0. Prefaci

1. Història natural de la conversació
l.l. Lloc que ha ocupat la conversació dins la reflexió sociolingüística. l.ll. Ara i al llarg de la història. Oralitat i escriptura. ll.l. El diàleg escrit en l’etapa clàssica. ll.ll. L’alfabetització restringida. Dialèctica formal. ll.lll. La conversa filosòfica i literària: col.loquis, entretiens. Il.lV. Com a part d’altres gèneres. El teatre. lll.l. Canvi de cultures. Dialèctica i analítica: Swift i Tierno Galván. lll.ll. Diàlegs moderns. Teories i pràctiques. La conversa etnogràfica. Programes de recerca.

2. Observacions sobre la cortesia
l. Actes verbals i informació etnogràfica. ll. Cortesia: relacions internes, seqüències i funcions. Els problemes i les dimensions. lll. Estereotips i coherència. Quatre casos bàsics de cortesia. Retòrica del punt de vista. lV. Connexions històriques. Bentham i la cortesia "positiva" i "negativa". V. Ecologia de les relacions: un esquema i combinacions que en resulten. VI. La veu de l’antropologia i la sociologia. Rituals, intimitat i abusos. VII. Nietzsche i Bentham. Descripció i etnografia.

3. Crear i creure
l. Les dues tradicions: mentalistes i empiristes. ll. Formalismes i funcionalismes: un debat clàssic amb diverses cues. Funcionalismes seriosos. La Théorie positive d’A. Comte. Ironies i programes alternatius. lll. Formes funcionals i gramàtiques primitives. La lògica de la paraula. Tesis relativistes. lV. Racionalisme i relativisme: dues crítiques. Antropologia formal. Com pensen les institucions, el problema del coneixement compartit. V. Nota sobre les creences. Crear i creure.

4. L'argumentació sociolingüística
l. La noció clàssica de paraula. Les aportacions de Genette i Todorov. ll.l. Escriptura i semblança formal: de les etimologies a les associacions lliures. La raó lingüística. ll.ll. Les tres cares del Cràtil. Signes raonables (motivats). Ronze, Condillac, Comte. lll. Finalitats, utilitats. El Diàleg dels oradors. Conseqüències per a les disciplines. IV. Els arguments dins els conflictes sociolingüístics. V. Conclusions. Les disciplines dins l’argumentació.

5. Efectes reflexius
l. Lupus in fabula. El discurs i la psicologia social de G. H. Mead. ll. Comunicació i nivells lògics. Jakobson i Hockett. Acotacions, ironia i imprecisió. lll. Un esquema partint de l’expressió i la comprensió. Què podem fer amb l’enunciació i els enunciats. IV. Operacions filològiques. L’esquema com una producció històrica. V. Simetries noves i contrasts antics. Reflexivitat en la conversa i en l’escriptura.

6. Senyals i espills
l. Classificacions i metàfores bàsiques. Els objectes com a pistes. El cas de l’arbre i la xarxa. Les paràboles de Calvino. ll.l. Associacions per contacte i per semblança. ll.ll. L’acció i E. Verón: gestos i moviment. L’escala digital i l’escala analògica. lll. Combinacions. Del marc a la marca. Metàfores eloqüents: espills, fletxes, banderes i senyals. Indicadors que desorienten i rastres en el camí.