter no empresarial, en previsi� de la liberalitzaci� d�aquest sector en el marc de les negociacions en el si de l�Organitzaci� Mundial del Comer�.

El Consell Interuniversitari de Catalunya, regulat pel t�tol VI, �s l��rgan de coordinaci� del sistema universitari de Catalunya i de consulta i assessorament del Govern de la Generalitat en mat�ria d�universitats. La regulaci� continguda en aquest t�tol substitueix l�establerta a la Llei 15/1998, del 28 de desembre, del Consell Interuniversitari de Catalunya, tot i que en mant� pr�cticament les mateixes funcions. Com a novetat, la Junta del nou Consell pot funcionar en ple o com a junta permanent. En el primer cas, es considera possible la participaci� de fins a tres rectors de les universitats privades sense �nim de lucre que s�acullin a la Programaci� universit�ria de Catalunya.

Les garanties de qualitat de les universitats s�n tractades pel t�tol VII. L�Ag�ncia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya es defineix com el principal instrument per a la promoci� i l�avaluaci� de la qualitat i es configura com una entitat de dret p�blic sotmesa al dret privat. L�Ag�ncia �s fruit de la transformaci� del consorci creat pel Decret 355/1996, del 29 d�octubre, en el qual participen la Generalitat de Catalunya i les universitats p�bliques catalanes. Aquest canvi ha estat necessari per a afrontar les noves responsabilitats que es deriven de la Llei org�nica 6/2001, del 21 de desembre, d�universitats, amb les garanties adequades d�independ�ncia, professionalitat i llibertat d�obrar, que caracteritzen les principals ag�ncies europees. La nova entitat mant� la representaci� de les universitats p�bliques en el Consell de Direcci� i afegeix la participaci� del rector o rectora de la Universitat Oberta de Catalunya i fins a tres rectors de les universitats privades que hagin adoptat una figura jur�dica pr�pia de les entitats sense �nim de lucre. Per a l�exercici de les funcions d�avaluaci�, es creen en el si de l�Ag�ncia una comissi� d�avaluaci� de la qualitat, una comissi� de professorat lector i col�laborador i una comissi� d�avaluaci� de la recerca, les quals aproven les avaluacions dels �mbits respectius amb independ�ncia t�cnica, alhora que en s�n les responsables finals.

El t�tol VIII, sota l�ep�graf "el r�gim econ�mic i financer de les universitats p�bliques", regula determinats aspectes relatius al patrimoni de les universitats. Destaca la possibilitat que els projectes d�obres per a la instal�laci�, l�ampliaci� i la millora d�estructures destinades a serveis i equipaments dels campus universitaris i dels parcs cientificotecnol�gics puguin �sser declarats d�utilitat p�blica o inter�s social a efectes d�expropiaci�. Pel que fa al pressupost de les universitats, cal fer esment de les disposicions relatives a l�autoritzaci� dels costos de personal i la supervisi� econ�mica de la universitat.

Finalment, es determina la creaci� d�una oficina sobre l�espai europeu d�ensenyament superior en el marc del Consell Interuniversitari de Catalunya, com a observatori de les tend�ncies en aquesta mat�ria i promotora de l�adaptaci� de les universitats catalanes a aquest espai.

T�tol preliminar

Disposicions generals

Article 1

Objecte

1. Aquesta Llei t� per objecte l�ordenaci� del sistema universitari de Catalunya, en el marc de l�espai europeu d�ensenyament superior.

2. Correspon a la Generalitat de Catalunya i a les universitats l�impuls i el desenvolupament del sistema universitari de Catalunya.

Article 2

Sistema universitari de Catalunya

1. El sistema universitari de Catalunya �s integrat per les universitats establertes a Catalunya, que s�n les seg�ents:

a) Universitat de Barcelona.

b) Universitat Aut�noma de Barcelona.

c) Universitat Polit�cnica de Catalunya.

d) Universitat Pompeu Fabra.

e) Universitat de Lleida.

f) Universitat de Girona.

g) Universitat Rovira i Virgili.

h) Universitat Ramon Llull.

i) Universitat Oberta de Catalunya.

j) Universitat de Vic.

k) Universitat Internacional de Catalunya.

2. Resten integrades en el sistema universitari de Catalunya les universitats que siguin creades o reconegudes pel Parlament de Catalunya.

Article 3

Objectius del sistema universitari de Catalunya

1. Les universitats del sistema universitari de Catalunya tenen com a objectius fonamentals:

a) La creaci�, la transmissi� i la difusi� de la cultura i dels coneixements cient�fics, human�stics, t�cnics i professionals, i tamb� la preparaci� per a l�exercici professional.

b) El foment del pensament cr�tic i de la cultura de la llibertat, la solidaritat, la igualtat i el pluralisme, i la transmissi� dels valors c�vics i socials propis d�una societat democr�tica.

c) L�enriquiment del patrimoni intel�lectual, cultural i cient�fic de Catalunya, amb l�objectiu del progr�s general, social i econ�mic i el seu desenvolupament sostenible.

d) La incorporaci� de la llengua catalana a tots els �mbits del coneixement i la contribuci� al proc�s de normalitzaci� de l��s cient�fic, cultural i social del catal�.

2. Els objectius de les universitats s�assoleixen principalment per mitj� de l�estudi, la doc�ncia i la recerca.

3. Els poders p�blics han de col�laborar amb les universitats per a la consecuci� de llurs objectius.

Article 4

Principis informadors

L�ordenaci� del sistema universitari de Catalunya es fonamenta en els principis seg�ents:

a) El principi d�autonomia universit�ria reconegut constitucionalment, que significa que cada universitat �s diposit�ria de l�inter�s general de l�educaci� superior, que assumeix la plena llibertat d�organitzaci� i funcionament, amb capacitat d�autogovern, i compleix el deure de retre comptes davant la societat en els termes establerts per la llei.

b) El principi d�igualtat d�oportunitats en l�acc�s i la perman�ncia en la universitat per a tots els ciutadans de Catalunya.

c) El principi d�universalitat del saber i el m�tode cient�fic com a via per a eixamplar l�horitz� del coneixement.

d) La concepci� de la universitat com a espai de comprom�s social i participatiu i com a motor de processos de millora de la societat.

e) La coordinaci� entre les universitats del sistema universitari de Catalunya, que, tot i respectant-ne la diversitat i l�equilibri territorial, garanteixi l�efic�cia i l�efici�ncia en la gesti� dels recursos p�blics.

f) El foment de la recerca cient�fica, el desenvolupament tecnol�gic i la innovaci�.

g) El foment i l�avaluaci� de la qualitat en la doc�ncia, la recerca i la gesti� de serveis universitaris, d�acord amb criteris i metodologies equiparables internacionalment.

h) L�impuls de la millora de la doc�ncia i la contribuci� a l�aprenentatge al llarg de la vida, per a millorar la cohesi� social, la igualtat d�oportunitats i la qualitat de vida.

i) La coordinaci� d�accions per a assolir la plena integraci� de les universitats a l�espai europeu d�ensenyament superior i promoure les universitats de Catalunya a Europa i al m�n.

Article 5

Educaci� en valors

1. El departament competent en mat�ria d�universitats i les universitats han de contribuir, en l�entorn universitari, al desenvolupament de les capacitats dels estudiants i han de promoure l�educaci� en valors com a part integral de llur proc�s global d�aprenentatge i formaci�.

2. Les universitats han d�estimular i donar suport a les iniciatives complement�ries de l�ensenyament oficial que comportin la transmissi� de valors de llibertat, responsabilitat, conviv�ncia, solidaritat, participaci� i ciutadania plena.

Article 6

Llengua

1. El catal� �s la llengua pr�pia de les universitats de Catalunya i, per tant, �s la llengua d��s normal de llurs activitats.

2. El catal� �s la llengua oficial de les universitats de Catalunya, com tamb� ho �s el castell�. L��s de les lleng�es oficials en les activitats universit�ries es regeix per la Llei 1/1998, del 7 de gener, de pol�tica ling��stica.

3. En el marc de la Llei 1/1998, del 7 de gener, de pol�tica ling��stica, el Govern i les universitats, en l��mbit de llurs respectives compet�ncies, han d�estimular el coneixement i l��s del catal� en tots els �mbits de l�activitat universit�ria i fomentar-ne l�aprenentatge entre tots els membres de la comunitat universit�ria.

4. D�acord amb la Llei 1/1998, del 7 de gener, de pol�tica ling��stica, el professorat universitari, llevat del visitant i casos an�legs, ha de con�ixer suficientment les dues lleng�es oficials, d�acord amb les exig�ncies de llurs tasques acad�miques. El Govern, d�acord amb la normativa vigent i mitjan�ant el Consell Interuniversitari de Catalunya, ha de garantir que en els processos de selecci�, d�acc�s i d�avaluaci� es concreti el dit coneixement suficient.

5. El Govern, d�acord amb la normativa vigent i mitjan�ant el Consell Interuniversitari de Catalunya, ha de procurar que l�acc�s i la incorporaci� de nous membres a la comunitat universit�ria no alteri els usos ling��stics docents normals i el proc�s de normalitzaci� ling��stica de les universitats.

6. El Govern i les universitats, en l��mbit de les compet�ncies respectives, han d�establir programes de foment del coneixement de terceres lleng�es que puguin incloure tant l��s d�aquestes lleng�es en les activitats acad�miques de la universitat com l�oferta d�assignatures espec�fiques de cada titulaci�.

T�tol I

L�activitat universit�ria

Cap�tol I

L�estudi i la doc�ncia

Secci� primera

Les titulaciones i els plans d�estudis

Article 7

Missi� de l�estudi

Els estudis programats a les universitats tenen com a finalitat la formaci� c�vica, cultural, cient�fica, human�stica, t�cnica i professional dels estudiants, i han de contribuir al desenvolupament de la personalitat de cada individu i a la formaci� d�universitaris creatius i compromesos amb llurs professions, amb el progr�s cient�fic i amb el futur de la societat catalana.

Article 8

Aprovaci� i definici�

1. Els plans d�estudis, que s�n elaborats i aprovats per la universitat, s�n instruments de planificaci� i d�organitzaci� dels estudis universitaris i han de fer possible una formaci� de qualitat.

2. Les universitats, d�acord amb la normativa vigent, han de fomentar les mesures que permetin la flexibilitat de llurs plans d�estudis i llur adequaci� a les noves necessitats.

Article 9

Habilitats i compet�ncies

El contingut dels plans i els programes d�estudis ha de facilitar que l�estudiant, en acabar els estudis, hagi desenvolupat les habilitats i adquirit les compet�ncies que li permetin, amb un nivell elevat d�autonomia, integrar i interpretar dades fonamentals per a emetre judicis, tenir el seu propi capteniment social, cient�fic i �tic, comunicar informaci� a tot tipus d�audi�ncia i adquirir les capacitats necess�ries per a continuar avan�ant en l�estudi i en la seva formaci�.

Article 10

Titulacions transversals

El departament competent en mat�ria d�universitats i les universitats p�bliques, i tamb� les privades que s�acullin a la Programaci� universit�ria de Catalunya, mitjan�ant la Programaci� universit�ria de Catalunya, han de fomentar estudis que actu�n com a titulacions transversals amb la superaci� de les quals es pugui accedir als estudis que correspongui.

Article 11

Transportabilitat i mobilitat

1. La convalidaci� d�estudis correspon a la universitat.

2. Les universitats, mitjan�ant el Consell Interuniversitari de Catalunya, han de coordinar el r�gim de convalidacions i adoptar, d�acord amb la normativa vigent, les mesures pertinents per a facilitar la transportabilitat dels cr�dits i la mobilitat dels estudiants en el marc del sistema universitari de Catalunya i de l�espai europeu d�ensenyament superior.

3. Aix� mateix, les universitats privades poden participar en la coordinaci� del r�gim de convalidacions i l�adopci� de les mesures pertinents per a facilitar la transportabilitat dels cr�dits i la mobilitat dels estudiants.

Article 12

Els estudis de doctorat

1. Els estudis de doctorat tenen com a finalitat la formaci� de personal investigador, tant per a l��mbit universitari de recerca com per al m�n professional i de les empreses.

2. El departament competent en mat�ria d�universitats i les universitats p�bliques han de promoure accions dirigides a refor�ar la qualitat i l�especialitzaci� dels estudis de doctorat, tot fomentant la cooperaci� interuniversit�ria i la internacionalitzaci�. Tamb� han de promoure accions orientades a potenciar l�acc�s als estudis de doctorat dels estudiants m�s ben preparats, qualsevol que en sigui la nacionalitat o la proced�ncia.

3. La doc�ncia de doctorat, que es pot impartir als departaments, els centres i els instituts universitaris, correspon a doctors. Els programes de doctorat aprovats per cada universitat o conjunt d�universitats tenen un director o directora, que ha d��sser un professor o professora, doctor de la universitat coordinadora del programa.

Article 13

T�tols propis

1. Les universitats, mitjan�ant el Consell Interuniversitari de Catalunya, han d�impulsar i coordinar les mesures pertinents per a la progressiva i plena harmonitzaci� dels cicles d�estudis i les denominacions dels t�tols propis de les universitats al sistema europeu de titulacions.

2. Les universitats tamb� poden expedir un t�tol propi als estudiants que hagin superat el primer cicle dels estudis universitaris oficials de primer i segon cicle.

3. L�Ag�ncia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya pot acreditar i certificar els t�tols propis de les universitats.

Article 14

Educaci� superior al llarg de la vida

El departament competent en mat�ria d�universitats i les universitats, mitjan�ant el Consell Interuniversitari de Catalunya, han de vetllar perqu� les universitats ofereixin programes d�educaci� superior adequats, que permetin la formaci� universit�ria i l�actualitzaci� de coneixements i habilitats al llarg de tota la vida, com a element de l�espai europeu d�ensenyament superior.

Secci� segona

L�espai europeu de titulacions

Article 15

Informaci� i transpar�ncia

1. Als efectes de fomentar l�espai europeu de titulacions, els diplomes i els t�tols que expedeixin les universitats han d��sser d�acompanyats pel suplement europeu del t�tol. Aquest ha de contenir els elements d�informaci� que garanteixin la transpar�ncia en relaci� amb el nivell i el contingut dels ensenyaments cursats, d�acord amb la normativa vigent.

2. El departament competent en mat�ria d�universitats i les universitats, mitjan�ant el Consell Interuniversitari de Catalunya, poden adaptar, d�acord amb la normativa vigent, el disseny del suplement europeu del t�tol a les especificitats del sistema universitari de Catalunya.

Article 16

Mesures d�adaptabilitat

1. El departament competent en mat�ria d�universitats i les universitats que participen en la Programaci� universit�ria de Catalunya han d�impulsar, d�acord amb la normativa vigent, les adaptacions curriculars necess�ries per a la implantaci� a Catalunya de titulacions estructurades en els cicles establerts en el marc del sistema europeu d�ensenyament superior.

2. Als efectes de facilitar la mobilitat en l�espai europeu d�ensenyament superior dels estudiants i de les persones titulades, les universitats han d�adoptar, en relaci� amb llurs t�tols i d�acord amb la normativa vigent, mesures que tendeixin a:

a) Adaptar les modalitats c�cliques dels ensenyaments a les l�nies generals de l�espai europeu d�ensenyament superior.

b) Adaptar les denominacions dels t�tols.

c) Procurar que la unitat de valoraci� dels ensenyaments de llurs plans d�estudis sigui el cr�dit europeu o qualsevol altra unitat que s�adopti en l�espai europeu d�ensenyament superior.

d) Facilitar l�adaptaci� del sistema de qualificacions al marc europeu.

e) Adequar les altres qualificacions que es puguin adoptar en el marc de l�espai europeu d�ensenyament superior.

Article 17

Coordinaci�

El Consell Interuniversitari de Catalunya ha de coordinar els processos que portin a terme les universitats per a assolir la converg�ncia europea en les titulacions.

Secci� tercera

Doc�ncia

Article 18

Missi�

El professorat de les universitats, en el desenvolupament de la seva obligaci� docent, ha d�assegurar una formaci� universit�ria de qualitat, mitjan�ant una compet�ncia professional reconeguda i una metodologia docent innovadora i efica�.

Article 19

Formaci� docent i qualitat

1. El departament competent en mat�ria d�universitats i les universitats p�bliques han de facilitar que el professorat, al llarg de la seva vida acad�mica i, especialment, en la seva primera etapa d�actuaci� docent, gaudeixi de les possibilitats de formaci� adients per a oferir una doc�ncia de qualitat i per a actualitzar els seus coneixements i les seves habilitats.

2. La doc�ncia universit�ria ha d��sser objecte d�avaluaci�. A aquests efectes, les universitats, conjuntament amb l�Ag�ncia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, han de desenvolupar metodologies i programes d�avaluaci� de la doc�ncia en llurs diverses modalitats.

3. El departament competent en mat�ria d�universitats i les universitats p�bliques han de desenvolupar programes de formaci� cont�nua, d�incentius i de reconeixement de la qualitat docent, dirigits tant als professors i professores com als equips docents.

