Raons Relatives

Un títol que naix d'un comentari de J. Locke sobre un doble error,
el dels simples que baden en les raons,
i el dels bojos que baden en el que creuen

SUMARI --------------------- INTRODUCCIÓ

Raons Relatives

Un assaig que es remunta a les primeres converses i que esbrina amb Ciceró
i Tasso els efectes del diàleg. Una indagació sobre la manera com operen
el favor, el perdó, el premi i el permís per construir sentit
en la vida quotidiana. Un passeig per la línia que separa els racionalistes
dels relativistes. Una crítica de l'argumentació sociolingüística que deixa
a la vista el creixement de la raó gramatical i els cercles viciosos del
funcionalisme. Una interpretació de l'esmena, la citació, la ironia i l'exemple
en termes d'organització del discurs. Un joc d'espills que mostra arbres
i xarxes. Sis exercicis de raons relatives que fan forta la idea antiga
de la paraula dins la comunitat i la filologia --els textos--
com a companyia del pensament.

Torneu a l'index principal