Després de la revolució bolxevic, alguns cineastes russos es van instal·lar a França i van fundar la productora Albatros. Entre ells destacaven personalitats ja consagrades com els actors Ivan Mosjoukine i Nathalie Lissenko, els directors Yakov Protazanov, Alexandre Volkoff i Vladislav Starevitch o els productors Iossif Ermoliev i Alexandre Kamenka, que va dirigir la productora. Les seves obres es caracteritzaren pel seu estil refinat i decadent, però també proper a l’impressionisme francès i a algunes obres del cinema alemany.
 

Més tard, alguns d’ells van retornar al seu país i la resta es va integrar en les diferents indústries que els van acollir. Abans de dedicar-se a la direcció, Volkoff, el director de Casanova, va treballar com a baríton i actor. El film té relació amb les pel·lícules històriques de gran acceptació als anys vint, entre les quals sobresurt el Napoléon de Gance, però destaca sobretot per les seves connotacions sexuals, aspecte que l’ha situat entre les primeres manifestacions d’un erotisme integrat en els circuits comercials. La versió que veurem va ser restaurada per la cinemateca francesa l’any 1985 i va cridar l’atenció sobre l’existència d’una generació russa gairebé oblidada, eclipsada per la portentosa aventura experimental del primer cinema postrevolucionari soviètic.

Durant aquest curs, l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de la Universitat de Lleida (ETSEA) commemora quaranta anys d’existència. Com vam fer amb motiu d’idèntica efemèride de la Facultat de Lletres, Filmoteca Terres de Lleida/Cine-ull s’afegeix a la celebració amb un cicle de sis pel·lícules que ofereixen una visió heterogènia i complementària del món agroalimentari, sempre lligat amb les formes de vida tradicionals d’explotació dels recursos, però en tensió permanent amb les innovacions emanades del progrés. Per tal de fer una selecció que il·lustri, en la mesura del possible, els diferents estudis de l’Escola, tan arrelats a l’activitat del propi territori, hem demanat suggeriment als docents, estudiants i personal del centre. El recull s’inicia amb Staroye i novoye, de Sergei Eisenstein, un cant a la col·lectivització agrària en la seva versió revolucionaria soviètica i un experiment constructivista digne d’aquest gran teòric del muntatge.

Amb The Big Country retornem sobre un gènere al qual hem dedicat especial atenció els darrers anys. Es tracta d’un western clàssic de William Wyler, centrat en els drets sobre els usos de l’aigua en disputa entre dues famílies de terratinents. Els problemes derivats de l’alimentació humana es fan patents a Soylent Green, un torbador relat de ciènciaficció distòpica obra de Richard Fleischer. Tasio, de Montxo Armendáriz, reflexiona sobre alguns aspectes de l’explotació dels recursos forestals en forma de colpidor drama rural.

Seguidament, ens apropem a l’obra d’un dels grans documentalistes europeus, Raymond Depardon, que amb la seva trilogia Profyls paysans, de la qual oferim la primera part, revela de manera intimista com el pas del temps ha transformat la vida

camperola del Migdia francès. Tancarem aquest recorregut pels solcs del cinema de temàtica agroalimentària amb Powaqqatsi, segona part de la trilogia qatsi que vam encetar fa un any, un poema audiovisual sobre la transformació del planeta, ple de contrastos a causa de l’activitat humana.