Cap�tol II

Recerca i transfer�ncia de tecnologia i transmissi� de coneixements

Secci� primera

Disposicions generals

Article 20

Missi�

El departament competent en mat�ria d�universitats i les universitats han d�impulsar l�aven� del coneixement mitjan�ant la formaci� investigadora, la recerca i la innovaci� tecnol�gica. Aix� mateix, han de facilitar que els nous coneixements i les noves tecnologies arribin a la societat, mitjan�ant la implantaci� de mecanismes de transfer�ncia adequats.

Article 21

Foment de la recerca

1. El Govern de la Generalitat i les universitats, com a part essencial del sistema de recerca, desenvolupament i innovaci� de Catalunya, han d�impulsar l�espai europeu de recerca i la pres�ncia activa de les universitats en aquest espai.

2. El Govern de la Generalitat ha d�estimular la recerca universit�ria, en el marc de plans de recerca i desenvolupament pluriennals i mitjan�ant els programes i les actuacions que li siguin aplicables.

3. El departament competent en mat�ria d�universitats i les universitats p�bliques han d�impulsar, estimular i ajudar el professorat i d�altre personal investigador a participar en les accions de finan�ament competitiu, p�blic i privat, de la recerca.

Secci� segona

Estructures de recerca i suport a la recerca universit�ria

Article 22

Tipologia

1. La recerca i la innovaci� tecnol�gica a les universitats p�bliques es porten a terme principalment als grups de recerca, als departaments i als centres de recerca.

2. Els centres de recerca poden �sser:

a) Propis d�una universitat.

b) Compartits, amb la participaci� d�una universitat o m�s d�una, soles o amb altres entitats p�bliques o privades, mitjan�ant conveni o altres formes de cooperaci�.

c) Vinculats a una universitat o m�s d�una, mitjan�ant conveni, quan la titularitat �s d�una altra entitat p�blica o privada.

3. Els centres de recerca poden adoptar qualsevol forma jur�dica de les admeses en dret que siguin adequades a llurs finalitats.

4. Correspon a la universitat la promoci�, la creaci� i la vinculaci� dels centres o la participaci� en aquests, mitjan�ant la col�laboraci� que correspongui.

Article 23

Els instituts universitaris de recerca

1. Els instituts universitaris de recerca, regulats per l�article 10 de la Llei org�nica 6/2001, del 21 de desembre, d�universitats, s�n centres de recerca que, a m�s de llurs activitats pr�pies, poden organitzar o desenvolupar programes de doctorat. Poden �sser propis d�una universitat, de car�cter interuniversitari o adscrits a una universitat p�blica o m�s d�una mitjan�ant conveni.

2. La creaci�, la supressi�, la modificaci�, l�adscripci� i la desadscripci� dels instituts universitaris de recerca els efectua el departament competent en mat�ria d�universitats, a proposta del consell social o a iniciativa pr�pia amb l�acord del consell social i, en tot cas, amb l�informe previ del consell de govern de la universitat.

Article 24

Els parcs cientificotecnol�gics

1. Les universitats poden crear parcs cientificotecnol�gics de car�cter universitari o interuniversitari, que apleguin centres de recerca de la mateixa universitat o les mateixes universitats, d�empreses i d�altres institucions.

2. Els parcs cientificotecnol�gics tenen els objectius principals seg�ents:

a) Promoure i facilitar la recerca.

b) Facilitar el contacte i la col�laboraci� entre la universitat i l�empresa i la difusi� dels resultats de la recerca universit�ria a la societat.

c) Crear empreses tecnol�gicament innovadores.

d) Estimular la cultura de la qualitat, de la recerca i de la innovaci� entre les institucions del parc i entre les empreses que hi estiguin vinculades.

e) Contribuir, mitjan�ant el perfeccionament tecnol�gic i la innovaci�, a la millora de la competitivitat de les empreses.

Article 25

Serveis cientificot�cnics

1. Les universitats han d�impulsar els serveis cientificot�cnics de suport a la recerca que siguin necessaris.

2. El departament competent en mat�ria d�universitats i les universitats p�bliques han de fomentar la coordinaci� dels serveis cientificot�cnics, en especial de les biblioteques, les infraestructures per al c�lcul d�altes prestacions i les infraestructures de la informaci� i la comunicaci�, amb l�objectiu d�obtenir el m�xim aprofitament dels equipaments de les universitats. Tamb� han de promoure el desenvolupament de nous equipaments cientificot�cnics d�utilitzaci� comuna per a tot el sistema universitari.

Article 26

Transfer�ncia de tecnologia i de coneixements

1. El departament competent en mat�ria d�universitats i les universitats p�bliques han d�adoptar les mesures pertinents per a impulsar la transfer�ncia de tecnologia i la transmissi� de coneixements a la societat. Amb aquesta finalitat, les universitats poden crear i promoure entitats, centres i estructures.

2. El Govern de la Generalitat, en el marc de la seva pol�tica de recerca i innovaci�, ha de portar a terme accions de suport que incentivin la col�laboraci� entre les universitats i entre aquestes i les empreses i la societat en general.

3. Les universitats, en el marc de llurs propis objectius i normatives, poden establir programes de cooperaci� al desenvolupament, orientats a la transfer�ncia de tecnologia i transmissi� de coneixements cap a pa�sos i pobles que en necessitin, amb l�objectiu de contribuir-ne al progr�s i la millora.

Article 27

Contractes per a estudis

La contractaci� per a portar a terme treballs de recerca, t�cnics o art�stics, corresponents al que estableix l�article 83 de la Llei org�nica 6/2001, del 21 de desembre, d�universitats, ha d�atendre el principi de compensaci�. La universitat ha d��sser compensada per tots els costos, directes o indirectes, que siguin atribu�bles a cada contracte.

Article 28

Foment de la capacitat emprenedora

1. El Govern de la Generalitat i les universitats han d�afavorir la capacitat emprenedora de llur personal de recerca i dels estudiants, per a impulsar la creaci� d�empreses o iniciatives innovadores en llurs �mbits d�actuaci�.

2. En el proc�s de creaci� d�empreses, s�han de preservar els interessos i els drets econ�mics de la universitat.

T�tol II

La comunitat universit�ria

Cap�tol I

Disposicions generals

Article 29

Composici�

1. La comunitat universit�ria de Catalunya �s formada pels estudiants, el personal docent i investigador, els investigadors de les universitats i el personal d�administraci� i serveis.

2. El personal docent i investigador �s constitu�t pel professorat dels cossos docents universitaris, pel professorat contractat i pels ajudants.

3. Als efectes del que estableix l�article 48 de la Llei org�nica 6/2001, del 21 de desembre, d�universitats, el c�mput del personal docent i investigador s�efectua en equival�ncies a temps complet.

Article 30

Objectius

El departament competent en mat�ria d�universitats i les universitats han d�adoptar mesures perqu�, tant en la definici� de les l�nies estrat�giques i program�tiques com en la determinaci� de pol�tiques espec�fiques, es concretin les directrius i els procediments destinats a fomentar:

a) L�activitat interuniversit�ria i la comunicaci� entre els membres de la comunitat universit�ria de Catalunya.

b) La plena consolidaci� de la comunitat universit�ria de Catalunya com a part integrant de la comunitat universit�ria europea i de la comunitat cient�fica internacional, tot establint vincles de col�laboraci� acad�mica interuniversit�ria i impulsant fluxos de mobilitat entre els membres de les dites comunitats.

Article 31

El s�ndic de greuges de la comunitat universit�ria

1. Cada universitat p�blica ha d�establir en la seva estructura la figura del s�ndic de greuges de la comunitat universit�ria per a vetllar pels drets de llurs membres.

2. El s�ndic de greuges de la comunitat universit�ria actua amb independ�ncia i autonomia respecte a les altres inst�ncies universit�ries.

Cap�tol II

Els estudiants

Secci� primera

Acc�s i mobilitat

Article 32

Acc�s

1. L�acc�s al sistema universitari p�blic de Catalunya ha de respectar els principis de publicitat, igualtat, m�rit i capacitat. Correspon a la universitat, d�acord amb la normativa vigent, l�admissi� dels estudiants.

2. El departament competent en mat�ria d�universitats ha d�adoptar les mesures pertinents perqu� les universitats puguin actuar coordinadament en mat�ria d�acc�s a la universitat, a fi de garantir que els estudiants concorrin als processos d�acc�s en igualtat d�oportunitats. Amb aquesta finalitat, el Consell Interuniversitari de Catalunya ha d�oferir processos d�acc�s per a les universitats que s�hi acullin, els quals han d��sser respectuosos amb l�autonomia universit�ria.

3. Els processos d�acc�s, que han de tenir en compte l�oferta de places disponibles, han d��sser transparents i objectius. Com a norma general, els processos selectius s�articulen mitjan�ant proves que garanteixin la correcci� an�nima.

Article 33

Mobilitat

El departament competent en mat�ria d�universitats i les universitats p�bliques han de portar a terme les accions seg�ents:

a) Adoptar mesures per a facilitar que els estudiants que hagin accedit a la universitat des de Catalunya puguin continuar els estudis en altres universitats d�Europa. A aquests efectes, d�acord amb la normativa vigent, s�han d�afavorir models d�acc�s i perman�ncia que puguin �sser reconeguts i acceptats a les universitats de l�espai europeu d�educaci� superior.

b) Aprovar programes per a fomentar l�acc�s a les universitats del sistema universitari de Catalunya, especialment en els cursos m�s avan�ats, dels estudiants que procedeixin de fora de Catalunya, en el marc del que estableix la normativa vigent a aquest respecte. Per a fer possible llur plena integraci� en els estudis corresponents, el Govern de la Generalitat, mitjan�ant el Consell Interuniversitari de Catalunya, ha d�establir sistemes per a promoure el coneixement suficient de la llengua catalana.

2. El Departament competent en mat�ria d�universitats ha de preparar plans d�acolliment per a facilitar i fomentar la integraci� dels estudiants de fora de Catalunya a la realitat catalana.

Article 34

Cooperaci� al desenvolupament

Les universitats han de fomentar programes de cooperaci� per a l�acc�s a les universitats p�bliques de Catalunya dels estudiants procedents de pa�sos i pobles en desenvolupament, amb l�objectiu de contribuir al progr�s i la millora dels dits pa�sos, en el marc de la col�laboraci� que a aquests efectes s�estableixi.

Article 35

Acolliment

Les universitats han d�establir mecanismes d�acolliment i d�assessorament dels estudiants de nou acc�s, i tamb� programes i activitats socials amb l�objectiu de facilitar-ne la integraci� en l�entorn universitari i en el coneixement del pa�s, la seva llengua i la seva cultura.

Secci� segona

Drets i deures

Article 36

Regulaci� dels drets i els deures

Les universitats han de protegir els drets i els deures dels estudiants. El Consell Interuniversitari de Catalunya ha de coordinar l�adopci� per les universitats dels mecanismes per a la garantia dels drets i els deures dels estudiants.

Article 37

Drets

1. A m�s dels drets reconeguts per la Llei org�nica 6/2001, del 21 de desembre, d�universitats, s�han de garantir als estudiants, com a m�nim, els drets seg�ents:

a) Rebre una formaci� i una doc�ncia de qualitat.

b) No �sser discriminat per raons de naixen�a, g�nere, orientaci� sexual, �tnia, opini�, religi� o qualsevol altra circumst�ncia personal o social.

c) Rebre informaci� sobre els plans d�estudis i llurs objectius.

d) �sser avaluats objectivament en el rendiment acad�mic.

e) Exercir la llibertat d�associaci�, d�informaci�, d�expressi� i de reuni� en els campus universitaris, d�acord amb les condicions d�utilitzaci� establertes per la universitat.

2. Els estudiants han d�exercir llurs drets amb ple reconeixement de la dignitat de les persones, els principis democr�tics i els drets de la resta de membres de la comunitat universit�ria, i amb respecte pels b�ns d��s col�lectiu.

Article 38

Deures

Els estudiants, en l�activitat universit�ria, tenen, com a m�nim, els deures seg�ents:

a) Portar a terme les tasques d�estudi pr�pies de llur condici� d�estudiants universitaris amb la dedicaci� i l�aprofitament necessaris.

b) Complir les normes estatut�ries i l�altra normativa interna de la universitat.

c) Cooperar amb la resta de la comunitat universit�ria en la consecuci� dels objectius de la universitat i el seu m�s bon funcionament.

d) Assistir a les reunions dels �rgans de govern i representaci� de la universitat per als quals hagin estat elegits o designats i participar-hi.

Article 39

Inserci� laboral

El departament competent en mat�ria d�universitats i les universitats han d�orientar els estudiants en llur incorporaci� al m�n laboral promovent la relaci� i la col�laboraci� dels estudiants i les persones titulades amb els agents econ�mics i les institucions socials. Amb aquesta finalitat, d�acord amb el consell social de cada universitat, s�han de promoure accions efectives que afavoreixin la inserci� laboral i professional dels titulats.

Article 40

Associacionisme i activitat volunt�ria

1. Les universitats han de promoure entre els estudiants el civisme, la solidaritat i la participaci�.

2. Per a contribuir a la consolidaci� i el creixement del teixit social implicat en la vida de la universitat i de la comunitat, el departament competent en mat�ria d�universitats i les universitats han de facilitar, estimular i donar suport a l�associacionisme dels estudiants. Les associacions han de gaudir d�un marc din�mic de participaci� dins la universitat.

3. Igualment, per a refor�ar l�acci� solid�ria i les actituds c�viques, el departament competent en mat�ria d�universitats i les universitats han de fomentar l�activitat volunt�ria i de cooperaci� dels estudiants.

Article 41

Beques i cr�dits

1. El departament competent en mat�ria d�universitats ha d�articular, en el marc del sistema general de foment a l�estudi superior establert per l�article 45 de la Llei org�nica 6/2001, del 21 de desembre, d�universitats, una pol�tica de cr�dits i beques que garanteixi que ning� que compleixi les condicions per a cursar estudis universitaris amb aprofitament no en resti excl�s per raons econ�miques, i que permeti tamb� adaptar el sistema general a les necessitats socioecon�miques i territorials de Catalunya.

2. El departament competent en mat�ria d�universitats ha d�articular una pol�tica espec�fica de beques i ajuts per a la formaci� investigadora predoctoral.

3. El departament competent en mat�ria d�universitats ha d�articular, mitjan�ant l�Ag�ncia de Gesti� d�Ajuts Universitaris i de Recerca, creada per la Llei 7/2001, del 31 de mar�, i coordinadament amb les universitats, un sistema de gesti� efica� i eficient dels cr�dits, les beques i els ajuts a l�estudi i la recerca universitaris.

Cap�tol III

El personal acad�mic

Article 42

Tipologia de personal acad�mic

El personal acad�mic de les universitats p�bliques �s integrat pel professorat dels cossos docents universitaris, pel professorat contractat i pels investigadors propis i vinculats, contractats d�acord amb la normativa vigent.

Secci� primera

El professorat

Article 43

Composici�

1. El professorat universitari �s format pel professorat dels cossos docents universitaris i el professorat contractat laboral, amb car�cter permanent o temporal, en funci� de les categories que estableix aquesta Llei.

2. En l�exercici de llurs compet�ncies, les universitats han de garantir la identitat dels drets del professorat contractat permanent amb els del professorat dels cossos docents universitaris, sens perjudici del que estableix la legislaci� b�sica de l�Estat.

Article 44

El professorat contractat

1. S�n professors contractats permanents els catedr�tics, els professors agregats i, si s�escau, els professors col�laboradors permanents.

2. S�n professorat contractat temporal els professors lectors, els professors col�laboradors, els professors associats, els professors visitants i els professors em�rits.

Article 45

Selecci� del professorat contractat

1. La selecci� del professorat contractat de les universitats p�bliques es fa per concurs p�blic entre persones de qualsevol nacionalitat que compleixin els requisits legals de capacitat establerts per aquesta Llei i la resta de la normativa vigent, i els que pugui determinar la convocat�ria espec�fica.

2. La decisi� selectiva s�ha de basar en criteris acad�mics i els �rgans de selecci�, que poden �sser integrats per membres de qualsevol nacionalitat, s�han d�ajustar estrictament als principis d�especialitat, valoraci� de m�rits i objectivitat.

3. Els �rgans competents de les universitats han d�aprovar les convocat�ries de professorat i donar-ne la publicitat necess�ria, per vies telem�tiques i d�altres. En particular, les convocat�ries de professorat permanent i llurs bases s�han de publicar al DOGC. Les convocat�ries han d��sser comunicades al Consell Interuniversitari de Catalunya i, d�acord amb la Llei org�nica 6/2001, del 21 de desembre, d�universitats, al Consell de Coordinaci� Universit�ria.

Article 46

Professorat contractat doctor

L�acc�s a la universitat en la figura contractual de professorat contractat doctor, amb car�cter permanent, es pot fer en una de les categories seg�ents:

a) Catedr�tic o catedr�tica, que suposa una carrera docent i investigadora consolidada.

b) Professor o professora agregat, que suposa una provada capacitat docent i investigadora.

