DE L'ORADOR - LLIB. I. XXXII-XXXIV

XXXII. [144] També havia sentit el que s'ensenyava dels ornaments del discurs, on primerament es prescriu que parlem en bon llatí, després planerament i clara, llavors amb elegància, després congruentment a la dignitat dels temes i de manera decorosa; i havia après de conèixer les regles de cada cosa una per una. [145] Encara més, havia vist aplicar l'art a les dots que són més pròpies de la natura. Àdhuc de l'acció i de la memòria havia tastat uns preceptes breus, però acompanyats de gran exercici. En això, de fet, consisteix gairebé tota la doctrina dels preceptistes, que jo, si deia que gens no ajuda, mentiria; car conté certes normes com per a advertir l'orador on mena cada cosa, i per què, fitant-hi l'esguard, menys es desviï d'allò, sigui el que sigui, que s'haurà proposat. [146] Però jo entenc que la valor dels preceptes és aquesta : no que seguint-los els oradors hagin guanyat elogi d'eloqüència, sinó que el que feien d'esma els homes eloqüents, ho han observat alguns i ho han practicat; i així, que no neix pas l'eloqüència de la retòrica, sinó la retòrica de l'eloqüència; la qual art jo, tanmateix no rebutjo, com he dit abans, car és, si bé menys necessària per al ben dir, amb tot no desdient a ésser coneguda. [147] I encara, algun exercici us heu d'imposar (si bé vosaltres, en bona veritat, ja d'estona sou en cursa) almenys els qui ingressen a l'estadi; els quals, el que s'ha de fer en el fòrum com en una batalla, ja poden des d'ara preludiar i preparar-s'hi amb un exercici com de joc.

[148] -Això mateix, diu Sulpici, volem conèixer; i encara que dalegem sentir el que breument has apuntat de la teoria, baldament no ens sigui del tot inoïda. Però això després : ara demanem el que opines sobre aquest exercici precisament.-

XXXIII. [149] -De debò aprovo, diu Crassus, el que vosaltres soleu fer : que posada una causa consemblant a les causes que es porten al fòrum, parleu tot el més possible acomodadament a la realitat. Però els més en aquest assaig exerciten llur veu, i no sàviament, i llurs forces i estimulen la lleugeresa de llengua i es deliten del flux de paraula. En això els enganya la 11içó que aprengueren: «Fent d'orador esdevindràs orador»; [150] car també es diu veritat que malament parlant, amb facilitat s'aconsegueix de parlar malament. Per això en aquests exercicis, si bé és útil, així mateix, d'improvisar sovint, és més útil encara que, prenent-se temps per a meditar, hom parli amb més preparació i cura. I és cosa cabdal (que, per dir veritat, no la fem mai, car és de gran treball, que molts defugim) d'escriure moltíssim. L'estilet és el millor i més excel.lent factor i mestre del ben dir, i no a tort; car si el discurs improvisat i fortuït és fàcilment vençut per la meditació i la reflexió, aquesta serà de debò superada per l'escriptura assídua i diligent. [151] Car tots els llocs, siguin de l'art, siguin del talent natural i l'experiència, que actualment comporta la matèria de què escrivim, es mostren a nosaltres quan inquirim i contemplem amb tota l'agudesa del nostre esperit, i ens corren a l'encontre; i tots els pensaments i les expressions totes, les més brillants de cada gènere, necessàriament vénen a la punta de l'estilet, i s'encalcen. Llavors la mateixa collocació i harmònica disposició de les paraules en escriure, ateny llur compliment amb cert ritme i mesura, no poètics, sinó oratoris. [152] Això és el que produeix aplaudiments i admiracions en el cas dels bons oradors, i ningú, si no ha escrit molt i sovint, baldament s'hagi exercitat amb vehemència en les al.locucions sobtades, mai no ho aconseguirà. Però qui de l'avés d'escriure passa a la dicció, aporta aquest avantatge, que àdhuc si parla d'improvís, amb tot, el que diu apareix ésser semblant a cosa escrita; i encara, si alguna vegada, tot parlant, aporta qualsevol tros escrit, quan se'n decantarà, el discurs restant seguirà pla igual. [153] Talment com, en marxa un navili, quan els remers s'aturen, conserva la nau tanmateix el seu moviment i el seu curs, tot i suspesa l'embranzida i el cop dels rems, així en l'oració seguida, quan cessa l'escrit, l'oració restant manté, amb tot, igual anadura, moguda per l'analogia i força de la part escrita.

XXXIV. [154] En els assaigs quotidians, tot jovenet, per cert, em solia proposar especialment aquell exercici de què, sabia jo, solia fer ús G. Carbó, el meu conegut enemic, el qual, prenent per mostra versos dels més conceptuosos, o havent llegit un discurs fins allà on pogués aprendre de cor, declamava la mateixa cosa que havia llegit, amb altres paraules triades amb la major cura que jo pogués. Però després vaig caure que en això hi havia l'inconvenient que les paraules més pròpies de cada cosa i les més elegants i les millors, ja les havia preses Enni, si m'exercitava segons els seus versos, o Grac, si de cas m'havia proposat la seva prosa: així, si usava els mateixos mots, res no aprofitava; si d'altres, àdhuc noïa, com sigui que m'avesés a emprar els menys adients. [155] Després em vingué en voluntat, i en vaig fer ús de jove, de traduir els discursos grecs dels principals oradors; llegits els quals, assolia aquest avantatge, que quan posava en llatí el que havia llegit en grec, no solament emprava les paraules millors, tot i d'ús corrent, ans també imitant en forjava algunes que havien d'ésser agradoses als nostres, mentre que fossin adients. [156] A més, els jocs i exercicis de veu i d'alè i de tot el cos i de llengua sola, no freturen tant d'art com de treball. En aquest particular cal tenir compte diligentment dels que imiten, dels (models) a qui ens volem assemblar. Ens cal mirar no solament els oradors, ans també els actors, no sigui que per mal avés vinguem a alguna deformitat i vici. [157] També cal exercitar la memòria aprenent, com més millor, trossos escrits, nostres i d'altri. I en aquest exercici no em desplau, per cert, d'emprar, si hi tens avés, aquella doctrina de llocs i imatges que s'ensenya metòdicament. Després cal treure la dicció d'aquest exercici domèstic i ombrívol al mig de la host, a la pols, a la cridòria, al campament i batalla del fòrum; cal afrontar la vista de tothom, i posar a prova les forces del talent, i aquell assaig ocult ha d'ésser exposat a la llum de la veritat. [158] També els poetes s'han de llegir, la història s'ha de conèixer, els mestres i escriptors de les arts liberals s'han de llegir i regirar, i per via d'exercici s'han de lloar, interpretar, corregir, vituperar, rebatre; s'ha de disputar de tota cosa en parts contràries, i quesvulla que hi hagi en cada matèria que es pugui fer aparèixer probable, s'ha de treure a llum [i se n'ha de parlar]. [159] S'ha d'aprendre bé el dret civil, s'han de conèixer les lleis, s'ha de saber tota l'antiguitat, les tradicions del Senat, la constitució política, els drets dels aliats, tractats, convencions, interessos imperials, tot s'ha de conèixer. També s'han d'escollir, entre tot el camp del bon gust, les plasenteries d e més finor, polsant-ne tot el discurs, com de sal. Us he abocat tot el meu sentir, que, potser, qualsevol cap de casa que haguéssiu agafat d'un rotllet de gent, el mateix hauria respost a les vostres preguntes.-