Gus Van Sant: la trilogia de la mort

Gus Van Sant va iniciar la seva carrera en el pas dels anys vuitanta als noranta amb títols com Mala noche, Drugstore Cowboy o My Own Private Idaho, i es va situar així entre els més destacats directors del cinema independent americà. Un període de transició posterior i més comercial culminaria amb Good Will Hunting, amb un menyspreat, tot i que interessant, remake de Psycho i amb Finding Forrester. Amb Gerry, però, es produeix un canvi radical i inicia la que es coneix com trilogia de la mort, completada per Elephant i Last Days. En aquestes l’estil de Van Sant es desprèn de tot l’accessori, els diàlegs i la narració es tornen essencials i es fa patent la influència, declarada, de l’hongarès Béla Tarr en les llargues seqüències de tràveling i en el joc amb els punts de vista. La mort com a element omnipresent, la inspiració en fets reals i el protagonisme de joves aïllats física, emocional o mentalment que trontollen enmig d’una societat que els aliena, són elements comuns en aquest tríptic, que té certa continuïtat a Paranoid Park, atès que funciona com a coda de les tres anteriors. En aquest darrer film, la mort torna a ser protagonista i continua el procés de depuració estilística amb el qual el seu director ha consolidat una consideració autoral de referència per tal d’entendre el cinema dels inicis del segle XXI.

 

MACRO / El Casanova, d’Alexandre Volkoff

 

 

  

DILLUNS 21 de GENER, 19.00h i 22.00h Staroye i novoye Lo viejo y lo nuevo - La línea general Sergei M. Eisenstein i Grigori Aleksandrov, Unió Soviètica, 1929, DVD, 121’, B/N. VMP, I-rus, SE La Maria viu en un poble on les velles formes de producció mantenen els camperols en la misèria. Amb un petit grup de pagesos decideixen crear una cooperativa. Aquesta iniciativa preocupa els interessats per mantenir el vell ordre, els quals faran el possible perquè els nous mètodes fracassin.

 

DILLUNS 4 de MARÇ, 19.00h i 22.00h Gerry Gus Van Sant, Estats Units, 2002, 35 mm, 103’, Color, VOSE Dos joves decideixen abandonar la carretera per endinsar-se en el desert. El que al principi constitueix una aventura innocent es transforma en una tragèdia quan els protagonistes s’adonen del perill de la situació.

 

 

 

 

La secció Zoom presenta aquest cop una sessió en col·laboració amb Animac (Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Catalunya), pertanyent al Fons de la Filmoteca de Catalunya i consagrada a la figura de Segundo de Chomón, pioner del cinema català i figura reconeguda internacionalment pel que fa al desenvolupament del trucatge d’animació durant el període silent. Tancaran el trimestre dos westerns —The Wild Bunch, obra crepuscular de Peckinpah, i Dead Man, aproximació postmoderna de Jarmush al gènere— i dos títols claus del cinema mundial: l’homenatge de Truffaut a la literatura a Fahrenheit 451 i la mirada irònica de Wilder al món del periodisme a The Front Page. 

 

 
 

 

Aspectes organitzatius i preus

Totes les seccions (excepte Aula de Cinema): Destinades al públic en general.

Entrada general 3€.  Entrada reduïda (carnet jove, d'estudiant de la UdL, aturats i jubilats) 2€.  Abonament 10 sessions, entrada general, 25€. Abonament 10 sessions, entrada reduïda, 15€.  Els abonaments no tenen caducitat. Algunes sessions especials, degudament anunciades, seran d'entrada gratuïta i només limitada per l'aforament de la sala.

Adreça de contacte: info@filmotecaterresdelleida.net

Equip

Comissari: Sandro Machetti. Programadors: Antonio Romero, Oriol Bosch. Gestió i difusió: Jordi Larios. Amb la col·laboració de SCINIAA (Seminari de Cinema i Arts Audiovisuals, Departament d'Història de l'Art i Història Social, Facultat de Lletres, Universitat de Lleida).

Abreviatures

B/N: blanc i negre. C: color. I-anglès: intertítols en l’idioma que s’indica. IC: intertítols en català. IE: intertítols en castellà. S-anglès: subtítols en l’i dioma que s’indica. SC: subtítols en català. SE: subtítols en castellà. VC: versió catalana. VE: versió castellana. VM: versió muda. VMP: versió muda postsincronitzada. VO: versió original. VOS-anglès: versió original amb subtítols en l’idioma que s’indica. VOSC: versió original amb subtítols en català. VOSE: versió original amb subtítols en castellà. VOTS: versió original amb traducció simultània.

 

Darrera modificació: 10/01/2013