Article 47

Requisits

1. Per a �sser adm�s als processos selectius que les universitats convoquin per a accedir com a catedr�tic o catedr�tica o com a professor o professora agregat, la persona candidata ha de complir els requisits seg�ents:

a) Estar en possessi� del t�tol de doctor.

b) Acreditar almenys tres anys d�activitat docent i de recerca, o priorit�riament de recerca postdoctoral.

c) Acreditar dos anys d�activitat docent o investigadora, predoctoral o postdoctoral, o de transfer�ncia de tecnologia o de coneixements, en situaci� de desvinculaci� acad�mica de la universitat convocant. Aquest requisit es considera acomplert si els estudis de doctorat han estat cursats �ntegrament en una altra universitat, la qual ha expedit el t�tol de doctor.

d) Disposar d�una acreditaci� de recerca, per a accedir a la categoria de professor o professora agregat, o d�una acreditaci� de recerca avan�ada, per accedir a la categoria de catedr�tic o catedr�tica

2. Les acreditacions a les quals es refereix la lletra d de l�apartat 1 s�n emeses per l�Ag�ncia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, als efectes de l�avaluaci� positiva establerta per l�article 52 de la Llei org�nica 6/2001, del 21 de desembre, d�universitats.

3. Si s�escau, les persones candidates han de comptar amb un informe de llur activitat docent, d�acord amb els procediments i els criteris que estableixi l�Ag�ncia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, als efectes de l�avaluaci� positiva establerta per l�article 52 de la Llei org�nica 6/2001, del 21 de desembre, d�universitats.

4. En els processos selectius que demanin una acreditaci� de recerca, les convocat�ries han d��sser programades amb antelaci� suficient per permetre�n l�anunci a les persones interessades i la tramitaci� de les acreditacions corresponents.

Article 48

El professorat col�laborador

1. Les universitats poden contractar amb car�cter temporal i, si s�escau, amb car�cter permanent, professorat col�laborador, amb l�objecte de desenvolupar tasques docents, als efectes de cobrir les necessitats de doc�ncia qualificada en �mbits espec�fics de coneixement, d�acord amb all� que estableix l�article 51 de la Llei org�nica 6/2001, del 21 de desembre, d�universitats

2. Per a �sser adm�s als processos selectius que la universitat convoqui per a accedir com a professor o professora col�laborador, les persones candidates han de disposar d�un informe favorable de l�Ag�ncia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya. Aquest informe t� validesa indefinida.

Article 49

El professorat lector

1. El professorat lector �s el professorat ajudant doctor i �s contractat per la universitat amb l�objecte de desenvolupar tasques docents i de recerca en la fase inicial de la seva carrera acad�mica.

2. El professorat lector �s contractat amb dedicaci� a temps complet. En cap cas el professorat lector no pot �sser contractat per m�s de quatre anys, que poden �sser consecutius o no.

3. Per a �sser adm�s als processos selectius que la universitat convoqui per a accedir com a professor o professora lector, les persones candidates han de complir els requisits seg�ents:

a) Estar en possessi� del t�tol de doctor.

b) Acreditar, almenys, dos anys d�activitat docent o de recerca, predoctorals o postdoctorals, en situaci� de desvinculaci� de la universitat convocant. Aquest requisit es considera complert si els estudis de doctorat han estat cursats �ntegrament en una altra universitat, la qual ha expedit el t�tol de doctor.

c) Disposar d�un informe favorable de l�Ag�ncia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, als efectes de l�avaluaci� positiva establerta per l�article 50 de la Llei org�nica 6/2001, del 21 de desembre, d�universitats.

4. L�informe em�s per l�Ag�ncia ha de fer constar, en tot cas, que la persona candidata �s en possessi� del t�tol de doctor i que, almenys durant dos anys, no ha tingut relaci� contractual, estatut�ria o bec�ria amb la universitat convocant, o b� que els estudis de doctorat han estat cursats �ntegrament en una altra universitat, la qual ha expedit el t�tol de doctor.

Article 50

El professorat associat

El professorat associat �s contractat en r�gim de dedicaci� a temps parcial, amb car�cter temporal i en r�gim laboral, entre els especialistes de reconeguda compet�ncia que acreditin exercir llur activitat professional fora de la universitat, per a desenvolupar tasques docents a la universitat. Disposa de plena capacitat docent en l��mbit de la seva compet�ncia.

Article 51

El professorat visitant

El professor visitant �s contractat, amb car�cter temporal i en r�gim laboral, entre professors i investigadors de reconegut prestigi, procedents d�altres universitats i centres de recerca, per al desenvolupament d�activitats espec�fiques de doc�ncia i de projectes de recerca.

Article 52

El professorat em�rit

1. El professor em�rit �s contractat, amb car�cter temporal i en r�gim laboral entre professors jubilats funcionaris de la mateixa universitat o d�una altra que hagin prestat serveis destacats a la universitat.

2. El professorat em�rit pot col�laborar en activitats espec�fiques de doc�ncia o de recerca a la universitat.

Article 53

Activitat acad�mica honor�ria

El professorat contractat en edat de jubilaci� que hagi prestat o pugui prestar serveis destacats al sistema universitari de Catalunya pot col�laborar, a petici� de la universitat i amb car�cter honorari, en activitats espec�fiques de doc�ncia o de recerca, en els termes que es puguin establir, d�acord amb la legislaci� general de la seguretat social.

Article 54

Capacitat docent i investigadora

El professorat contractat gaudeix de plena capacitat docent i, si est� en possessi� del t�tol de doctor, de plena capacitat investigadora.

Article 55

Adscripci� funcional

1. El professorat contractat s�adscriu a un departament universitari o a un centre de recerca i desenvolupa les seves activitats docents o de recerca en qualsevol mat�ria dins del seu �mbit general de compet�ncia, d�acord amb les obligacions que fixi la universitat.

2. En la relaci� de llocs de treball s�ha d�establir l�adscripci� de cada lloc de treball al departament o al centre de recerca corresponent.

Article 56

Llic�ncies i exced�ncies per al foment de la recerca i la col�laboraci� interuniversit�ria

1. Els professors contractats permanents, els professors col�laboradors temporals amb t�tol de doctor i els professors lectors poden sol�licitar una llic�ncia o una exced�ncia per a les activitats seg�ents:

a) Per al desenvolupament de programes o activitats de recerca en entitats p�bliques o privades, creades per la universitat, vinculades a aquesta o en les quals aquesta tingui participaci� i relacionades amb l�activitat cient�fica o t�cnica que desenvolupi la universitat.

b) Per a la creaci� d�empreses directament relacionades amb l�activitat cient�fica i t�cnica que desenvolupa la universitat.

c) Per al desenvolupament de programes o activitats docents o de recerca en altres universitats, en entitats p�bliques o privades creades per les universitats o en les quals aquestes tinguin participaci�, i en d�altres entitats p�bliques o privades amb les quals la universitat hagi subscrit un conveni de col�laboraci�.

2. La llic�ncia, que comporta la reserva del lloc de treball, es pot atorgar per un per�ode m�xim de dos anys. Correspon a la universitat determinar les retribucions que, si s�escau, pot percebre el professor o professora mentre gaudeixi de la situaci� de llic�ncia.

3. L�exced�ncia s�atorga per un per�ode no superior a quatre anys. Es concedeix sense acreditaci� de retribucions de la universitat d�origen i implica la suspensi� autom�tica del contracte.

4. El reingr�s a la universitat es produeix de forma autom�tica i definitiva, a sol�licitud de la persona interessada, en un lloc de treball de la mateixa categoria i en el mateix departament o centre de recerca d�origen.

5. L�atorgament de les llicencies i les exced�ncies correspon al rector o rectora i s�ha d�ajustar al procediment i les condicions que determini la universitat en la seva normativa interna.

6. Els professors contractats permanents poden gaudir, d�acord amb la normativa interna de la universitat, com a m�xim, d�un any sab�tic per cada sis anys d�activitat acad�mica, sempre que aquest per�ode de temps es dediqui a activitats de formaci� o col�laboraci� en una universitat o un centre de recerca de fora de Catalunya.

Article 57

Exced�ncia especial

1. Sens perjudici de les llic�ncies i les exced�ncies que es reconeguin a la normativa laboral i, si s�escau, al conveni col�lectiu aplicable, els professors contractats permanents, els professors col�laboradors temporals amb t�tol de doctor i els professors lectors que tinguin un any d�antiguitat, com a m�nim, poden gaudir per una sola vegada d�una exced�ncia especial per un per�ode m�xim de quatre anys.

2. El reingr�s a la universitat es produeix de forma autom�tica i definitiva, a sol�licitud de la persona interessada, en un lloc de treball de la mateixa categoria i en el mateix departament o centre de recerca d�origen.

3. L�atorgament de l�exced�ncia s�ha d�ajustar al procediment i les condicions que determini la universitat en la seva normativa interna.

Article 58

El professorat contractat de les universitats privades

Les universitats privades, per a satisfer els requisits d�avaluaci� externa del seu professorat establerts per la Llei org�nica 6/2001, del 21 de desembre, d�universitats, han de formalitzar convenis per al desenvolupament de la metodologia d�aquesta avaluaci� amb l�Ag�ncia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya.

Secci� segona

El personal acad�mic de recerca

Article 59

Composici�

El personal acad�mic de recerca �s integrat pel professorat de la universitat i pels investigadors amb t�tol de doctor.

Article 60

Activitat de recerca

El departament competent en mat�ria d�universitats i les universitats han de donar impuls a la tasca de recerca individual del personal investigador i fomentar la recerca en equip mitjan�ant el suport als grups de recerca, per a facilitar la cooperaci� intradisciplin�ria i interdisciplin�ria.

Article 61

Investigadors propis

1. Les universitats p�bliques poden contractar investigadors entre persones amb t�tol de doctor, d�acord amb la normativa vigent.

2. Les universitats p�bliques poden contractar investigadors postdoctorals, per un per�ode m�xim de cinc anys, entre persones amb t�tol de doctor que ho siguin amb menys de dos anys d�antiguitat, procedents d�una universitat altra que la contractant.

Article 62

Investigadors amb vinculaci� a la universitat

1. Els investigadors que exerceixen tasques de recerca a la universitat per a la realitzaci� de projectes de recerca, desenvolupament i innovaci� i per a la transfer�ncia de coneixement i tecnologia, mitjan�ant un acord o altres formes de col�laboraci� amb universitats, centres de recerca o altres entitats p�bliques o privades, s�n considerats investigadors vinculats a la universitat.

2. Les facultats de direcci� i control de l�activitat laboral, les responsabilitats en mat�ria de seguretat i salut laboral de la universitat receptora envers els investigadors vinculats, i tamb� llur equiparaci�, en all� que escau, als membres de la comunitat universit�ria s�n regulades pels convenis de col�laboraci� que es puguin establir. Els investigadors vinculats mantenen el contracte de treball amb l�entitat d�origen i els �s aplicable el r�gim jur�dic que sigui vigent per a llur categoria professional. La vinculaci� amb la universitat receptora ha de comptar amb la conformitat expressa de l�investigador per a cada projecte concret.

3. Els convenis de col�laboraci� poden establir expressament que la universitat receptora subscrigui un contracte de durada determinada per al desenvolupament d�un projecte de recerca cient�fica o t�cnica amb l�investigador vinculat i, en l�nia de continu�tat, que l�entitat d�origen declari l�exced�ncia corresponent que en garanteixi, a l�acabament del projecte, el reingr�s autom�tic en un lloc de treball de la mateixa categoria.

Article 63

Contractes per obra o servei

Les universitats poden contractar personal docent, personal investigador, personal t�cnic o altre personal per a una obra o un servei determinat, per al desenvolupament de projectes concrets de recerca cient�fica o t�cnica, d�acord amb la normativa vigent.

Secci� tercera

Disposicions generals

Article 64

Obligacions docents i de recerca

1. El personal acad�mic t� les obligacions docents o de recerca que li assigni la universitat, d�acord amb la normativa vigent. Aquesta assignaci� s�ha d�adaptar a les necessitats de doc�ncia, recerca i transfer�ncia de tecnologia i coneixements de la universitat, tant pel que fa a la distribuci� entre doc�ncia i recerca com pel que fa a la distribuci� de la doc�ncia al llarg d�un curs acad�mic o m�s, o a la distribuci� entre les mat�ries i tipus de titulacions.

2. La doc�ncia de doctorat, quan s�exerceix, �s considerada una part del compliment de les obligacions docents.

Article 65

R�gim de dedicaci�

1. El personal acad�mic contractat, llevat del professorat associat, exerceix les seves funcions preferentment en r�gim de dedicaci� a temps complet.

2. La dedicaci� a temps complet pot �sser compatible amb la realitzaci� dels treballs cient�fics, t�cnics o art�stics a qu� fa refer�ncia l�article 83 de la Llei org�nica 6/2001, del 21 de desembre, d�universitats.

3. La durada de la jornada de treball del personal acad�mic contractat amb dedicaci� a temps complet �s la que es fixi amb car�cter general per al personal funcionari dels cossos docents universitaris, i es reparteix en activitats docents, de recerca i de gesti�. El r�gim de dedicaci� a temps parcial ha d��sser igual o inferior a la meitat de la durada de la jornada de treball que es fixi amb car�cter general per a la dedicaci� a temps complet.

4. La universitat determina, mitjan�ant la seva programaci� acad�mica, la distribuci� hor�ria de les tasques del personal acad�mic.

Article 66

Condicions de treball i mobilitat

1. Sens perjudici del que estableixen els articles 56 i 57, el per�ode de vacances, el r�gim de permisos i les llic�ncies que corresponen al personal acad�mic contractat s�n equivalents als que s�estableixen per al personal funcionari dels cossos docents universitaris, amb les adaptacions necess�ries per a adequar-los a la programaci� de l�activitat de la universitat.

2. El departament competent en mat�ria d�universitats i les universitats p�bliques han d�establir, de manera coordinada mitjan�ant el Consell Interuniversitari de Catalunya, programes per a facilitar la mobilitat del personal acad�mic propi de la universitat.

Article 67

Propietat intel�lectual i industrial

El departament competent en mat�ria d�universitats i les universitats han de fomentar programes per a la protecci� i l�explotaci� de la propietat intel�lectual i industrial de les universitats en totes les activitats de transfer�ncia de tecnologia i de coneixements portats a terme per membres i centres de la comunitat universit�ria.

Cap�tol IV

Els investigadors en formaci�

Article 68

Tipologia

Els estudiants de doctorat, inclosos els becaris de recerca i els ajudants, tenen la consideraci� d�investigadors en formaci�.

Article 69

Els becaris de recerca

1. Els estudiants de doctorat que gaudeixen d�una beca de formaci� d�investigadors als departaments i els centres de recerca de la universitat s�n considerats becaris de recerca.

2. Els becaris de recerca tenen els drets i les obligacions que la universitat estableixi en la seva normativa interna. En tot cas, han de gaudir del dret d�acc�s i d��s de les instal�lacions de la universitat.

Article 70

Els ajudants

1. Excepcionalment, les universitats poden contractar ajudants a temps complet i per una durada determinada entre els estudiants de doctorat que hagin superat totes les mat�ries d�estudi pr�pies del t�tol de doctor. El contracte s�ha de formalitzar dintre dels quatre anys seg�ents a la superaci� de les dites mat�ries i, d�acord amb la normativa interna de la universitat, els ajudants poden col�laborar en tasques docents.

2. La durada del contracte no pot �sser inferior a un any ni superior a quatre. Quan el contracte s�hagi concertat per un per�ode inferior a quatre anys, es pot prorrogar successivament per per�odes m�nims d�un any fins al m�xim de quatre, en les condicions que determini la universitat. En cap cas no es pot estar contractat com a ajudant m�s de quatre anys, consecutius o no.

Cap�tol V

El r�gim retributiu

Article 71

R�gim retributiu del personal docent i investigador contractat

1. El r�gim retributiu del personal docent i investigador contractat �s determinat pel Govern de la Generalitat. Aquest r�gim t� car�cter uniforme en totes les universitats p�bliques.

2. El personal docent i investigador contractat a temps complet �s retribu�t pels conceptes seg�ents:

a) Sou base.

b) Pagues extraordin�ries.

c) Complement de lloc de treball.

d) Complement de categoria, el qual es pot estructurar en diferents nivells retributius.

e) Complement funcional per c�rrecs acad�mics o per responsabilitats de gesti�, nom�s pel per�ode en qu� s�exerceixen les dites responsabilitats.

f) Complement per m�rits docents i de recerca.

3. El personal docent i investigador contractat pot rebre, amb car�cter excepcional, les gratificacions i les indemnitzacions que corresponguin per ra� del servei.

Article 72

Retribucions addicionals

El Govern de la Generalitat pot establir, per al personal docent i investigador funcionari i contractat, retribucions addicionals per m�rits docents, investigadors i de gesti�, que s�assignen per mitj� del consell social a proposta del consell de govern, amb la valoraci� pr�via dels m�rits mitjan�ant l�avaluaci� de l�Ag�ncia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya.

Cap�tol VI

El personal d�administraci� i serveis de les universitats p�bliques

Article 73

Funcions

El personal d�administraci� i serveis col�labora en el compliment dels objectius de la universitat i exerceix les funcions definides per l�article 73 de la Llei org�nica 6/2001, del 21 de desembre, d�universitats.

Article 74

R�gim jur�dic

1. El personal funcionari d�administraci� i serveis de les universitats p�bliques es regeix per aquesta Llei, sens perjudici de les bases estatals establertes per la Llei org�nica 6/2001, del 21 de desembre, d�universitats, i la Llei 30/1984, del 2 d�agost, de mesures per a la reforma de la funci� p�blica, per la normativa dictada en llur desplegament i pels estatuts o altra normativa interna de les universitats. El personal laboral d�administraci� i serveis es regeix, a m�s, per la legislaci� laboral i pels convenis col�lectius que li siguin aplicables.

