La tala d'arbres a petita escala no perjudica els fongs del sòl

Segons una recerca liderada per la UdL publicada a 'Science of the total environment'

Descarregar pdf
pinus pinae
Exemplar de Pinus sylvestris / Foto: ETSEAFiV-UdL
La tala rasa d'arbres -és a dir, tallar tots o la majoria d'exemplars en una mateixa zona- no té un impacte negatiu en els fongs del sòl. Això sí, sempre que sigui a petita escala, en àrees menors de mitja hectàrea. Així ho revela una recerca liderada per la Universitat de Lleida (UdL) publicada a la revista Science of the total environment. Les conclusions assenyalen que, tot i que la quantitat de biomassa fúngica a la zona aclarida és menor que als seus marges o al bosc, aquests tractaments són òptims per garantir a mig termini comunitats similars de fongs sapròfits i micorrízics. En l'estudi ha participat personal investigador de la UdL, Agrotecnio-CERCA, el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i l'Institut Micològic Europeu (EMI).
 
El projecte s'ha desenvolupat en un bosc de pins (Pinus sylvestris) de la província de Sòria, amb més de 12.500 hectàrees i per sobre dels 1.000 metres d'altitud. L'equip ha realitzat un mostreig espacial del sòl partint de l'interior del bosc i finalitzant en el centre de tres àrees talades fa 8 anys, de mitja hectàrea cadascuna. Amb un total de 180 mostres de sòl recopilades han extret l'ADN fúngic i han identificat tant les espècies presents com la biomassa. Els resultats assenyalen que, encara que la matèria orgànica sigui menor en la zona talada respecte al perímetre de la parcel·la o al bosc, la diversitat es manté similar a tot arreu.
 
"Aquestes conclusions mostren que es pot gestionar el bosc sense causar danys irreversibles en l'ecosistema", assegura la primera signant de l'article i doctoranda de l'Escola de Doctorat de la UdL, Giada Centenaro. Tot i això, els autors puntualitzen que fan falta més investigacions per entendre millor com la magnitud de la tala afecta no només les comunitats fúngiques, sinó també bacterianes i d'arqueus (microorganismes unicel·lulars sense nucli) als marges de diferents tipus de boscos.