17 de gener de 2012
Descarregar pdfL'ovella aranesa té molt potencial per produir llana de qualitat
Un estudi de la UdL descobreix aquest valor afegit d'una raça criada per la seua carn 
|
|
 |
![[+] AMPLIAR IMATGE](/export/sites/universitat-lleida/ca/serveis/oficina/.galleries/images/imatges-premsa2/ovellaaranesa-foto-PereMiquelPares.jpg "[+] AMPLIAR IMATGE"){kind=small}
L'ovella aranesa té un alt potencial per obtenir llana de qualitat, tot i que actualment només s'explota la seua producció de carn. Així ho posa de manifest el primer estudi etnològic sobre el velló d'aquesta raça, liderat per la Universitat de Lleida (UdL) i publicat per l'International Journal of Morphology. La recerca, coordinada pel professor del departament de Producció Animal Pere-Miquel Parés, revela que la llana de l'ovella aranesa -que actualment es ven com un subproducte a baix preu- té un gran qualitat per al seu processament i tintat.
L'estudi, en què també han participat investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Autònoma de Chiapas-Mèxic, conclou que la llana de l'ovella aranesa té vellons curts i semi-oberts, una alta proporció de fibres fines i baixos nivells de greix. Tot plegat significa un bon potencial de qualitat a nivell industrial, millor que el d'altres races de carn similars. Això s'hauria de tenir en compte "de cara a assolir els objectius de millora de productivitat de la raça en un mercat de la llana el més pròsper possible", segons assenyala Parés.
A la Val d'Aran hi ha 64 explotacions d'oví, però no totes compten amb exemplars d'aquesta raça, que ha estat propera a l'extinció i que actualment aplega menys de 2.500 individus. L'ovella aranesa és una raça de gran format i vistós banyam en ambdós sexes. El fort procés regressiu experimentat per la ramaderia a la comarca, sobretot en les darreres dècades, ha dut aquesta població fins a límits alarmants de desaparició. Per això, la conselleria d'Agricultura i el Conselh Generau d'Aran han posat en marxa recentment un Programa de Conservació. El gruix dels ramats fenotípicament més purs es localitzen als pobles de Les, Salardú i Bossòst.
Pere-Miquel Parés ha centrat el seu treball en l'estudi i preservació de les races autòctones catalanes. Actualment continua investigant el tema de la llana en altres races d'ovella iberoamericanes, amb el propòsit d'establir possibles relacions filogenètiques.
L'estudi, en què també han participat investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Autònoma de Chiapas-Mèxic, conclou que la llana de l'ovella aranesa té vellons curts i semi-oberts, una alta proporció de fibres fines i baixos nivells de greix. Tot plegat significa un bon potencial de qualitat a nivell industrial, millor que el d'altres races de carn similars. Això s'hauria de tenir en compte "de cara a assolir els objectius de millora de productivitat de la raça en un mercat de la llana el més pròsper possible", segons assenyala Parés.
A la Val d'Aran hi ha 64 explotacions d'oví, però no totes compten amb exemplars d'aquesta raça, que ha estat propera a l'extinció i que actualment aplega menys de 2.500 individus. L'ovella aranesa és una raça de gran format i vistós banyam en ambdós sexes. El fort procés regressiu experimentat per la ramaderia a la comarca, sobretot en les darreres dècades, ha dut aquesta població fins a límits alarmants de desaparició. Per això, la conselleria d'Agricultura i el Conselh Generau d'Aran han posat en marxa recentment un Programa de Conservació. El gruix dels ramats fenotípicament més purs es localitzen als pobles de Les, Salardú i Bossòst.
Pere-Miquel Parés ha centrat el seu treball en l'estudi i preservació de les races autòctones catalanes. Actualment continua investigant el tema de la llana en altres races d'ovella iberoamericanes, amb el propòsit d'establir possibles relacions filogenètiques.