2. Al personal funcionari d�administraci� i serveis de les universitats p�bliques de Catalunya li �s aplicable la normativa de la funci� p�blica de l�Administraci� de la Generalitat, aprovada pel Decret legislatiu 1/1997, del 31 d�octubre, i, en especial, els preceptes relatius a l�adquisici� i la p�rdua de la condici� de funcionari, les condicions i els procediments d�acc�s, la provisi� i la promoci�, les situacions administratives, els drets, els deures i les responsabilitats i el r�gim retributiu, amb les adaptacions necess�ries a les peculiaritats d�organitzaci� i funcionament de la universitat.

Article 75

Retribucions

1. Les universitats p�bliques han d�establir el r�gim retributiu del personal funcionari d�administraci� i serveis, d�acord amb el que estableix aquesta Llei. El personal funcionari d�administraci� i serveis �s retribu�t pels conceptes establerts per l�article 101 del Decret legislatiu 1/1997, del 31 d�octubre.

2. L�import total dels cr�dits destinats a retribuir el personal funcionari d�administraci� i serveis pels conceptes de complement espec�fic, complement de productivitat i gratificacions per serveis extraordinaris ha d��sser el que resulti de restar a les retribucions �ntegres del dit personal la suma de les quantitats que li corresponguin pels conceptes de retribucions b�siques, complement de destinaci� i, si escau, complements personals transitoris.

3. El personal funcionari d�administraci� i serveis de les universitats p�bliques de Catalunya ha de percebre les indemnitzacions per ra� del servei que corresponguin, que no poden superar els imports aplicables al personal funcionari al servei de l�Administraci� de la Generalitat.

Article 76

Formaci� i mobilitat

1. Les universitats p�bliques han de fomentar la formaci� del personal d�administraci� i serveis mitjan�ant l�oferta de programes espec�fics, especialment en el coneixement de terceres lleng�es i en l��s de les tecnologies de la informaci� i les comunicacions.

2. Les universitats p�bliques han de facilitar la mobilitat del personal d�administraci� i serveis entre les diferents universitats. A aquest efecte, la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya ha de prendre els acords corresponents.

3. El departament competent en mat�ria d�universitats i les universitats p�bliques, mitjan�ant el Consell Interuniversitari de Catalunya, han de fomentar programes interuniversitaris de formaci� i mobilitat.

T�tol III

El govern i la representaci� de les universitats p�bliques

Cap�tol I

Disposicions generals

Article 77

�rgans de govern

Les universitats p�bliques poden constituir �rgans de govern, representaci�, consulta i coordinaci� addicionals als que estableixen la Llei org�nica 6/2001, del 21 de desembre, d�universitats, i aquesta Llei, per a completar l�estructura de govern i representaci� adaptant-la a llurs especificitats d�organitzaci�, per al millor compliment de les seves funcions.

Article 78

Proc�s electoral

Les universitats han de procurar incorporar en els processos d�elecci� de llurs �rgans de govern i representaci�, en el marc de la normativa vigent i garantint la representaci� de tots els sectors de la comunitat universit�ria, una representaci� significativament destacada del professorat contractat permanent doctor.

Cap�tol II

�rgans unipersonals

Article 79

El rector o rectora

1. El rector o rectora �s la m�xima autoritat acad�mica de la universitat i n�exerceix la representaci�.

2. El rector o rectora t� encomanades les responsabilitats i les funcions de direcci�, govern i gesti� de la universitat que li atribueixen la Llei org�nica 6/2001, del 21 de desembre, d�universitats, aquesta Llei, els estatuts o altra normativa interna de les universitats i la resta de la normativa vigent.

3. El rector o rectora, com a responsable m�xim de l�impuls de la universitat i responsable �ltim del seu govern i de l�acompliment dels seus objectius, ha d��sser assistit en l�exercici de les seves funcions per tots els �rgans de govern i representaci� de la universitat.

4. El rector o rectora �s elegit per la universitat, d�acord amb el procediment que estableix l�article 20 de la Llei org�nica 6/2001, del 21 de desembre, d�universitats.

5. Correspon al Govern el nomenament dels rectors de les universitats p�bliques de Catalunya.

Article 80

El gerent o la gerent

1. El gerent o la gerent �s proposat pel rector o rectora i nomenat per aquest, d�acord amb el consell social.

2. Correspon al gerent o la gerent, d�acord amb el rector o rectora, la direcci� i la gesti� dels recursos de la universitat, en els termes establerts per la normativa interna de la universitat.

3. El gerent o la gerent no pot desenvolupar tasques docents a la universitat.

Cap�tol III

El consell social

Secci� primera

Definici�, composici� i nomenament

Article 81

Definici� i composici�

1. El consell social �s l��rgan mitjan�ant el qual la societat participa en la universitat.

2. Cadascuna de les universitats p�bliques amb seu a Catalunya t� un consell social, compost pels quinze membres seg�ents:

a) Nou persones representatives de la societat catalana, nomenades segons el que estableix l�article 82.

b) Sis membres del consell de govern de la universitat, nomenats segons el que estableix l�article 83.

Article 82

Membres representatius de la societat catalana

1. Els nou membres del consell social representatius de la societat catalana s�n els seg�ents:

a) Dues persones nomenades pel Parlament de Catalunya.

b) Tres persones nomenades pel Govern de la Generalitat.

c) Una persona escollida pels ens locals en l��mbit territorial dels quals hi hagi instal�lats els centres de la universitat, elecci� que, en el cas de la ciutat de Barcelona, correspon a l�Ajuntament de Barcelona, d�acord amb la seva Carta municipal.

d) Una persona escollida per les organitzacions sindicals de treballadors m�s representatives en l��mbit de Catalunya.

e) Una persona escollida per les organitzacions empresarials legalment constitu�des de m�s implantaci�, provinent de l��rea d�influ�ncia de cada universitat.

f) Un antic alumne o alumna amb titulaci� de la universitat corresponent, que no pot �sser membre en actiu de la comunitat universit�ria.

2. Els membres nomenats pel Parlament i pel Govern de la Generalitat han d��sser persones representatives, a t�tol individual, o persones representants d�entitats, de la vida c�vica, cultural, professional, econ�mica, laboral, social i territorial, de l�entorn de la universitat.

3. El nomenament dels membres corresponents a la lletra b de l�apartat 1 s�efectua havent consultat el president del consell social, sempre que el c�rrec no estigui vacant.

4. El membre corresponent a la lletra f de l�apartat 1 �s nomenat pel president o presidenta del consell social, escoltat el rector o rectora i, si n�hi ha, a proposta del consell d�antic alumnat i de persones amigues de la universitat.

5. El nomenament dels membres dels quals fa esment aquest article es publica per acord del departament competent en mat�ria d�universitats en el DOGC.

Article 83

Membres representants del consell de govern de la universitat

1. Els membres del consell social que pertanyen al consell de govern de la universitat s�n un representant dels estudiants, un representant del personal docent i investigador i un representant del personal d�administraci� i serveis elegits pel mateix consell de govern d�entre els seus membres per un per�ode m�xim de quatre anys, d�acord amb els estatuts de cada universitat. En s�n membres nats el rector o rectora, el secretari o secret�ria general i el gerent o la gerent de la universitat.

2. El nomenament dels membres del consell social a qu� es refereix aquest article es publica per acord de les universitats en el DOGC.

Article 84

Nomenament del president o presidenta

El president o presidenta del consell social �s nomenat o separat per acord del Govern de la Generalitat, a proposta de la persona titular del departament competent en mat�ria d�universitats, d�entre els membres del consell social representatius de la societat catalana. El mandat �s de quatre anys i �s renovable per un �nic per�ode de la mateixa durada.

Article 85

Renovaci� i vacants

1. Els membres del consell social nomenats entre persones representatives de la societat catalana ho s�n per un per�ode de quatre anys. S�n renovats o reelegits per meitats cada dos anys, dos mesos abans d�expirar el per�ode de mandat.

2. En el cas que es produ�s una vacant en el consell social, aquesta ha d��sser coberta d�acord amb el procediment establert per l�article 82. El nou membre �s nomenat pel per�ode restant de mandat del membre que ha substitu�t, excepte el president, el qual �s nomenat pel per�ode establert per l�article 84. 

3. Els membres que siguin nomenats per ra� del c�rrec que ocupen han de cessar en la representaci� quan cessen en el c�rrec.

Article 86

Incompatibilitats

1. La condici� de membre del consell social �s incompatible amb l�exercici de c�rrecs directius en empreses o en societats contractades per la universitat, directament o mitjan�ant persona interposada, i tamb� amb una participaci� en les dites empreses superior al 10% del capital social. Aquesta incompatibilitat no afecta els contractes subscrits d�acord amb l�article 83 de la Llei org�nica 6/2001, del 21 de desembre, d�universitats.

2. El personal acad�mic que es trobi en situaci� de servei actiu a temps complet en la mateixa universitat o en una altra, no pot �sser nomenat membre d�un consell social com una de les nou persones representatives de la societat catalana.

Article 87

F�rum de participaci�

El consell social pot constituir un f�rum a fi de promoure la participaci� i l�assessorament de les persones, les institucions i les entitats associatives, c�viques, culturals, professionals, econ�miques, laborals, socials i territorials que, per llurs compet�ncies, activitats, coneixements o experi�ncies puguin contribuir a complir millor les funcions del consell social.

Secci� segona

Funcions del consell social

Article 88

Funcions de programaci� i gesti�

Corresponen al consell social, en relaci� amb la programaci� i la gesti� universit�ries, les funcions seg�ents:

a) Col�laborar amb el consell de govern en la definici� dels criteris i els objectius del planejament estrat�gic de la universitat.

b) Proposar al departament competent en mat�ria d�universitats, amb l�informe previ del consell de govern, la implantaci� o la supressi� d�ensenyaments conduents a l�obtenci� de t�tols universitaris oficials, i tamb� la creaci�, la supressi�, l�adscripci�, la desadscripci� i la reordenaci� dels centres docents universitaris i dels instituts universitaris de recerca.

c) Acordar, a iniciativa del departament competent en mat�ria d�universitats i amb l�informe previ del consell de govern, la creaci�, la modificaci� i la supressi� dels ensenyaments conduents a l�obtenci� de t�tols universitaris oficials i dels centres docents i els instituts universitaris de recerca.

d) Contribuir a la supervisi� i l�avaluaci� de la qualitat, del rendiment i de la viabilitat econ�mica i social de la universitat, en col�laboraci� amb l�Ag�ncia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, i participar-hi.

e) Aprovar la constituci�, la modificaci� i l�extinci� d�entitats jur�diques per a la promoci� i el desenvolupament de les finalitats de la universitat, i aprovar la participaci� de la universitat en altres entitats.

f) Aprovar els projectes de concert entre la universitat i les institucions sanit�ries.

g) Promoure vincles de col�laboraci� m�tua entre universitats i amb entitats socials representatives.

Article 89

Funcions econ�miques, pressupost�ries i patrimonials

Corresponen al consell social, en mat�ria econ�mica, pressupost�ria i patrimonial, les funcions seg�ents:

a) Promoure la participaci� de la societat en l�activitat de la universitat, especialment en el seu finan�ament, i fomentar les relacions entre la universitat i el seu entorn cultural, professional, econ�mic, social i territorial.

b) Estimular la inversi� en recerca de les empreses i llur col�laboraci� en la recerca universit�ria.

c) Participar en la determinaci� dels criteris b�sics per a l�elaboraci� del pressupost de la universitat i, a proposta del consell de govern, aprovar-lo.

d) Supervisar les activitats de car�cter econ�mic, fer el seguiment del pressupost i aprovar, a proposta del consell de govern, la programaci� i la despesa pluriennal de la universitat, i tamb� prendre les mesures pertinents per a assegurar el compliment dels criteris amb qu� s�ha elaborat el pressupost.

e) Aprovar el balan� i la mem�ria econ�mica, el compte de resultats i la liquidaci� del pressupost de la universitat de l�exercici anterior i els comptes anuals de les entitats que en depenguin, d�acord amb la normativa vigent.

f) Acordar les propostes d�operacions d�endeutament i d�aval que la universitat presenti al departament competent en mat�ria d�universitats, perqu� siguin autoritzades pel Govern de la Generalitat, d�acord amb la normativa vigent, i vetllar pel compliment de les condicions de les operacions esmentades i de la normativa aplicable.

g) Acordar les transfer�ncies de cr�dit d�operacions de capital a operacions corrents, amb la conformitat pr�via del departament competent en mat�ria d�universitats.

h) Acordar, a proposta de l��rgan competent de la universitat, les sol�licituds de cr�dit extraordinari o suplements de cr�dit, sempre que s�hagi de fer una despesa que no pugui �sser ajornada per a l�exercici seg�ent i per a la qual no hi hagi cr�dit consignat en el pressupost, o b� sigui insuficient o no ampliable. L�acord n�ha d�establir el finan�ament.

i) Aprovar els preus dels ensenyaments propis de la universitat, els dels cursos d�especialitzaci�, amb llurs possibles exempcions i bonificacions, i els dels serveis de la universitat.

j) Vetllar pel patrimoni de la universitat i aprovar la desafectaci� dels b�ns de domini p�blic de la universitat, d�acord amb el que estableix aquesta Llei i la legislaci� de patrimoni de la Generalitat.

k) Autoritzar el rector o rectora a adoptar els acords d�adquisici�, disposici� i gravamen de b�ns immobles i, a partir dels l�mits que aprovi el consell social, dels b�ns mobles de la universitat, els t�tols de valor i les participacions socials.

l) �sser informat, directament per la universitat o mitjan�ant altres entitats, de la formalitzaci� dels contractes i els convenis que comporten despeses o ingressos per a la universitat.

Article 90

Funcions respecte a la comunitat universit�ria

Corresponen al consell social, en relaci� amb els diferents sectors de la comunitat universit�ria, les funcions seg�ents:

a) Designar i fer cessar com a membres del consell de govern de la universitat tres membres del consell social, d�entre els nomenats com a persones representatives de la societat catalana.

b) Acordar, si s�escau, dins dels l�mits que fixi el Govern de la Generalitat i a proposta del consell de govern de la universitat, l�assignaci� singular i individual de retribucions addicionals per m�rits docents, de recerca i de gesti� al personal docent i investigador funcionari i contractat.

c) Aprovar la relaci� de llocs de treball del personal d�administraci� i serveis de la universitat, i les modificacions i la despesa que comporten.

d) Determinar els llocs als quals correspon l�assignaci� d�un complement espec�fic amb l�import del dit complement, i fixar la quantia total destinada a l�assignaci� del complement de productivitat i les gratificacions extraordin�ries, i aprovar els criteris per a assignar-los i distribuir-los i les quantitats de les indemnitzacions per ra� de servei.

e) Informar sobre els convenis col�lectius del personal laboral de la universitat, abans de formalitzar-los.

f) Estudiar i acordar, si escau, la proposta de nomenament del gerent o la gerent presentada pel rector o rectora, i aprovar-ne, d�acord amb el rector o rectora, les condicions del contracte.

g) Promoure, en tots els �mbits de la comunitat universit�ria, la participaci� dels estudiants en els �rgans de govern de la universitat, i tamb� la divulgaci� de llur tasca.

h) Acordar, a fi de garantir la no-exclusi� de cap estudiant per raons econ�miques, la pol�tica de beques, d�ajuts i de cr�dits per a l�estudi i la recerca que, si escau, atorgui la universitat amb c�rrec als seus pressupostos, d�acord amb els principis de publicitat, concurr�ncia i objectivitat.

i) Aprovar les normes que regulen el progr�s i la perman�ncia dels estudiants a la universitat, atenent les caracter�stiques dels diferents estudis, de manera que evitin la discriminaci� dels estudiants.

j) Promoure la col�laboraci� entre la universitat i altres entitats p�bliques o privades, amb la finalitat de completar la formaci� dels estudiants i les persones titulades de la universitat i de facilitar-ne l�acc�s al m�n del treball.

k) Vetllar per la correcta inserci� laboral dels titulats de la universitat.

Article 91

Altres funcions i informaci�

A m�s de les funcions atribu�des per aquesta Llei, correspon al consell social qualsevol altra funci� que li sigui atribu�da pels estatuts o altra normativa interna de la universitat i per la resta de la normativa vigent.

Secci� tercera

Organitzaci� i funcionament

Article 92

La presid�ncia

El president o presidenta del consell social exerceix les funcions pr�pies de la presid�ncia d�un �rgan col�legiat i, en concret, les que li s�n encomanades per aquesta Llei, pel reglament d�organitzaci� i de funcionament del consell social i per la resta de la normativa vigent.

Article 93

La secretaria

1. La secretaria �s l�estructura administrativa b�sica de suport al consell social. El secretari o secret�ria �s nomenat i separat pel president o presidenta i exerceix les funcions pr�pies de la secretaria d�un �rgan col�legiat i, en concret, les que li s�n encomanades per aquesta Llei i pel reglament d�organitzaci� i de funcionament del consell social.

2. Els �rgans de la universitat han de facilitar a la secretaria del consell social la informaci� i l�acc�s a la documentaci� necess�ria perqu� pugui complir adequadament les seves funcions.

Article 94

Funcionament

1. El consell social pot funcionar en ple o en les comissions espec�fiques que el ple acordi, amb la composici� i les funcions que espec�ficament determini el reglament d�organitzaci� i funcionament del consell social o en un acord expr�s de delegaci�.

2. Dins el consell social s�ha de constituir una comissi� econ�mica, amb la composici� i les funcions que determini el reglament d�organitzaci� i funcionament del consell social.

3. Les comissions, de car�cter temporal o permanent, poden �sser mixtes, �s a dir, integrades per membres del consell social i per d�altres membres d��rgans de govern, representaci�, consulta, coordinaci� o acad�mics de la universitat, als efectes de garantir la informaci�, la participaci� i la coordinaci� necess�ries en els assumptes que s�hagin de sotmetre al consell social, en l�exercici de les seves funcions.

4. Les comissions han de retre comptes al ple del consell social dels acords adoptats i del grau de compliment de les tasques que tenen encomanades.

5. No poden �sser objecte de delegaci� en les comissions les funcions establertes per les lletres a, b, i c de l�article 88; c i f de l�article 89 i a de l�article 90.

Article 95

Assist�ncia de tercers

La presid�ncia del consell social pot convidar a assistir a les reunions del ple o de les comissions, amb veu i sense vot, persones expertes i membres de la comunitat universit�ria, d�acord amb la naturalesa dels assumptes a tractar.

Article 96

Reglament

1. Cada consell social ha d�elaborar el seu reglament d�organitzaci� i de funcionament, que pot establir el cessament dels seus membres per manca d�assist�ncia reiterada a les reunions.

2. En tot all� que no sigui espec�ficament regulat per aquesta Llei i pels reglaments d�organitzaci� i de funcionament respectius, �s aplicable la normativa reguladora d��rgans col�legiats establerta per la Llei 13/1989, del 14 de desembre, d�organitzaci�, procediment i r�gim jur�dic de l�Administraci� de la Generalitat de Catalunya.

Article 97

Auditoria

1. El consell social ha de vetllar perqu�, abans d�aprovar el balan� i la liquidaci� del pressupost de la universitat, hagi estat feta l�auditoria corresponent, la qual pot �sser sol�licitada a la Intervenci� General de la Generalitat o b� a serveis externs. Les auditories externes actuen sota les directrius de la Intervenci� General de la Generalitat.

2. Els resultats de les auditories han d��sser supervisats pel consell social i tramesos al departament competent en mat�ria d�universitats perqu� els lliuri a la Sindicatura de Comptes.

Article 98

Pressupost

El consell social ha de tenir un pressupost propi, com a centre de cost independent i espec�fic dins el pressupost de la universitat. La gesti� del pressupost i la disposici� dels fons s�han de fer de la manera que acordi el consell social, en el marc del reglament d�organitzaci� i de funcionament intern.

Cap�tol IV

Consell d�antic alumnat i de persones amigues de la universitat

Article 99

Definici�

Les universitats p�bliques poden constituir un consell d�antic alumnat i de persones amigues de la universitat com a �rgan de relaci� entre la universitat i els seus antics alumnes i les associacions d�antics alumnes o d�amics, i tamb� de participaci� d�aquests en la vida de la universitat.

Article 100

Composici� i funcions

1. S�n membres del consell d�antic alumnat i de persones amigues de la universitat les persones que pertanyen a les associacions d�antics alumnes i d�amics reconegudes com a tals per la universitat i les persones que s�hi vinculin directament, en la forma que determini la universitat.

2. El consell d�antic alumnat i de persones amigues de la universitat t� les funcions que li atribueixi la normativa interna de la universitat.

T�tol IV

L�ordenaci� de l�activitat universit�ria

Cap�tol I

El r�gim jur�dic de les universitats

Article 101

Creaci� i reconeixement d�universitats

1. Les universitats del sistema universitari de Catalunya s�n creades o reconegudes per llei del Parlament de Catalunya, d�acord amb l�article 4 de la Llei org�nica 6/2001, del 21 de desembre, d�universitats, amb l�informe previ de la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya. Gaudeixen de personalitat jur�dica plena, capacitat d�obrar i patrimoni propi.

2. Per a la creaci� o el reconeixement de les universitats a qu� es refereix l�article 4.1.b de la Llei org�nica 6/2001, del 21 de desembre, d�universitats, l�acord del Govern de la Generalitat ha de comptar amb la ratificaci� del Parlament.

3. El reconeixement d�universitats privades pel Parlament requereix una garantia suficient de llur qualitat acad�mica i llur viabilitat econ�mica. A aquests efectes, i sens perjudici dels requisits b�sics que siguin exigibles, el Govern de la Generalitat pot establir els requisits i les garanties de sufici�ncia que siguin pertinents.

Article 102

R�gim jur�dic

1. Les universitats p�bliques i privades de Catalunya es regeixen per aquesta Llei i per les normes que la desenvolupin, sens perjudici de la normativa b�sica estatal regulada per la Llei org�nica 6/2001, del 21 de desembre, d�universitats, i per les normes que la desenvolupen; per la Llei 13/1986, del 14 d�abril, de foment i coordinaci� general de la investigaci� cient�fica i t�cnica; per la seva llei de creaci� o de reconeixement i, en el cas de les universitats privades, per la normativa aplicable a la figura jur�dica que hagin adoptat.

2. En virtut de llur autonomia, les universitats es regeixen per llurs estatuts, en el cas de les p�bliques, o per llurs normes d�organitzaci� i funcionament, en el cas de les privades, i per l�altra normativa interna.

3. En defecte de norma expressa i en el marc de la legislaci� b�sica de l�Estat, �s d�aplicaci� suplet�ria a les universitats p�bliques de Catalunya la legislaci� de la Generalitat sobre el procediment administratiu, el r�gim dels funcionaris de l�Administraci� de la Generalitat, llevat del r�gim estatutari aplicable als funcionaris dels cossos docents universitaris, el r�gim patrimonial i financer i la contractaci� administrativa.

4. Les universitats p�bliques exerceixen les prerrogatives establertes per la normativa vigent per a les administracions p�bliques, tret de les pr�pies i exclusives dels ens territorials.

Article 103

Estatuts i normes d�organitzaci� i funcionament

1. Correspon a les universitats elaborar els propis estatuts, en el cas de les p�bliques, o les pr�pies normes d�organitzaci� i funcionament, en el cas de les privades.

2. Correspon al Govern de la Generalitat aprovar, amb el control previ de llur legalitat, els estatuts de les universitats p�bliques i les normes d�organitzaci� i funcionament de les universitats privades.

Cap�tol II

L�ordenaci� dels estudis i de les estructures universit�ries

Article 104

Creaci�, reconeixement i implantaci�

Correspon al departament competent en mat�ria d�universitats:

a) La creaci�, la modificaci� i la supressi�, en universitats p�bliques, de facultats, escoles t�cniques o polit�cniques superiors, escoles universit�ries, escoles universit�ries polit�cniques, instituts universitaris de recerca i tots els altres centres o estructures que organitzen ensenyaments oficials en modalitat no presencial, a proposta del consell social o a iniciativa pr�pia amb l�acord del consell social. En ambd�s casos �s preceptiu l�informe previ del consell de govern de la universitat.

b) El reconeixement, en universitats privades, de la creaci�, la modificaci� i la supressi� dels centres indicats per la lletra a, a proposta de la universitat.

c) La implantaci� i la supressi�, en universitats p�bliques, d�ensenyaments, presencials o virtuals conduents a l�obtenci� de t�tols universitaris oficials, a proposta del consell social o a iniciativa pr�pia amb l�acord del consell social. En ambd�s, casos �s preceptiu l�informe previ del consell de govern de la universitat.

d) El reconeixement, en universitats privades, de la implantaci� i la supressi� d�ensenyaments presencials o virtuals conduents a l�obtenci� de t�tols universitaris oficials, a proposta de la universitat.

e) L�aprovaci�, pr�viament a �sser creats o suprimits pel Govern de l�Estat, de l�establiment de centres dependents de les universitats a l�estranger, per a impartir ensenyaments en modalitat presencial conduents a l�obtenci� de t�tols universitaris oficials.

Article 105

Adscripci�

Correspon al departament competent en mat�ria d�universitats, a proposta del consell social i amb l�informe previ del consell de govern de la universitat, aprovar l�adscripci� o la desadscripci� a una universitat p�blica de centres docents, de titularitat p�blica o privada, per a impartir t�tols universitaris oficials, i tamb� la implantaci� o la supressi� d�ensenyaments oficials de car�cter presencial o virtual en els dits centres.

Article 106

Integraci�

Els centres docents d�ensenyament superior de titularitat p�blica o privada es poden integrar a una universitat p�blica o privada, respectivament, com a centres propis. El reconeixement de la integraci� del centre per a impartir t�tols universitaris oficials �s acordat pel departament competent en mat�ria d�universitats, a proposta de la universitat.

Article 107

Informe dels plans d�estudis

1. Correspon al departament competent en mat�ria d�universitats emetre un informe dels plans d�estudis, a petici� del rector o rectora i pr�viament a l�homologaci� del t�tol, d�acord amb la normativa vigent.

2. L�informe a qu� es refereix l�apartat 1 ha de verificar la viabilitat econ�mica del pla d�estudis i la seva adequaci� als requisits b�sics i al que estableixen aquesta Llei i la resta de la normativa vigent.

Article 108

Inici d�activitats

El departament competent en mat�ria d�universitats autoritza l�inici d�activitats dels estudis en els centres universitaris propis o adscrits, un cop homologat el t�tol, a sol�licitud del rector o rectora.

Article 109

Variacions en les condicions de l�autoritzaci�

1. El departament competent en mat�ria d�universitats autoritza el canvi de denominaci�, d�empla�ament i de destinaci� dels centres docents propis de les universitats p�bliques.

2. El departament competent en mat�ria d�universitats ha de donar la seva conformitat:

a) Als actes i els negocis jur�dics que modifiquin la personalitat jur�dica o l�estructura d�una universitat privada, o que impliquin la transmissi� o la cessi�, entre vius, total o parcial, a t�tol oner�s o gratu�t, de la titularitat directa o indirecta que les persones f�siques o jur�diques exerceixen sobre les universitats privades o sobre els centres universitaris privats adscrits a universitats p�bliques.

b) Al canvi de denominaci� i d�empla�ament dels centres docents propis d�universitats privades, i tamb� dels centres docents adscrits.

Article 110

Revocaci�

La revocaci� del reconeixement d�una universitat privada, els seus centres universitaris o els seus ensenyaments l�ha d�efectuar l��rgan que els ha autoritzat, amb l�audi�ncia pr�via de la universitat corresponent, d�acord amb el que estableix la disposici� addicional novena de la Llei org�nica 6/2001, del 21 de desembre, d�universitats. En tot cas, s�ha de garantir que els estudiants puguin acabar els estudis d�acord amb les regles generals per a l�extinci� dels plans d�estudis.

Article 111

Els campus universitaris i interuniversitaris

1. Les universitats p�bliques catalanes es poden estructurar en campus universitaris, concebuts com a espais presencials o virtuals d�integraci� i conviv�ncia dels membres de la comunitat universit�ria.

2. Les universitats poden constituir campus interuniversitaris, amb car�cter presencial o virtual, amb l�objectiu de compartir personal, centres, estructures, ensenyaments, recerca i serveis. Les universitats han de facilitar la mobilitat de llur personal docent i investigador i dels estudiants en els campus interuniversitaris.

Article 112

Altres estructures

Les universitats, sens perjudici dels centres i les estructures b�siques que estableix l�article 7.1 de la Llei org�nica 6/2001, del 21 de desembre, d�universitats, poden crear altres estructures per a impartir ensenyaments de car�cter presencial o virtual que no condueixin a l�obtenci� d�un t�tol oficial.

Article 113

Centres docents que expedeixen t�tols estrangers

1. Correspon al departament competent en mat�ria d�universitats autoritzar els centres docents que es vulguin establir a Catalunya per a impartir, sota qualsevol modalitat, ensenyaments conduents a l�obtenci� de t�tols d�educaci� superior universit�ria no homologats als t�tols universitaris oficials, i tamb� revocar-ne l�autoritzaci�.

2. L�autoritzaci� a qu� es refereix l�apartat 1 requereix l�informe previ favorable de l�Ag�ncia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, d�acord amb els est�ndards de qualitat que l�Ag�ncia hagi elaborat per a aquests tipus de centres.

Article 114

Funcions inspectores i comprovaci� dels requisits

El departament competent en mat�ria d�universitats ha de exercir la funci� inspectora per a garantir que les universitats i els centres universitaris compleixen els requisits establerts per la normativa vigent en relaci� amb les actuacions regulades per aquest cap�tol i, si escau, els compromisos adquirits pels titulars de les universitats i els centres universitaris privats.

T�tol V

Instruments b�sics d�ordenaci�

Article 115

Tipologia

Els instruments b�sics d�ordenaci� del sistema universitari de Catalunya s�n:

a) La Programaci� universit�ria de Catalunya.

b) El finan�ament universitari.

Article 116

La programaci� universit�ria de Catalunya

1. La Programaci� universit�ria de Catalunya �s un instrument de planificaci�, coordinaci� i reordenaci� dels ensenyaments que ofereixen les universitats p�bliques de Catalunya, que inclou, com a m�nim, els ensenyaments conduents a l�obtenci� dels t�tols universitaris oficials.

2. La Programaci� universit�ria de Catalunya tamb� t� en compte els ensenyaments de les universitats privades que sol�licitin �sser-hi incloses.

3. La Programaci� universit�ria de Catalunya �s elaborada pel departament competent en mat�ria d�universitats, per per�odes pluriennals. Ha de tenir en compte les demandes de les universitats i s�ha de basar en els criteris proposats pel Consell Interuniversitari de Catalunya, els quals han de considerar, com a m�nim:

a) El grau de demanda dels diferents estudis i les necessitats de la societat en educaci� superior universit�ria.

b) L�equilibri territorial, en un marc d�efici�ncia en la utilitzaci� dels mitjans materials i dels recursos humans del sistema universitari de Catalunya, i els costos econ�mics i llur finan�ament.

c) L�especialitzaci� i la diversificaci� universit�ria en un context de cooperaci� interuniversit�ria.

Article 117

El finan�ament universitari

1. El r�gim econ�mic de les universitats p�bliques de Catalunya �s el regulat per la Llei org�nica 6/2001, del 21 de desembre, d�universitats, per aquesta Llei i per la normativa de finances i pressupost�ria de la Generalitat.

2. Les universitats p�bliques gaudeixen d�autonomia econ�mica i financera, d�acord amb la normativa vigent, i disposen dels recursos suficients per a l�exercici de llurs funcions.

3. Correspon al Govern de la Generalitat aprovar els preus p�blics dels ensenyaments conduents a l�obtenci� dels t�tols universitaris oficials i la resta de drets legalment establerts.

4. El servei p�blic de l�ensenyament superior sostingut econ�micament per la Generalitat no es presta amb car�cter empresarial.

5. Les universitats p�bliques i el departament competent en mat�ria d�universitats han de fomentar la promoci� i el patrocini de llurs serveis, especialment per als sectors de la societat que en resultin directament beneficiats.

6. Els compromisos econ�mics de car�cter pluriennal amb c�rrec als pressupostos de la Generalitat que es derivin de l�aplicaci� d�aquesta Llei s�aproven d�acord amb la normativa de finances p�bliques de la Generalitat.

Article 118

Estructura del finan�ament universitari

1. El finan�ament de les despeses de funcionament de les universitats p�bliques, amb c�rrec als pressupostos de la Generalitat i d�acord amb les disponibilitats pressupost�ries, s�ha de basar en tres tipus d�aportacions:

a) Gen�rica, segons criteris objectius, transparents i compatibles, a partir de par�metres generals comuns a totes les universitats.

b) Complement�ria, lligada a objectius espec�fics per a la millora de la qualitat de les universitats i per a atendre�n les especificitats. Aquesta aportaci� es fa mitjan�ant contractes-programa.

c) Per convocat�ries p�bliques, que estimulin la millora de la qualitat i premi�n l�excel�l�ncia.

2. Correspon al departament competent en mat�ria d�universitats establir l�estructura del model de finan�ament universitari. Aquest model ha d��sser transparent i ha d�assegurar a les universitats p�bliques l�estabilitat dels recursos econ�mics necessaris per a l�acompliment de llurs finalitats i l�est�mul de l�efici�ncia, l�efic�cia i la millora de la qualitat.

Article 119

Els contractes-programa

1. Els contractes-programa s�n un instrument de finan�ament de l�aportaci� complement�ria establerta per la lletra b de l�article 118, i tamb� l�instrument d�observaci�, de diagn�stic, de planificaci� i d�adopci� de decisions conjuntes entre el departament competent en mat�ria d�universitats i les universitats.

2. Els contractes-programa han d�establir els indicadors susceptibles de valorar els resultats de les actuacions orientades a aconseguir els objectius fixats, i tamb� els objectius de millora de la qualitat de la universitat. Tamb� poden considerar els resultats de les avaluacions de l�Ag�ncia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya.

Article 120

El Pla d�inversions universit�ries

1. El Pla d�inversions universit�ries �s l�instrument espec�fic per a finan�ar les infraestructures i els equipaments de les universitats p�bliques que es requereixen per a l�execuci� de la Programaci� universit�ria de Catalunya.

2. El Pla d�inversions universit�ries, que t� car�cter pluriennal, �s aprovat pel Govern de la Generalitat.

3. El Pla d�inversions universit�ries ha de tenir en compte l�aplicaci� de criteris de sostenibilitat i de mesures que facilitin la mobilitat de les persones amb discapacitats.

T�tol VI

La coordinaci� universit�ria. El consell interuniversitari de Catalunya

Cap�tol I

Definici�, estructura i funcionament

Article 121

Definici�

El Consell Interuniversitari de Catalunya �s l��rgan de coordinaci� del sistema universitari de Catalunya i de consulta i assessorament del Govern de la Generalitat en mat�ria d�universitats.

Article 122

Estructura

1. El Consell Interuniversitari de Catalunya s�estructura en els �rgans seg�ents:

a) Unipersonals: el president o presidenta, el vicepresident o vicepresidenta i el secretari o secret�ria general.

b) Col�legiats: la Confer�ncia General i la Junta.

2. El Consell Interuniversitari de Catalunya es pot organitzar tamb� en comissions de car�cter permanent, amb l�objecte d�informar i assessorar pel que fa a q�estions relatives a l�activitat acad�mica; i en comissions de car�cter no permanent, amb l�objecte d�informar i assessorar pel que fa a aspectes concrets d�inter�s general del sistema universitari.

3. Correspon al president o presidenta, a proposta del vicepresident o vicepresidenta o de qualsevol dels �rgans col�legiats del Consell, constituir les comissions a qu� es refereix l�apartat 1 i determinar-ne la composici� i les funcions.

4. El Consell Interuniversitari de Catalunya, mitjan�ant la creaci� de comissions espec�fiques de car�cter assessor, ha de promoure la participaci� de les persones o de les entitats representatives de les necessitats i els interessos socials, professionals, acad�mics o econ�mics que, per llurs compet�ncies, activitats, coneixements o experi�ncia, puguin ajudar el Consell a complir m�s b� les funcions que t� encomanades.

Article 123

Funcionament

1. El Consell Interuniversitari de Catalunya es regeix per aquesta Llei, per les seves normes d�organitzaci� i funcionament i, en all� no que sigui expressament regulat per aquestes, per la normativa espec�fica dels �rgans col�legiats aplicable a l�Administraci� de la Generalitat.

2. La Confer�ncia General ha de tenir dues reunions ordin�ries, com a m�nim, durant el curs acad�mic. Per a convocar una reuni� extraordin�ria �s necessari la decisi� del president o presidenta o, almenys, l�acord d�una tercera part dels seus membres.

Cap�tol II

�rgans unipersonals

Article 124

El president o presidenta

1. La presid�ncia de la Confer�ncia General i la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya recau en la persona titular del departament competent en mat�ria d�universitats, la qual tamb� presideix les reunions de les comissions, quan hi assisteix.

2. El president o presidenta t� atribu�des les funcions pr�pies de la presid�ncia d�un �rgan col�legiat i les pot delegar expressament en el vicepresident o vicepresidenta.

Article 125

El vicepresident o vicepresidenta

El vicepresident o vicepresidenta del Consell Interuniversitari de Catalunya �s designat pel president o presidenta. Aquesta designaci� ha de recaure en un alt c�rrec del departament competent en mat�ria d�universitats. El vicepresident o vicepresidenta substitueix el president o presidenta en el sup�sit d�abs�ncia per malaltia o per qualsevol altra causa justificada.

Article 126

El secretari o secret�ria general

1. El secretari o secret�ria general del Consell Interuniversitari de Catalunya t� atribu�des les funcions de suport als �rgans del Consell i de direcci� de les oficines, les estructures i els serveis adscrits al Consell, i les pr�pies de les secretaries dels �rgans col�legiats.

2. El secretari o secret�ria general del Consell Interuniversitari de Catalunya, que �s tamb� secretari o secret�ria de la Confer�ncia General i de la Junta, �s nomenat i destitu�t pel Govern de la Generalitat, a proposta de la persona titular del departament competent en mat�ria d�universitats.

3. El departament competent en mat�ria d�universitats i les universitats p�bliques poden adscriure personal a la Secretaria General del Consell, en la situaci� que correspongui administrativament, d�acord amb la normativa vigent.

4. El secretari o secret�ria general del Consell Interuniversitari de Catalunya ha d�elaborar una mem�ria anual que reculli les activitats de la Junta i de les comissions i tamb� les conclusions de la Confer�ncia General. Aquesta mem�ria ha d��sser presentada al departament competent en mat�ria d�universitats i a les universitats catalanes, i ha d��sser tramesa al Parlament de Catalunya.

Cap�tol III

�rgans col�legiats

Article 127

La confer�ncia general

1. La Confer�ncia General del Consell Interuniversitari de Catalunya �s l��rgan de participaci� i coordinaci� de la comunitat universit�ria per a con�ixer i avaluar els objectius principals del sistema universitari de Catalunya.

2. Integren la Confer�ncia General del Consell Interuniversitari de Catalunya:

a) El president o presidenta del Consell.

b) El vicepresident o vicepresidenta del Consell.

c) Els rectors de les universitats.

d) Els presidents dels consells socials de les universitats p�bliques i dels �rgans an�legs de les universitats privades.

e) Tres representants del departament competent en mat�ria d�universitats, nomenats pel seu titular.

f) Tres representants de la comunitat universit�ria de cadascuna de les universitats p�bliques i privades, nomenats d�acord amb el que estableixi el consell de govern o les normes d�organitzaci� i de funcionament respectius, les quals, en tot cas, han de garantir la representaci� dels estudiants.

g) Un membre de cadascun dels consells socials de les universitats p�bliques, nomenat segons el que estableixi el reglament intern del consell social respectiu.

h) El president o presidenta i el director o directora de l�Ag�ncia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya.

i) Quatre persones escollides per les organitzacions sindicals de treballadors m�s representatives en l��mbit de Catalunya.

j) Un representant de les associacions d�estudiants, nomenat pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya.

k) El president o presidenta de l�Institut d�Estudis Catalans.

l) Els representants de les entitats o les persones a t�tol individual que el president o presidenta del Consell nomeni, el nombre de les quals no pot �sser superior al de les persones a qu� es refereix la lletra g. Aquestes persones han d��sser de compet�ncia reconeguda en l��mbit professional, cultural, social, empresarial o territorial.

m) El secretari o secret�ria general del Consell.

3. Els membres de la Confer�ncia General que no ho s�n per ra� del c�rrec que ocupen s�n nomenats per un per�ode de quatre anys i poden �sser renovats pel mateix per�ode. En el sup�sit que es produeixi una vacant, el nou membre �s nomenat pel per�ode restant de mandat del membre que ha cessat.

Article 128

Funcions de la confer�ncia

Corresponen a la Confer�ncia General les funcions seg�ents:

a) Assessorar el departament competent en mat�ria d�universitats en relaci� amb els criteris per a elaborar la Programaci� universit�ria de Catalunya.

b) Emetre un informe de les q�estions que, a iniciativa de la Presid�ncia o de la Junta, es considerin d�inter�s general per al sistema universitari de Catalunya.

c) Facilitar l�intercanvi d�informaci� i les consultes rec�proques entre les universitats catalanes, especialment en els �mbits i en les situacions que les afecten d�una manera conjunta.

d) Impulsar programes conjunts d�actuaci� interuniversit�ria i promoure i elaborar documents d�inter�s com� en l��mbit de la doc�ncia, de la recerca i de la gesti� i els serveis.

e) Promoure la col�laboraci� de les universitats amb altres institucions, p�bliques o privades, per a executar programes d�inter�s general.

f) Fomentar l�equilibri entre les universitats, tenint en compte la Programaci� universit�ria de Catalunya en el seu conjunt, evitant duplicitats innecess�ries i promovent l�equilibri territorial i mediambiental.

g) Promoure les universitats del sistema universitari de Catalunya, especialment pel que fa a l�oferta educativa i la qualitat dels centres i els serveis universitaris.

h) Con�ixer la mem�ria d�activitats de la Junta del Consell i de les seves comissions.

i) La resta de funcions que li atribueixin aquesta Llei i l�altra normativa vigent.

j) Proposar els criteris de la pol�tica de beques que garanteixin una igualtat d�oportunitats efectiva.

Article 129

La junta

1. La Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya �s l��rgan de gesti� del Consell per a exercir les funcions que li encomana aquesta Llei. La Junta actua en ple o com a junta permanent.

2. Integren el ple de la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya:

a) El president o presidenta del Consell.

b) El vicepresident o vicepresidenta del Consell.

c) Els rectors de les universitats p�bliques i el rector o rectora de la Universitat Oberta de Catalunya.

d) Els rectors, fins a un m�xim de tres d�entre les universitats privades que tinguin una figura jur�dica pr�pia de les entitats sense �nim de lucre i que s�acullin a la Programaci� universit�ria de Catalunya, d�acord amb el que estableix l�article 116.2.

e) Els presidents dels consells socials de les universitats p�bliques.

f) Tres representants del departament competent en mat�ria d�universitats, nomenats pel seu titular.

g) El secretari o secret�ria general del Consell.

3. La Junta Permanent �s integrada pel president o presidenta, el vicepresident o vicepresidenta, els rectors de les universitats p�bliques, el rector o rectora de la Universitat Oberta de Catalunya, els presidents dels consells socials de les universitats p�bliques, els tres representants del departament competent en mat�ria d�universitats i el secretari o secret�ria general del Consell. Li corresponen les funcions establertes per l�article 131 quan afectin exclusivament les universitats p�bliques.

4. Els membres de la Junta del Consell s�n nomenats i separats d�acord amb el que estableix l�article 127.3.

Article 130

Assist�ncia

L�assist�ncia a la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya, tant pel que fa al ple com a la junta permanent, �s indelegable.

Article 131

Funcions de la junta

1. Correspon a la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya:

a) Proposar al departament competent en mat�ria d�universitats els criteris per a elaborar la Programaci� universit�ria de Catalunya, un cop escoltada la Confer�ncia General.

b) Emetre un informe de la proposta de Programaci� universit�ria de Catalunya i de les seves modificacions abans d��sser aprovada pel departament competent en mat�ria d�universitats.

c) Emetre un informe de les propostes de creaci� o de reconeixement de les universitats p�bliques i privades, un cop consultada la Confer�ncia General.

d) Emetre un informe de les propostes de places de nou acc�s dels centres docents universitaris propis de les universitats p�bliques i dels centres docents adscrits.

e) Emetre un informe de la proposta de preus p�blics acad�mics i de la resta de drets que estableixi la normativa vigent en relaci� amb els estudis conduents a l�obtenci� dels t�tols universitaris oficials, i tamb� de la pol�tica de beques, un cop escoltada la Confer�ncia General.

f) Con�ixer els estudis de doctorat i altres estudis de postgrau i els programes d�extensi� universit�ria, d�actualitzaci� i de formaci� continuada.

g) Proposar les mesures pertinents per a garantir la coordinaci� universit�ria, en especial pel que fa al r�gim d�admissi� i de perman�ncia dels estudiants i les convalidacions d�estudis.

h) Articular mesures de foment de la flexibilitat dels plans d�estudis perqu� s�adeq�in a les necessitats de l�exercici de la professi� corresponent i de la societat catalana en general.

i) Proposar mesures d�adaptabilitat dels plans d�estudis de les universitats als perfils professionals de la Uni� Europea.

j) Con�ixer i elaborar, si escau, propostes de coordinaci� de les bases de dades interuniversit�ries.

k) Elaborar propostes de racionalitzaci� dels serveis que presten les universitats p�bliques, especialment quant a l�intercanvi i la mobilitat de llurs recursos humans i la creaci� de serveis conjunts d�inter�s com�.

l) Impulsar mesures de coordinaci� entre els ensenyaments universitaris i els ensenyaments de formaci� professional de grau superior i de r�gim especial equivalents als universitaris.

m) Nomenar els representants de les universitats p�bliques catalanes en altres organismes, si aquesta representaci� compr�n m�s d�una universitat, seguint el criteri d�aconseguir una representaci� equilibrada dels diferents sectors de la comunitat universit�ria representats en el Consell Interuniversitari de Catalunya.

n) Qualsevol altra funci� que li sigui atribu�da per la normativa vigent.

2. Sens perjudici del que estableix l�article 116.2, el Consell Interuniversitari de Catalunya ha d��sser informat de la programaci� de les universitats privades, als efectes de l�emissi� de l�informe a qu� es refereix la lletra b de l�apartat 1. Les universitats privades han de posar en coneixement del departament competent en mat�ria d�universitats llur programaci�.

Article 132

Delegaci� i validaci�

1. La Junta del Consell pot delegar expressament en les comissions permanents que es constitueixin les funcions que li s�n atribu�des per l�article 131.

2. La Junta ha de validar els informes i les propostes de les comissions del Consell Interuniversitari de Catalunya i pot expressar la posici� institucional del Consell en els assumptes que li siguin expressament sotmesos per la Presid�ncia del Consell.

3. Els informes del Consell Interuniversitari de Catalunya s�n preceptius, per� nom�s s�n vinculants si una disposici� normativa expressa ho estableix.

Article 133

Audi�ncia

Sens perjudici de les possibles audi�ncies que tinguin lloc directament en les respectives universitats, el Consell Interuniversitari de Catalunya, mitjan�ant la Junta, gaudeix de la consideraci� d�entitat representativa dels interessos de les universitats que la integren pel que fa al tr�mit d�audi�ncia establert per la normativa de procediment de l�Administraci� de la Generalitat i del procediment administratiu com�.

Cap�tol IV

Coordinaci� i col�laboraci�

Article 134

Enc�rrec de gesti�

1. Les universitats p�bliques i el departament competent en mat�ria d�universitats poden encarregar al Consell Interuniversitari de Catalunya la gesti� d�activitats de car�cter t�cnic o de serveis de llur compet�ncia per a la coordinaci� interuniversit�ria, d�acord amb el que estableix l�article 15 de la Llei 30/1992, del 26 de novembre, de r�gim jur�dic de les administracions p�bliques i del procediment administratiu com�.

2. El departament competent en mat�ria d�universitats i les universitats han de dotar el Consell Interuniversitari de Catalunya dels mitjans necessaris per a exercir les funcions que li siguin encarregades.

Article 135

Assist�ncia d�experts

El president o presidenta del Consell Interuniversitari de Catalunya i els presidents de les seves comissions poden convidar a assistir a les reunions, amb veu i sense vot, persones expertes i �rgans o membres de la comunitat universit�ria, d�acord amb la naturalesa dels assumptes que s�hi han de tractar.

Article 136

Col�laboraci�

1. El departament competent en mat�ria d�universitats i les universitats poden acordar f�rmules de col�laboraci� per a garantir la coordinaci� necess�ria per al ple desenvolupament del sistema universitari de Catalunya.

2. El Consell Interuniversitari de Catalunya i l�Ag�ncia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya han de col�laborar en tot all� que faciliti l�exercici de llurs compet�ncies.

3. En el marc del suport i la col�laboraci� entre institucions, les universitats han de proporcionar al Consell Interuniversitari de Catalunya la informaci� i, en particular, les dades estad�stiques que aquest els sol�liciti, tot respectant la normativa vigent en mat�ria de protecci� de dades de car�cter personal.

T�tol VII

Les garanties de qualitat. L�avaluaci�, l�acreditaci� i la certificaci�

Cap�tol I

La qualitat

Article 137

La qualitat

1. La promoci� i la garantia de la qualitat de les universitats catalanes correspon a les mateixes universitats i al departament competent en mat�ria d�universitats.

2. El principal instrument per a la promoci� i l�avaluaci� de la qualitat �s l�Ag�ncia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya.

Cap�tol II

L�Ag�ncia per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya

Article 138

Finalitats

L�avaluaci� de la qualitat, la certificaci� dels processos i l�acreditaci� de l�aprenentatge dels ensenyaments del sistema universitari de Catalunya s�han d�orientar a llur adequaci� permanent a les demandes socials, als requisits de qualitat de formaci� universit�ria i a la millora cont�nua de llurs processos, en el marc de l�espai europeu d�ensenyament superior.

Article 139

Naturalesa

1. La configuraci� jur�dica del Consorci Ag�ncia per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya, creada pel Decret 355/1996, del 29 d�octubre, es modifica i adopta la forma jur�dica d�entitat de dret p�blic de la Generalitat de Catalunya que ajusta la seva activitat al dret privat, vinculada al departament competent en mat�ria d�universitats, amb personalitat jur�dica pr�pia, plena capacitat d�obrar i patrimoni propi per al compliment de les seves funcions.

2. L�Ag�ncia per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya, passa a denominar-se Ag�ncia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya.

Article 140

Objectiu i funcions

1. L�Ag�ncia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya t� com a objectiu l�avaluaci�, l�acreditaci� i la certificaci� de la qualitat en l��mbit de les universitats i dels centres d�ensenyament superior de Catalunya.

2. Corresponen a l�Ag�ncia les funcions seg�ents:

a) L�avaluaci� dels ensenyaments conduents a l�obtenci� dels t�tols oficials i propis que imparteixen les universitats i els centres docents d�ensenyament superior.

b) La certificaci� de la qualitat dels ensenyaments, de la gesti� i de les activitats de les universitats.

c) L�acreditaci� dels ensenyaments en el marc de l�espai europeu de la qualitat.

d) L�avaluaci� dels centres docents establerts a Catalunya que imparteixen ensenyaments conduents a l�obtenci� de t�tols estrangers d�educaci� superior universit�ria.

e) L�acreditaci� dels sistemes i els procediments d�avaluaci� de la qualitat de les universitats, inclosos els que es refereixen a la funci� docent del professorat.

f) L�emissi� dels informes pertinents per a la contractaci� de professorat lector i professorat col�laborador.

g) L�emissi� de les acreditacions de recerca i de recerca avan�ada.

h) L�avaluaci� de l�activitat desenvolupada pels investigadors, i la valoraci� dels m�rits individuals del personal docent, funcionari i contractat, per a l�assignaci� de complements retributius, d�acord amb els articles 55 i 69 de la Llei org�nica 6/2001, del 21 de desembre, d�universitats.

i) L�avaluaci� de l�activitat investigadora del personal docent i investigador de les universitats privades.

j) La valoraci� dels m�rits individuals docents i de gesti� del personal docent i investigador funcionari i contractat, per a l�assignaci� de complements retributius d�acord amb els articles 55 i 69 de la Llei org�nica 6/2001, del 21 de desembre, d�universitats, i l�avaluaci� de l�activitat docent del personal docent i investigador de les universitats privades.

k) L�avaluaci� de les activitats, els programes, els serveis i la gesti� de les universitats i dels centres d�ensenyament superior.

l) La promoci� de l�avaluaci� i de la comparaci� de criteris de qualitat en el marc europeu i internacional.

m) L�elaboraci� d�estudis per a la millora i la innovaci� dels models d�avaluaci�, certificaci� i acreditaci�.

n) L�emissi� d�informes d�avaluaci� adre�ats a les universitats, l�administraci� educativa, els agents socials i la societat en general.

o) L�assessorament de l�Administraci� educativa, les universitats i altres institucions en l��mbit propi de les seves funcions.

p) L�establiment de vincles de cooperaci� i col�laboraci� amb altres ag�ncies estatals, auton�miques i internacionals que tinguin atribu�des funcions d�avaluaci�, acreditaci� i certificaci�.

q) Les tasques que li siguin encarregades pel departament competent en mat�ria d�universitats i per les universitats, mitjan�ant conveni.

r) La resta de funcions que li atribueix aquesta Llei, els seus estatuts i l�altra normativa vigent.

3. Als efectes del que estableix la lletra i de l�apartat 2, les universitats privades han de formalitzar el corresponent conveni amb l�Ag�ncia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya.

Article 141

�rgans de govern

L�Ag�ncia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya s�estructura en els �rgans de govern seg�ents:

a) El president o presidenta, el qual �s nomenat pel Govern de la Generalitat, a proposta de la persona titular del departament competent en mat�ria d�universitats, d�entre personalitats de reconegut prestigi en l��mbit universitari, per un per�ode de quatre anys, renovable.

b) El Consell de Direcci�.

c) El director o directora.

Article 142

El Consell de Direcci�

1. El Consell de Direcci� �s l��rgan superior de govern de l�Ag�ncia, i les seves funcions s�n les que estableixin els seus estatuts.

2. El Consell de Direcci� �s constitu�t pels membres seg�ents:

a) El president o presidenta de l�Ag�ncia, que tamb� ho �s del Consell de Direcci�.

b) Els rectors de les universitats p�bliques i el rector o rectora de la Universitat Oberta de Catalunya.

c) Els rectors, fins a un m�xim de tres, d�universitats privades que hagin adoptat una figura jur�dica pr�pia de les entitats sense �nim de lucre, elegits pel Consell Interuniversitari de Catalunya, i que s�acullin a la Programaci� universit�ria de Catalunya d�acord amb el que estableix l�article 116.2.

d) Els presidents dels consells socials de les universitats p�bliques.

e) Tres persones destacades de la comunitat acad�mica, nomenades per la persona titular del departament competent en mat�ria d�universitats.

f) Dues persones del departament competent en mat�ria d�universitats, nomenades pel seu titular.

g) El president o presidenta de la Comissi� d�Avaluaci� de la Recerca.

h) El president o presidenta de la Comissi� de Professorat Lector i Professorat Col�laborador.

i) El director o directora de l�Ag�ncia.

3. Els membres del Consell de Direcci� s�n nomenats per un per�ode de quatre anys i poden �sser reelegits per dos mandats m�s de la mateixa durada. Es renoven per meitats cada dos anys, tret dels que ho siguin per ra� del c�rrec, que cessen en la representaci� quan cessen en aquest.

4. El president o presidenta de la Comissi� de Professorat Lector i Professorat Col�laborador i el president o presidenta de la Comissi� d�Avaluaci� de la Recerca s�n nomenats per un per�ode de quatre anys renovable.

5. El Consell de Direcci� s�ha de reunir, de manera ordin�ria, dues vegades l�any, com a m�nim. Perqu� es pugui reunir en sessi� extraordin�ria �s necessari la decisi� del president o presidenta o, almenys, l�acord d�una tercera part dels seus membres.

Article 143

El director o directora

1. El director o directora assumeix la direcci� de l�Ag�ncia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya i la representaci� plena del Consell de Direcci� en relaci� amb l�execuci� dels acords que adopti aquest �rgan.

2. El director o directora �s designat per la persona titular del departament competent en mat�ria d�universitats, escoltat el Consell de Direcci�, per un per�ode de quatre anys, prorrogable per dues vegades.

Article 144

Comissi� d�Avaluaci� de la Qualitat

1. Es crea la Comissi� d�Avaluaci� de la Qualitat, amb car�cter permanent, que exerceix les funcions establertes per l�article 140.2, llevat de les fixades per les lletres f, g, h i i.

2. La composici� de la Comissi� d�Avaluaci� de la Qualitat ha d��sser adequada al que estableixin les normes, els criteris i les recomanacions internacionals per a l�atorgament de les certificacions i les acreditacions corresponents. Els seus membres s�n designats pel director o directora de l�Ag�ncia, escoltat el Consell de Direcci�, i, en tot cas, ha d�integrar membres externs al sistema universitari de Catalunya.

Article 145

Comissi� de Professorat Lector i Professorat Col�laborador

1. Es crea la Comissi� de Professorat Lector i Professorat Col�laborador, amb car�cter permanent, que exerceix la funci� establerta per la lletra f de l�article 140.2 i les que li siguin expressament atribu�des per la resta de la normativa vigent o encomanades pel departament competent en mat�ria d�universitats.

2. La Comissi� de Professorat Lector i Professorat Col�laborador �s constitu�da pels membres seg�ents:

a) El president o presidenta, que �s nomenat per la persona titular del departament competent en mat�ria d�universitats entre persones de reconegut prestigi acad�mic.

b) Dues persones designades per la persona titular del departament competent en mat�ria d�universitats.

c) Cinc persones designades pel Consell de Direcci� de l�Ag�ncia, a proposta del president o presidenta de la Comissi�.

Article 146

Comissi� d�Avaluaci� de la Recerca

1. Es crea la Comissi� d�Avaluaci� de la Recerca, amb car�cter permanent, que exerceix les funcions establertes per les lletres g, h i i de l�article 140.2 i les que li siguin expressament atribu�des per la resta de la normativa vigent o encomanades pel departament competent en mat�ria d�universitats.

2. La Comissi� d�Avaluaci� de la Recerca �s constitu�da pels membres seg�ents:

a) El president o presidenta, que �s nomenat per la persona titular del departament competent en mat�ria d�universitats entre persones amb m�rits cient�fics prominents.

b) Quatre persones designades per la persona titular del departament competent en mat�ria d�universitats.

c) Setze persones designades pel Consell de Direcci� de l�Ag�ncia, a proposta del president o presidenta de la Comissi�.

3. Els membres designats d�acord amb les lletres b i c de l�apartat 2 ho s�n d�entre el col�lectiu de catedr�tics funcionaris o contractats a Catalunya en situaci� d�actius, que compleixin alguna de les condicions seg�ents:

a) Haver superat quatre avaluacions positives de llur activitat investigadora, d�acord amb la normativa que sigui aplicable al professorat funcionari i contractat, respectivament.

b) Haver estat guardonats amb la Medalla Narc�s Monturiol al m�rit cient�fic i tecnol�gic, amb la Distinci� de la Generalitat per a la Promoci� de la Recerca Universit�ria o amb una altra distinci� de nivell an�leg o superior, a criteri del Consell de Direcci�.

4. En la designaci� dels membres de la Comissi� d�Avaluaci� de la Recerca s�ha de procurar l�equilibri entre els diferents �mbits del coneixement.

Article 147

Funcionament

1. La Comissi� d�Avaluaci� de la Recerca desenvolupa la seva activitat mitjan�ant comissions, que poden tenir car�cter permanent, amb funcions d�informaci�, proposta i recomanaci�.

2. Els membres de les comissions s�n designats d�acord amb els requisits i el procediment que estableixi la Comissi� d�Avaluaci� de la Recerca. S�hi han d�integrar, en tot cas, membres externs al sistema universitari i de recerca catal�.

3. En tot cas, s�ha de constituir una comissi� o m�s de les modalitats seg�ents:

a) Comissions per a l�acreditaci� de recerca, en els diferents �mbits del coneixement.

b) Comissions per a l�acreditaci� de recerca avan�ada, en els diferents �mbits del coneixement.

Article 148

Independ�ncia t�cnica i consideraci� d�altres avaluacions

1. Les comissions avaluadores, que actuen amb independ�ncia, aproven les avaluacions que faci l�Ag�ncia en llurs �mbits respectius, i en s�n les responsables finals.

2. Les avaluacions i les acreditacions fetes per altres ag�ncies o �rgans d�avaluaci� en mat�ria de la compet�ncia de l�Ag�ncia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya poden �sser considerades per l�esmentada Ag�ncia, als efectes del que estableix aquesta Llei.

Cap�tol III

Disposicions generals

Article 149

R�gim jur�dic

1. L�Ag�ncia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya es regeix per aquesta Llei; per la Llei 4/1985, del 29 de mar�, de l�estatut de l�empresa p�blica catalana; pels seus estatuts i per la resta de la normativa vigent que li sigui aplicable.

2. L�Ag�ncia sotmet la seva activitat en les relacions externes, amb car�cter general, a les normes de dret civil, mercantil i laboral que li siguin aplicables, tret dels actes d�avaluaci�, acreditaci� o certificaci� i els que impliquin l�exercici de potestats p�bliques, els quals resten sotmesos al dret p�blic.

3. En les relacions internes de l�Ag�ncia amb l�Administraci� de la Generalitat, amb les universitats p�bliques i amb la resta d�administracions p�bliques, s�aplica el dret p�blic.

4. El r�gim d�adopci� d�acords i funcionament dels seus �rgans col�legiats se subjecta a la normativa de la Generalitat aplicable als dits �rgans.

Article 150

Estatuts

1. Els estatuts de l�Ag�ncia s�n aprovats per decret del Govern de la Generalitat, a proposta de la persona titular del departament competent en mat�ria d�universitats i a iniciativa del Consell de Direcci�.

2. Els estatuts han de determinar, com a m�nim, les funcions dels �rgans de govern, l�estructura org�nica, les normes de funcionament i el r�gim d�impugnaci� dels actes.

Article 151

Recursos humans

El personal de l�Ag�ncia �s format per:

a) Personal propi, contractat en r�gim de dret laboral tot respectant els principis de m�rit i de capacitat.

b) Personal de l�Administraci� de la Generalitat i de les universitats p�bliques que els sigui adscrit, d�acord amb la normativa vigent.

Article 152

Patrimoni

1. Constitueixen el patrimoni de l�Ag�ncia els b�ns i els drets que li s�n adscrits i els b�ns i els drets propis de qualsevol naturalesa que adquireixi o rebi per qualsevol t�tol, els quals han d��sser registrats en l�inventari corresponent.

2. El patrimoni de l�Ag�ncia afectat a l�exercici de les seves funcions t� la consideraci� de domini p�blic i s�adequa al r�gim jur�dic propi d�aquest tipus de b�ns.

3. S�ent�n impl�cita la utilitat p�blica en relaci� amb l�expropiaci� d�immobles pel que fa a les obres i els serveis de l�Ag�ncia.

4. La gesti� del patrimoni s�ha d�ajustar al que disposa la Llei 4/1985, del 29 de mar�, de l�estatut de l�empresa p�blica catalana, i a la legislaci� de patrimoni de la Generalitat de Catalunya.

Article 153

Recursos econ�mics

Els recursos econ�mics de l�Ag�ncia s�n:

a) Els que se li assignin amb c�rrec als pressupostos de la Generalitat.

b) Els rendiments procedents dels b�ns i dels drets propis o que tingui adscrits.

c) Els ingressos derivats de l�exercici de la seva activitat.

d) Les subvencions i les donacions d�entitats p�bliques i privades o de particulars.

e) Els cr�dits i els pr�stecs que li siguin concedits, si escau, d�acord amb la normativa vigent.

f) Qualssevol altres que li puguin correspondre.

Article 154

Dissoluci� i modificaci�

1. La dissoluci� de l�Ag�ncia es produeix per llei, la qual ha d�establir el procediment de liquidaci� i la forma mitjan�ant la qual els �rgans de l�Ag�ncia continuen exercint provisionalment les funcions fins que la liquidaci� sigui total.

2. La modificaci� de la naturalesa jur�dica de l�Ag�ncia requereix una llei del Parlament de Catalunya.

T�tol VIII

El r�gim econ�mic i financer de les universitats p�bliques

Cap�tol I

Patrimoni i contractaci�

Article 155

R�gim jur�dic

El patrimoni de les universitats p�bliques de Catalunya es regeix per aquesta Llei, sens perjudici de les bases estatals establertes per la Llei org�nica 6/2001, del 21 de desembre, d�universitats, per la normativa dictada en el seu desplegament, per la normativa reguladora del patrimoni de la Generalitat adaptada a les seves peculiaritats d�organitzaci� i funcionament i pels estatuts o altra normativa interna de les universitats.

Article 156

B�ns de domini p�blic

1. Els b�ns i els drets de cadascuna de les universitats p�bliques de Catalunya afectats al servei p�blic tenen la consideraci� de b�ns de domini p�blic. La universitat assumeix la titularitat dels b�ns de domini p�blic afectes al compliment de les seves funcions, d�acord amb el que estableix l�article 80 de la Llei org�nica 6/2001, del 21 de desembre, d�universitats.

2. En l�exercici de les seves facultats patrimonials de desafectaci� dels b�ns immobles de domini p�blic, els consells socials de les universitats p�bliques de Catalunya requereixen la ratificaci� posterior del Govern de la Generalitat.

Article 157

B�ns patrimonials

1. Els b�ns i drets que adquireixin les universitats p�bliques, quan no estiguin afectats al servei p�blic, tenen la consideraci� de b�ns patrimonials.

2. L�alienaci� de t�tols de societats que desenvolupin o gestionin serveis p�blics o d�altres, o que impliquin directament o indirecta l�extinci� de la participaci� de la universitat o la p�rdua de la seva condici� majorit�ria, ha d��sser acordada pel consell social.

Article 158

Gesti� i conservaci� del patrimoni

Les universitats p�bliques s�n responsables de la gesti�, la conservaci� i l�administraci� de llurs b�ns.

Article 159

Exportaci�

1. Es reconeix a les universitats establertes a Catalunya la condici� de benefici�ries de les expropiacions for�oses que facin les administracions p�bliques amb capacitat expropiat�ria per a la instal�laci�, l�ampliaci� o la millora dels serveis i els equipaments propis de la finalitat de les universitats.

2. Es declaren d�utilitat p�blica i d�inter�s social els projectes d�obres per a la instal�laci�, l�ampliaci� i la millora de les estructures destinades a serveis i dels equipaments dels campus universitaris i els parcs cientificotecnol�gics, a l�efecte de l�expropiaci� for�osa dels b�ns i els drets necessaris per a llur establiment.

3. L�aprovaci� del projecte porta impl�cita la declaraci� d�utilitat p�blica o inter�s social de l�expropiaci�, que es tramita pel procediment d�urg�ncia establert per l�article 52 de la Llei d�expropiaci� for�osa del 16 de desembre de 1954. 

Article 160

Contractaci�

La contractaci� de les universitats p�bliques resta subjecta a la normativa reguladora dels contractes de les administracions p�bliques, sens perjudici de les particularitats que deriven dels contractes per a la realitzaci� de treballs de car�cter cient�fic, t�cnic o art�stic i per al desenvolupament d�ensenyaments d�especialitzaci� o d�activitats espec�fiques de formaci� definits per l�article 83 de la Llei org�nica 6/2001, del 21 de desembre, d�universitats.

Cap�tol II

El pressupost

Article 161

R�gim jur�dic

El pressupost de les universitats p�bliques es regeix per aquesta Llei, sens perjudici de les bases estatals establertes per la Llei org�nica 6/2001, del 21 de desembre, d�universitats, per la normativa de finances i pressupost�ria de la Generalitat, per la normativa que la desplega i pels estatuts o altra normativa interna de la universitat.

Article 162

Desenvolupament i execuci�

Correspon a la persona titular del departament competent en mat�ria d�universitats, havent escoltat els consells socials i amb l�informe previ del departament competent en mat�ria d�economia i finances, aprovar les normes i els procediments per a desenvolupar i executar el pressupost i per a controlar les inversions, les despeses i els ingressos de les universitats. Aquest control s�ha de fer mitjan�ant les t�cniques d�auditoria pertinents.

Article 163

Autoritzaci� de costos de personal

1. A l�estat de despeses corrents del pressupost s�ha d�adjuntar la relaci� de llocs de treball del personal de totes les categories de la universitat, especificant-ne la totalitat de les despeses i indicant si es tracta de personal docent i investigador o de personal d�administraci� i serveis, i, en ambd�s casos, si �s personal funcionari o contractat.

2. Amb una antelaci� m�nima de dos mesos a l�inici de l�any fiscal, les universitats han de comunicar al departament competent en mat�ria d�universitats una previsi� agregada de les places dels cossos docents i investigadors i dels contractes docents i investigadors que han d��sser convocats o oferts durant l�any fiscal.

3. Els costos del personal docent i investigador, els del personal d�administraci� i serveis i la previsi� agregada de places i contractes han d��sser autoritzats pel Govern de la Generalitat.

Article 164

Supervisi� econ�mica

1. Cada universitat ha de trametre al departament competent en mat�ria d�universitats, en el termini que aquest departament determini, la liquidaci� auditada del pressupost anterior i la resta de documentaci� que constitueixen els comptes anuals de les entitats en el capital o fons patrimonial equivalent de les quals la universitat t� participaci� majorit�ria, als efectes de llur remissi� a la Intervenci� General de la Generalitat i a la Sindicatura de Comptes.

2. El consell social ha de supervisar les actuacions pr�pies de les funcions d�auditoria de la universitat.

Article 165

Pla de comptabilitat

Les universitats p�bliques han d�aplicar el Pla especial de comptabilitat p�blica que aprovi, un cop escoltades les universitats, la Intervenci� General de la Generalitat. En tot el que no estableixi el Pla especial de comptabilitat, �s aplicable el Pla general de comptabilitat p�blica de la Generalitat de Catalunya.

Disposicions addicionals

Primera

Compet�ncia material

Les refer�ncies d�aquesta Llei al departament competent en mat�ria d�universitats i a les universitats de manera conjunta s�entenen fetes en l��mbit de les compet�ncies respectives, tot respectant l�autonomia universit�ria.

Segona

Relacions laborals

1. Tots els establiments de cada universitat p�blica de compet�ncia de la Generalitat constitueixen un �nic centre de treball.

2. No obstant el que estableix l�apartat 1, a efectes representatius, per a cada universitat p�blica, les relacions laborals del personal acad�mic contractat i els ajudants i les relacions laborals del personal d�administraci� i serveis contractat en r�gim laboral constitueixen, cadascuna per si mateixa, un centre de treball diferenciat.

3. El departament competent en mat�ria d�universitats i les universitats p�bliques han de promoure la constituci� d�una estructura t�cnica amb la finalitat d�assumir la representaci� de la part p�blica en la negociaci� de convenis, acords i pactes col�lectius i assistir les universitats p�bliques per a aplicar-los i administrar-los.

Tercera

Denominacions i publicitat

La utilitzaci� de les denominacions que la Llei org�nica 6/2001, del 21 de desembre, d�universitats, i aquesta Llei reserven a les universitats, els centres, els ensenyaments, els t�tols universitaris oficials i els �rgans unipersonals de govern creats i reconeguts d�acord amb el que s�hi disposa, i tamb� la utilitzaci� d�altres denominacions que per llur significat puguin induir a confusi�, pot �sser objecte de sanci�, d�acord amb el que disposa la Llei 1/1990, del 8 de gener, sobre la disciplina del mercat i de defensa dels consumidors i els usuaris.

Quarta

Oficina sobre l�espai europeu d�ensenyament superior

1. En el marc del Consell Interuniversitari de Catalunya, s�ha de crear una oficina amb l�objectiu de potenciar la plena integraci� de les universitats en l�espai europeu d�ensenyament superior.

2. Corresponen a l�oficina a qu� es refereix l�apartat 1 les funcions seg�ents:

a) Actuar com a observatori, a Catalunya, de les tend�ncies europees i internacionals en mat�ria d�ensenyament superior.

b) Proposar mesures per a adaptar les universitats, en els diferents �mbits, als continguts de l�espai europeu d�ensenyament superior.

c) Fer propostes per a adaptar els plans d�estudis al model d�estructures c�cliques europees i internacionals.

d) Fomentar les relacions entre les institucions universit�ries catalanes i les de la resta d�Europa.

e) Donar suport a les universitats per a llur participaci� en els programes europeus de mobilitat i cooperaci�.

f) Les altres funcions que li encomani la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya.

Cinquena

Silenci administratiu

1. El termini m�xim per a notificar la resoluci� expressa en els procediments de creaci� i reconeixement d�universitats �s d�un any, i en els procediments d�ordenaci� de l�activitat universit�ria establerts pels articles 104, 105, 106, 110 i 113 del cap�tol II del t�tol IV �s de sis mesos. Passat el dit termini sense que s�hagi dictat resoluci� s�entenen desestimats, en els termes establerts per la Llei 30/1992, del 26 de novembre, de r�gim jur�dic de les administracions p�bliques i del procediment administratiu com�, i la Llei 13/1989, del 14 de desembre, d�organitzaci�, procediment i r�gim jur�dic de l�Administraci� de la Generalitat de Catalunya.

2. Els estatuts de l�Ag�ncia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya regulada per aquesta Llei han de fixar el termini per a la resoluci� dels procediments de la seva compet�ncia. En tot cas, els informes relatius al professorat lector i el professorat col�laborador s�han d�emetre en el termini m�xim de tres mesos, passats els quals s�entenen valorats positivament. Les acreditacions de recerca s�han d�expedir en el termini m�xim de sis mesos, passats els quals sense resoluci� expressa s�entenen atorgades.

Sisena

Universitat Oberta de Catalunya

1. En atenci� a la Llei 3/1995, del 6 d�abril, de reconeixement de la Universitat Oberta de Catalunya, i a la seva condici� d�universitat impulsada per la Generalitat, i sens perjudici del que estableix aquesta Llei, les normes d�organitzaci� i funcionament de la Universitat Oberta de Catalunya, que han d��sser aprovades pel Govern de la Generalitat, n�han d�establir l�estructura docent, de recerca i de gesti�; els sistemes de participaci�; les condicions docents del seu professorat propi, el r�gim espec�fic del personal docent col�laborador i el r�gim dels convenis de col�laboraci� amb entitats p�bliques i privades, per a l�impuls de la xarxa de centres i punts de suport.

2. El finan�ament, els procediments i les normatives dictades pel departament competent en mat�ria d�universitats poden �sser objecte de previsions particulars per a adaptar-los a les caracter�stiques especials que, per la seva Llei de reconeixement, t� la Universitat Oberta de Catalunya.

3. En el termini m�xim de sis mesos, a partir de l�entrada en vigor d�aquesta Llei, la Universitat Oberta de Catalunya ha d�adaptar les seves normes d�organitzaci� i funcionament conforme al que s�hi disposa i trametre-les al Govern de la Generalitat perqu� les aprovi.

Setena

Relaci� entre universitats i institucions sanit�ries

Els departaments competents en mat�ria d�universitats i de sanitat han de promoure la regulaci� del r�gim jur�dic singular dels hospitals i els centres assistencials universitaris, d�acord amb la normativa vigent i amb els principis i objectius d�aquesta Llei.

Vuitena

Perspectiva de g�nere

El departament competent en mat�ria d�universitats i les universitats han de promoure accions per a assolir la igualtat d�oportunitats entre homes i dones en tots els �mbits universitaris.

Novena

Foment de la recerca, el desenvolupament i la innovaci� empresarials

El Govern de la Generalitat ha d�estimular i ajudar les empreses perqu� augmentin els recursos que destinen a recerca, desenvolupament i innovaci�, tant els assignats a l�empresa mateixa com els de cooperaci� amb les universitats i els centres de recerca. Igualment, el Govern de la Generalitat ha de promoure la pres�ncia activa de les empreses en la recerca universit�ria i en l�espai europeu de recerca.

Desena

La Instituci� Catalana de Recerca i Estudis Avan�ats (ICREA)

1. Les universitats poden acordar amb la Instituci� Catalana de Recerca i Estudis Avan�ats (ICREA) la vinculaci� d�investigadors a programes o projectes de recerca, en els termes establerts per l�article 62.

2. Les universitats poden contractar els investigadors vinculats de la Instituci� o d�altres entitats per a desenvolupar tasques docents com a professors col�laboradors, associats o visitants, d�acord amb la normativa aplicable.

Onzena

Conciliaci� de la vida laboral i familiar

Les universitats, en llur normativa de reglamentaci� interna, han d�establir mesures de conciliaci� de la vida laboral i familiar dels membres de la comunitat universit�ria.

Dotzena

Paternitat o maternitat del professorat lector

En cas de maternitat o paternitat dels professors lectors durant el per�ode contractual, els dotze mesos seg�ents al naixement del fill o filla no s�n computats als efectes de la limitaci� temporal del contracte legalment establerta.

Disposicions transit�ries

Primera

Adaptaci� dels consells socials

1. En el termini m�xim de sis mesos, a comptar de l�endem� de la publicaci� dels estatuts de la universitat corresponent en el DOGC, els consells socials han d�adaptar llur composici� al que estableix el cap�tol III del t�tol III, i n�han d��sser designats i nomenats tots els membres. Mentrestant, resta prorrogat el mandat dels membres que, abans de l�entrada en vigor d�aquesta Llei, integraven els consells socials.

2. La primera renovaci� dels consells socials s�ha de produir en el termini de quatre anys a comptar de l�endem� d�haver estat constitu�ts.

Segona

Adaptaci� del Consell Interuniversitari de Catalunya

Els �rgans col�legiats que formen el Consell Interuniversitari de Catalunya s�han de constituir en el termini m�xim de sis mesos a comptar de l�endem� de l�entrada en vigor d�aquesta Llei. Mentre no es porti a terme aquesta constituci�, llurs funcions han d��sser exercides pels �rgans actuals.

Tercera

Ag�ncia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya

1. Mentre no hagin entrat en vigor els estatuts de l�Ag�ncia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, les funcions establertes per l�article 140 s�n exercides, amb car�cter transitori, pel Consorci Ag�ncia per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya, constitu�t pel Decret 355/1996, del 29 d�octubre.

2. Els b�ns i els mitjans materials adscrits al Consorci, que s�n de titularitat de la Generalitat, s�han d�integrar a l�entitat de nova creaci�, d�acord amb llur naturalesa jur�dica origin�ria. L�entitat de dret p�blic tamb� se subroga en la posici� jur�dica de l�esmentat Consorci pel que fa als drets adquirits i les obligacions contretes.

3. El personal laboral que, en el moment de l�entrada en vigor d�aquesta Llei, presti serveis en el Consorci s�ha d�integrar a l�entitat de nova creaci�, la qual se subroga de manera expressa respecte a les relacions contractuals laborals del dit personal.

4. El Consell de Direcci� del Consorci ha d�adoptar els acords necessaris per a donar compliment al que estableix aquesta Llei.

5. La primera renovaci� dels membres del Consell de Direcci� de l�Ag�ncia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya s�ha de produir en el termini de quatre anys a comptar de l�endem� d�haver estat constitu�t.

Quarta

Beques i cr�dits

Mentre no es faci efectiva la transfer�ncia de funcions i serveis de l�Estat en mat�ria de beques, la plena efectivitat del que disposa l�article 41 s�ha de produir a partir de l�assumpci� per la Generalitat de la transfer�ncia de funcions i serveis de l�Estat en aquesta mat�ria.

Cinquena

Adaptaci� dels estatuts i les normes d�organitzaci� i funcionament

Les universitats p�bliques i privades han d�adaptar llurs estatuts i llurs normes d�organitzaci� i funcionament al que estableix aquesta Llei en els terminis establerts per les disposicions transit�ries segona i tercera, respectivament, de la Llei org�nica 6/2001, del 21 de desembre, d�universitats.

Sisena

Adaptaci� curricular sobre l�espai europeu d�ensenyament superior

El departament competent en mat�ria d�universitats i les universitats p�bliques, mitjan�ant l�oficina sobre l�espai europeu d�ensenyament superior creada al si del Consell Interuniversitari de Catalunya, han de treballar en l�adaptaci� curricular dels diferents estudis per a adequar-los a la nova estructura c�clica europea. L�Ag�ncia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya pot acreditar les titulacions pr�pies que posin en marxa les universitats en correspond�ncia amb les titulacions establertes en el marc de l�espai universitari europeu.

Setena

De la desvinculaci� acad�mica

El que disposa l�article 47.1.c sobre la desvinculaci� acad�mica de la universitat convocant durant dos anys, no �s aplicable:

a) A les persones que en el moment de l�entrada en vigor de la Llei org�nica 6/2001, del 21 de desembre, d�universitats, tenien contracte d�ajudant.

b) A les persones que en el moment de l�entrada en vigor de la Llei org�nica 6/2001, del 21 de desembre, d�universitats, tenien contracte de professor associat.

c) Al professorat dels cossos docents i els investigadors que ho eren a l�entrada en vigor de la Llei org�nica 6/2001, del 21 de desembre, d�universitats.

Disposici� derogat�ria

En el moment d�entrar en vigor aquesta Llei resten expressament derogats:

a) La Llei 26/1984, del 19 de desembre, de coordinaci� universit�ria i de creaci� de consells socials.

b) L�article 3 de la Llei 2/1992, del 7 de juliol, de modificaci� de la Llei 13/1989, relativa a l�Administraci� de la Generalitat, i la Llei 26/1984, del 19 de desembre, relativa a les universitats.

c) La Llei 15/1998, del 28 de desembre, del Consell Interuniversitari de Catalunya.

d) La Llei 16/1998, del 28 de desembre, dels consells socials de les universitats p�bliques de Catalunya.

e) L�article 2 i la disposici� addicional cinquena de la Llei 25/1998, del 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d�adaptaci� a l�euro.

f) La Llei 3/1999, del 26 d�abril, de modificaci� de la Llei 16/1998, del 28 de desembre, dels consells socials de les universitats p�bliques de Catalunya.

g) La Llei 23/2000, del 2 de desembre, de modificaci� de la Llei 15/1998, del 28 de desembre, del Consell Interuniversitari de Catalunya.

Disposicions finals

Primera

Desplegament normatiu i execuci�

Correspon al Govern i al departament competent en mat�ria d�universitats, en l��mbit de les seves compet�ncies, dictar les disposicions necess�ries per al desplegament i l�aplicaci� d�aquesta Llei, tot respectant l��mbit propi de l�autonomia universit�ria.

Segona

Aportacions a les universitats p�bliques

1. La Generalitat, amb l�objectiu de fer efica� aquesta Llei i en el marc del Consell Interuniversitari de Catalunya, ha de fer un seguiment de les magnituds i els indicadors del sistema universitari de Catalunya en comparaci� amb el conjunt de l�espai europeu d�ensenyament superior, i impulsar l�objectiu de la plena converg�ncia amb Europa en l�horitz� del 2010 mitjan�ant les mesures de tota mena -jur�diques, econ�miques, financeres i de pol�tica cient�fica- que siguin necess�ries.

2. En qualsevol cas, els pressupostos de la Generalitat han d�augmentar la dotaci� assignada al finan�ament de les universitats p�bliques, dins el per�ode 2003-2010 i de manera gradual, fins arribar a un increment real m�nim del 30% de la dotaci� pressupostada per al 2002.

3. Per a promoure les noves figures contractuals permanents de professorat, la Generalitat ha d�elaborar i dotar pressupost�riament un pla que estableixi en dotze anys la creaci� de 400 contractes de catedr�tic contractat i 800 de professorat agregat, a ra� aproximada de 100 contractes de catedr�tic o professor agregat per any, contractes que ha de cofinan�ar en el 50%. Aquestes aportacions, addicionals a l�increment indicat per l�apartat 2, han d��sser incloses cada any en els pressupostos de la Generalitat, a partir dels pressupostos del 2003.

4. Als efectes del que prescriuen els apartats 1, 2, i 3, s�autoritza el Govern de la Generalitat a adoptar les mesures de car�cter reglamentari necess�ries per a materialitzar els dits compromisos.

Tercera

Entrada en vigor

Aquesta Llei entra en vigor als vint dies d�haver estat publicada en el DOGC, llevat del t�tol VII, que entra en vigor l�endem� de la publicaci� de la Llei.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d�aplicaci� aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 19 de febrer de 2003

Jordi Pujol

President de la Generalitat de Catalunya

Andreu Mas-Colell

Conseller d�Universitats, Recerca

i Societat de la Informaci�

(03.049.128)